Abunden a hores d’ara les enquestes recents sobre Barcelona. A la del CIS l’han seguit la de GAD3, NC Report per a La Razón, Ipsos i Sigmados.
Els resultats agafats a l’engròs donen una tripleta que es disputa el primer lloc, configurat per Trias, Collboni i Colau, i ha quedat despenjat Maragall. A distància el PP millora la seva posició a l’Ajuntament i l’interrogant és si Vox entra o no.
Però, aquesta visió a l’engròs té molts matisos. El primer d’ells és el de la confiança que podem tenir en les empreses enquestadores. I aquí hi ha una referència clara que és el coneixement de la qualificació d’aquestes enquestes publicada a Electomania que valora l’encert en els seus resultats.
Les més fiables des d’aquest punt de vista són GAD3, i Sigmados que ocupen posicions capdavanteres. Més enrere, però amb una valoració també positiva, l’empresa que fa habitualment les enquestes per a La Razón. Ja per sota de 5, amb un 4,3 Ipsos, l’enquestadora que utilitza La Vanguardia. I a la cua amb una baixa credibilitat perquè només obté un 3,7, el CIS. Per tant, quan examinem una enquesta hem de tenir clar el grau d’encert de l’empresa enquestadora. Des d’aquest punt de vista els resultats de GAD3 i Sigmados ens haurien d’inspirar més credibilitat, però atenció perquè això no és la Bíblia i d’un dia per l’altre es pot produir l’error.
En aquesta ocasió les diferències entre GAD3 i Sigmados són senills perquè la primera li atorga 12 regidors al PSC, 8 a Barcelona en Comú i 8 a Trias. Mentre que Sigmados assigna 10 regidors a cadascuna de les formacions. Per tant, la comparació entre aquestes dues enquestes no ens aclareix res més que sembla molt difícil encertar-la. I és lògic que sigui així, perquè el nivell d’indecisos és molt elevat, el 30%. I en aquest col·lectiu i fent cas a les tripes d’Ipsos, el que tindria un millor posicionament seria Trias perquè l’aproven un 55% d’aquest grup que no té decidit el vot. Mentre que a Colau la refusen un 82%. Des d’aquest punt de vista Trias hauria de millorar els seus resultats i Colau en principi descendiria en relació amb les previsions.
Si en lloc de fixar-nos en les dues enquestes al·ludides considerem el conjunt, veurem que els resultats són els següents: PSC entre 10 i 12 regidors, Trias entre 8 i 10, Colau entre 8 i 13, ERC entre 5 i 8, PP entre 3 i 5, i Vox entre 0 i 4. En aquests valors mitjans opera una forta distorsió l’enquesta del CIS sobretot en referència als Comuns i al PP. En el primer cas perquè li dona un resultat extraordinàriament bo. El CIS de Tezanos estima a Colau i en sentit totalment contrari al PP.
Per tant, si descartem aquesta enquesta i usem només les altres quatre ens trobaríem amb un ventall en el qual el PSC obté entre 10 i 12 escons amb majors probabilitats 11, i Trias entre 8 i 10 amb majors probabilitats 10, ERC entre 5 i 8 amb majors probabilitats 7, el PP entre 3 i 5 amb probabilitats 4, i Vox que és el gran enigma perquè no està del tot clar que pugui superar el 5%, si ho fes com a mínim es garantiria 2 escons.
A aquesta avaluació cal afegir-li el marge d’error calculat de les mateixes enquestes que depèn bàsicament de la grandària de la mostra. Amb 1000 entrevistes com a dimensió de la mostra, el marge d’error se situa en un +/-3%. I com els que van al capdavant presenten diferències inferiors a aquesta magnitud, la conclusió és que és impossible determinar qui pot ser el primer.
Fem un exemple per aclarir-ho. Segons l’enquesta de La Vanguardia d’Ipsos, el PSC treuria el 22% dels vots i JxCat el 21,6%. Doncs bé, amb aquest marge d’error, assignant-li només la meitat de la desviació possible el PSC podria quedar en un 20,5 i JxCat arribar al 23%, capgirant el resultat sense que això impliqués que l’enquesta s’havia equivocat. Només el resultat es mou dins del marge d’error. I això també pot passar evidentment amb tots els altres, començant per Colau que pot veure’s afavorit el seu resultat en la mesura que la participació sigui baixa. De moment sembla que ho és, un 54%, segons Ipsos, quan a les anteriors eleccions va votar el 66,2%. Si els ciutadans es decideixen a anar a votar amb una proporció normal, Colau pot veure reduït el seu resultat i quedar-se, per exemple, amb 8 escons com a molt. Naturalment, això també afecta Vox perquè si està al llindar del 5%, és evident que pot entrar obtenint 3 regidors i això estaria dins del marge d’error de les enquestes. En aquest escenari la previsió és que si la participació augmenta, les possibilitats que Trias guanyi són altes i a la inversa, les de Colau estarien reduïdes.
L’escenari és clar. Serà en primer terme, la participació i després, en la mesura que es vagin decantant els indecisos, qui donaran la victòria. Si s’aconsegueix un clima de participació, Trias pot guanyar. Si s’associa el PSC a Sánchez, en una mesura més gran que l’actual i també es té present la seva responsabilitat en el govern de Colau, Collboni pot veure minvades les seves possibilitats. I finalment Colau només té opcions si vota la meitat o una mica més de l’electorat i la gent, per tant, es queda a casa.
Loading ...
