Catalunya prospera en tres estralls que van avançant en forma de metàstasi i que presenten, malgrat la seva diferent naturalesa, característiques comuns. Es tracta de la prostitució, el conreu i tràfic de marihuana i l’okupació d’habitatges i locals.
Les característiques que comparteixen els tres problemes, són per una banda la quantitat de diners negres que generen, sobretot les dues primeres activitats delictives, i en conseqüència la seva capacitat de generar corrupció en el seu entorn. L’altra és que la relativa impunitat en que es desenvolupen atrau a nous agents com les mosques al femer. Hi ha molts diners a guanyar i pocs riscos. La tercera característica comuna és que la prosperitat d’aquestes activitats no seria possible si tinguéssim una administració i unes polítiques més eficaces, que necessiten òbviament una legislació, a hores d’ara inexistent, que ho faci possible.
Pel que fa a la prostitució cal recordar que Espanya és el primer país d’Europa i que Catalunya és en aquest terreny la capital d’Espanya. El turisme proxeneta per només unes hores o uns dies des de la veïna França, on la prostitució està molt restringida, és una dels corrents que alimenta les xifres del que després valorem com a turistes.
La corrupció del fàcil negoci de la marihuana, en el qual també Catalunya s’ha convertit en capdavantera en la seva producció i en conseqüència on les màfies han vingut creixent més, arriba ja clarament a la policia. En pocs mesos de diferència dos casos haurien d’haver alertat als nostres dirigents polítics, i no ho han fet, perquè es dediquen a mirar cap a altres bandes. Un és la detenció d’un grup de policia municipal de Llinars, l’altre més recent d’ara mateix fa referència a la detenció de Mossos de la circumscripció de Tarragona, precisament alguns dels dedicats a lluitar contra la droga. La seva activitat consistia a facilitar als traficants droga decomissada i també feien negoci quedant-se diners que havien trobat a les operacions. Tot això és molt greu i si no es talla en sec s’estendrà com la pólvora constituint una amenaça seriosa per a la seguretat dels catalans i pel bon fer de la policia.
I finalment, l’okupació gràcies al tipus de legislació imperant, el lent funcionament de la justícia, i especialment la tolerància política, molt evident en el cas de Barcelona i Ada Colau, ha fet que es desenvolupés tota una màfia molt ben organitzada que es dedica per una banda a detectar possibles pisos i locals per ocupar de tipologies diferents, i per una altra manté una bona capil·laritat en els sectors socials de la marginació a fi d’oferir-los a canvi de diners algun tipus de lloc on viure. Aquestes màfies fan negoci a dues bandes. Els hi cobren a la gent que instal·len i d’altra banda reclamen diners als titulars dels locals o dels pisos i a les comunitats afectades a canvi d’una solució ràpida de l’ocupació. Si accepten, traslladen a un altre indret als pobres desgraciats als quals havien instal·lant en aquest lloc.
La tragèdia de la plaça Tetuan en la qual van morir un matrimoni i dos nens petits, s’inscriu en una de les conseqüències tràgiques d’aquesta mena de negoci que els polítics no saben o no volen aturar.
Loading ...
