Sempre que el PSOE viu moments polítics difícils, recorre al mateix: posa el focus en l’Església, que en el cas d’Espanya és sempre un sac de boxa idoni. Ara, en un moment crític de la coalició que governa, ho han tornat a repetir:
El PSOE i Sumar han proposat crear al Congrés una subcomissió per investigar abusos sexuals a menors a l’Església catòlica, amb la finalitat de reconèixer i reparar les víctimes, establir mesures preventives i considerar indemnitzacions econòmiques.
La subcomissió comptarà amb 15 diputats (representant diferents grups polítics) i haurà d’elaborar un informe en un termini màxim de sis mesos. La iniciativa es basa en un informe recent del Defensor del Poble (2023), que va documentar 654 casos d’abús i va plantejar recomanacions centrades en la justícia restaurativa, la prevenció i la reparació integral a les víctimes.
Segueix així el camí de la discriminació, l’arbitrarietat i l’ocultació del greu delicte d’abusos sexuals a menors. Per situar una sola referència de l’absurd, fixant només el focus en l’Església, l’informe del Defensor del Poble, després d’un any de treball, només va aconseguir reunir 654 casos que comprenien un període de prop de 80 anys. Doncs bé, només el 2023, segons el Ministeri de l’Interior, es van produir més de 9.000 denúncies per abusos sexuals a menors.
La iniciativa del PSOE-Sumar de constituir una subcomissió al Congrés dels Diputats relacionada amb els abusos sexuals a l’Església i basada en l’Informe del Defensor del Poble, que al seu torn recull l’acord del mateix Congrés publicat al Butlletí Oficial de les Corts Espanyoles del 17 de març del 2022, causa greus perjudicis a l’estat de dret, a la justícia i a la veritat, i ho fa, a més, en l’àmbit més determinant de la vida pública: el del poder legislatiu.
L’acord de constituir la subcomissió amb els fins que comporta, com abans l’esmentat acord del Congrés i l’informe del Defensor del Poble, constitueixen:
- Una clara violació de la Constitució, que proscriu la discriminació. La Constitució espanyola (CE), en l’article 14, estableix que: «Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió», i ho ha precisat extensament la jurisprudència del Tribunal Constitucional. No es pot vincular un delicte exclusivament a un grup de la societat pel fet de ser catòlic, gitano o criador de caderneres. Es pot i cal, per exemple, indagar aquest delicte en el sistema escolar públic, privat i concertat, però no només a les escoles catòliques. I precisament això és el que va rebutjar el mateix Congrés un any abans a proposta d’ERC, quan es va proposar analitzar la situació alarmant de la violència i l’abús sexual a totes les escoles. Escoles no i Església catòlica sí? Per què? ¿És que hi ha tants casos en aquest àmbit? Això introdueix la segona causa inconstitucional, l’arbitrarietat.
- Un acte igualment anticonstitucional per la seva naturalesa arbitrària. Segons l’article 9.3 in fine de la CE, es prohibeix «l’arbitrarietat dels poders públics», cosa que incompleixen tots dos acords parlamentaris, atès que manquen de tota motivació raonable que els justifiqui, ja que en cap cas els abusos sexuals a menors per part de persones vinculades a l’Església catòlica tenen una significació rellevant, com ho constaten les dades següents:
- El 2022, l’Informe del Ministeri de l’Interior assenyala un total de 8.337 víctimes; d’aquestes, les vinculades amb agressors presumptament relacionats amb l’Església difícilment superaven el 0,4%. Una subcomissió per tractar el 0,4% i oblidar-se del 99,6%? Com s’entén això?
- Si es considera la fase més demostrativa de la pràctica d’un delicte, que és la condemna, les dades del Centre de Documentació Judicial (CENDOJ) per al període 1990-2022 reflecteixen un total de condemnes per abusos sexuals de 2,4 persones a l’any que tinguin vinculació amb l’Església catòlica.
- Si atenem els informes de la Fundació Anar, podem establir que els agressors eren en un 0,2% sacerdots; monitors extraescolars, 1%; professors, 3,75%; veí o amic de la família, 4,35%; padrastre o parella de la parella, 5,7%; amic, 5,75%; company, 8,7%; altres familiars, 20,55%; pare, 23%. Els professors tenen una participació en aquest delicte gairebé 19 vegades més gran, l’entorn familiar 130 vegades més i els pares 115 vegades més. I la subcomissió se centrarà en el minso 0,2%? Quina mena de política és aquesta?
Un ampli estudi de les fonts disponibles sobre aquesta matèria es troba a La Pederàstia a l’Església i la Societat. El Gran Boc Expiatori, Sekotia 2025, de Josep Miró i Ardèvol, que mostra en abundància com l’Església és una excusa que serveix per a l’encobriment.
- Encobriment. Constitueix un acte d’encobriment de la realitat i de la gran dimensió d’aquest delicte, del coneixement dels agressors i de desatenció per a la immensa majoria de víctimes, que d’aquesta manera no troben ni acollida ni reparació. Amb l’enfocament de la subcomissió, més del 99% de tots els casos queden fora de l’atenció dels poders públics. Per exemple, són notoris els casos d’abús en centres de tutela de menors, responsabilitat de l’estat. La política valenciana Oltra va caure precisament per la implicació del seu exmarit en una d’aquestes causes. Però, malgrat la seva major extensió, l’estat mai ha actuat.
- Complicitat de fet. Tot això converteix el govern i els partits que li donen suport en còmplices de l’ocultació de la dimensió del delicte, malgrat la seva magnitud, i en còmplices de la desatenció de la gairebé totalitat de les víctimes. També els diputats que persisteixen en la pràctica de convertir l’Església en boc expiatori.
La subcomissió presenta tres greus característiques fonamentals. Primer, és discriminatòria. Segon, estableix un precedent en obrir una causa general contra l’Església. I tercer, converteix l’Església en boc expiatori per eludir l’abordatge del greu problema social de la pederàstia.
El llibre «La pederastia en la Iglesia y la sociedad» de Josep Miró i Ardèvol ja està a la venda, pots adquirir el teu exemplar aquí: https://almuzaralibros.com/fichalibro.php?libro=9176&edi=7
L'informe del Defensor del Poble, després d’un any de treball, només va aconseguir reunir 654 casos que comprenien un període de prop de 80 anys. Només el 2023 es van produir més de 9.000 denúncies per abusos sexuals a menors Share on X
