Dos mesos després, les companyies segueixen navegant en un mar d’incerteses. Tot i que des del Govern s’han aclarit dubtes com, per exemple, el concepte de temps efectiu de treball, les empreses van adaptant lentament diferents sistemes de fitxatge per evitar les sancions. Des dels clàssics torns fins modernes aplicacions per als mòbils s’estan implementant per al registre horari diari.
Els avenços són lents perquè moltes empreses són conscients que aplicar la llei els suposarà una inversió econòmica i no vol fer-la en va”, declara el director de relacions laborals de Foment, Javier Ibars. Foment del Treball afirma que l’entrada en vigor del registre de jornada no ha generat grans disrupcions en el dia a dia dels seus afiliats. Tot i això, assenyala que alguns d’aquests potencials conflictes s’estan posposant, ja que moltes empreses no estan implantant sistemes de control estables, en no disposar encara d’aquest desplegament reglamentari que també troben a faltar els inspectors.
El Reial Decret persegueix a les empreses que no paguen les hores extres que realitzen els empleats. Segons l’última enquesta de població activa, a Espanya es fan cada setmana 5,7 milions d’hores extraordinàries. D’aquestes hores, 2,6 milions no es paguen i, per tant, serien fraudulentes. En els últims anys, han baixat després que s’arribés a un màxim a la fi de 2015, amb 3,5 milions. “La introducció del registre de jornada ha de contribuir a corregir la situació de precarietat, baixos salaris i pobresa que afecta molts dels treballadors que pateixen els abusos en la seva jornada laboral”, va afirmar el Govern sobre l’aplicació del Reial Decret.
El polèmic temps de treball efectiu
La nova normativa demana que es registri el temps de treball efectuat pel treballador de forma diària. El primer dubte que va sobrevenir va ser la inclusió de quins conceptes poden entrar dins d’aquesta jornada, com el del descans, l’hora de menjar o el desplaçament entre centres de treball. Encara en fase prematura, els sindicats declaren que, davant l’absència d’un reglament clar sobre el temps de treball efectiu, els jutges aclariran aquest punt.
Abans que s’estableixi aquest punt, moltes empreses ja han pactat amb la part social de l’empresa per establir què entra i que no en la jornada del treballador. Algunes empreses, centre de treball per centre de treball, ja han anat resolent aquests temes. Un exemple és El Corte Inglés, que va pactar amb el seu comitè que pauses com la de la cigarreta no comptaven.
La plataforma jurídica Iberley especifica diferents períodes que, segons la llei actual, es poden considerar com a jornada laboral. Entre ells es troba el temps de “pren i deixa-ho” (Temps de presència necessari per començar o acabar la jornada en què no es desenvolupen serveis pròpiament dits.), L’anomenat temps d'”entrepà”, proves de salut laboral del treballador, temps dedicat a formació en prevenció de riscos laborals i el temps disponible del treballador. Aquest últim període és aquell en el qual, mitjançant previ acord, el treballador fora del seu horari habitual, ha de romandre permanentment localitzable.
