Durant anys, el debat s’ha centrat en la productivitat del treball —PIB per hora treballada— o en la del capital —rendiment del capital instal·lat. Però aquests indicadors només expliquen una part del mecanisme. Mesuren relacions directes. No expliquen l’eficiència sistèmica.
La Productivitat Total dels Factors (PTF) fa exactament això. No és una dada directa. No surt d’un recompte estadístic simple. És un residu calculat: la part del creixement que no s’explica per l’augment del treball ni del capital. És el que queda quan restem del creixement del PIB la contribució ponderada dels factors productius.
Dit clar: la PTF mesura com de bé una economia combina els seus recursos. Tecnologia, organització, capital humà, innovació, qualitat institucional. Tot allò que no és “més inputs”, sinó “millor ús dels inputs”.
Per això és la mesura decisiva.
El canvi metodològic que altera el relat
L’article metodològic elaborat a partir del sistema AMECO de la Comissió Europea introdueix una novetat fonamental: harmonitzar el càlcul català amb el marc europeu. Això permet comparar de veritat.
I aquí comença la tensió.
Segons les estimacions tradicionals d’Idescat, la PTF catalana havia crescut a un ritme mitjà aproximat del 0,46% anual en el període analitzat.
Però quan s’aplica la metodologia harmonitzada AMECO —amb ponderacions factorials consistents amb la comptabilitat europea— el creixement mitjà baixa fins a aproximadament el 0,34% anual (o només 0,22 en una variant de la mateixa metodologia).
Aquest és el primer impacte: la mateixa economia, amb un càlcul diferent, resulta menys eficient.
La diferència no és trivial. És estructural. I obliga a revisar narratives excessivament optimistes.
Europa i EUA: la comparació incòmoda
El més rellevant no és només la rebaixa catalana. És la comparació.
Segons la taula final de l’estudi:
- Unió Europea (UE-20): creixement mitjà de la PTF entorn del 0,5% anual.
- Estats Units (EUA): creixement mitjà aproximat del 0,8% anual.
Això situa Catalunya:
- Per sota de la mitjana europea.
- I molt per sota del dinamisme nord-americà.
La distància amb els EUA no és només quantitativa. És qualitativa. Indica diferències en:
- Capacitat d’innovació tecnològica.
- Intensitat en R+D.
- Reassignació eficient de recursos.
- Flexibilitat empresarial.
- Integració digital.
- Capital humà
Quan la PTF és baixa, el creixement depèn excessivament de més treball o més capital. I això té límits. Especialment en un context de:
- Demografia estancada.
- Restriccions fiscals.
- Competència global.
Per què la PTF és superior als altres indicadors
La productivitat del treball pot augmentar simplement perquè s’acomiaden treballadors menys productius.
La del capital pot millorar perquè es retira capital obsolet.
La PTF, en canvi, només creix si el sistema en conjunt millora la seva eficiència.
És una mesura exigent. I per això és incòmoda.
No es pot inflar amb canvis conjunturals. No depèn d’un sol factor. Captura:
- Progrés tecnològic.
- Capital humà efectiu i, per tant, també capital social de qui en bona part depèn.
- Innovació organitzativa.
- Qualitat institucional.
- Capacitat d’assignar recursos cap als sectors més productius.
Per això els economistes la consideren el veritable indicador del creixement a llarg termini.
El significat polític del resultat
Si Catalunya presenta una PTF del 0,34% (en el marc harmonitzat) mentre Europa es mou entorn del 0,5% i els EUA al 0,8%, el missatge és clar:
Catalunya creix, però no creix amb prou eficiència.
Això no implica decadència automàtica. Però sí alerta estructural.
Perquè el diferencial acumulat en una dècada es converteix en una bretxa significativa en PIB per càpita, competitivitat i salaris reals.
No es tracta només d’invertir més. Es tracta de:
- Invertir millor.
- Innovar més ràpidament.
- Reformar estructures que frenen la reassignació eficient.
- Elevar la qualitat del capital humà i d’aquells aspectes del capital social que el limiten
- Reduir les ineficiències administratives.
La PTF és implacable. No admet maquillatge.
Virtut del nou càlcul
Cal dir-ho també: la metodologia AMECO és una millora.
- Permet comparabilitat internacional real.
- Evita biaixos en ponderacions factorials.
- Integra el marc europeu de comptabilitat nacional.
El problema no és el càlcul. El problema és el resultat.
El nou mètode no empitjora l’economia. Només la descriu amb més rigor.
I el que descriu és una economia que:
- No lidera.
- No convergeix ràpidament.
- I queda estructuralment per sota dels estàndards d’eficiència europeus i nord-americans.
Ara cal considerar si la vital millora de la PTF és compatible amb el mantra de prosseguir amb l’actual immigració massiva i l’expansió del turisme i sectors connexos de baixa productivitat.
La PTF mesura com de bé una economia combina els seus recursos. Tecnologia, organització, capital humà, innovació, qualitat institucional. Share on X
Loading ...
