Tempesta perfecta sobre el deute públic europeu

El Banc Central Europeu (BCE) ha advertit en el seu darrer Informe d’Estabilitat Financera que les males perspectives de creixement econòmic i els possibles nous aranzels nord-americans a les exportacions europees amenacen la sostenibilitat del deute de l’eurozona.

El document destaca que els nivells d’endeutament elevats de nombrosos estats, sumats a una despesa pública fortament deficitària (el cas del 6% de dèficit francès per 2024 n’és el paradigma), poden fer que els mercats castiguin amb força el conjunt d’Europa.

El baix creixement econòmic de països fortament endeutats, com França i Itàlia, afegeix llenya al foc pels responsables de les seves finances públiques. Aquests veuen les perspectives d’incrementar els ingressos fiscals fortament impactats després d’un breu període de rècords històrics de recaptació gràcies a la represa post-Covid i l’elevada inflació.

Com en la faula de la cigala i la formiga, aquests països no han volgut però aprofitar la fugaç bonança per a posar ordre en els seus comptes. La situació de França, on el nou govern de centredreta de Michel Barnier s’ha trobat amb un monumental desastre fiscal causat pels successius governs de Macron (però sempre amb el mateix ministre de finances, Bruno Le Maire), inquieta especialment.

Mentrestant, la renovació del deute està tensant encara més la corda a mesura que els bons venguts a preu de saldo durant la dècada passada van expirant i s’han de renovar amb uns interessos substancialment més elevats (la prima de risc de França es va igualar el passat setembre amb l’espanyola).

A pesar que les polítiques de Joe Biden ja agreujaren les perspectives de creixement d’Europa en desviar-hi fluxos de capital dels mateixos grups empresarials europeus, la imminent presidència de Donald Trump suposa un nou nivell d’escalada comercial.

El BCE espera que la Unió Europea creixi un 0,8% aquest 2024 i un 1,3% l’any vinent. Això no obstant, aquestes previsions no tenen en compte els possibles efectes de les polítiques de Donald Trump que es començarien a sentir l’any vinent.

Durant la seva campanya electoral, Trump anuncià aranzels del 20% sobre tots els béns europeus que s’exportin als Estats Units. El BCE tem que aquesta mesura sumeixi l’eurozona en un prolongat període de desacceleració econòmica.

També caldrà veure els esforços que Trump farà per atraure inversions, en una línia en el fons molt similar a la iniciada per Biden, i que ha promès inclourien facilitats administratives, exempcions fiscals i energia barata.

Mentrestant, el sector empresarial europeu continua perdent posicions en la cursa cap a l’economia del futur.

La setmana passada es confirmà la fallida de Northvolt, la gran esperança europea per a produir bateries elèctriques. Els anuncis de tancaments de fàbriques i retallades de plantilla entre els constructors d’automòbils instal·lats a Europa es multipliquen, mentre la venda de vehicles nous cau amb força.

Les empreses europees han desertat en la competició de la intel·ligència artificial, mentre el domini nord-americà en la indústria espacial es consolida i els líders europeus del sector anuncien també retallades de milers de llocs de treball.

Segons el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat el 60% dels ciutadans consideren que hi ha massa immigració. Illa considera que tot va bé. Què en penses tu, hi ha massa immigració?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.