Durant molts anys, s’ha negat l’assumpció dels problemes derivats de la immigració, presentant-la només sota les seves dimensions positives. Aquesta ocultació ha convertit la immigració en un problema polític de primera magnitud, amb conseqüències radioactives que es multipliquen, especialment si no es gestionen adequadament des del principi.
La cultura dominant que emmarca el PSOE i els seus aliats ha intensificat aquest problema, més que els escarafalls de Vox, que inicialment van tenir un impacte modest.
La situació a les Canàries
El cas de les Canàries exemplifica la deixadesa del govern Sánchez, que no només ha multiplicat el problema, sinó que ha generat nous interrogants. Alguns oficials de la marina mercant afirmen que molts caiucs no poden completar la navegació fins a les Canàries i que les persones que hi viatgen són transportades parcialment en vaixells abans de ser traslladades als caiucs per finalitzar la travessia.
Comparació amb Itàlia
És evident que la situació és crítica no només per a les Canàries, sinó per a tot Espanya. Un fet destacable és que, mentre que Itàlia ha reduït un 60% les arribades d’immigració il·legal sota el govern de Meloni, a Espanya han crescut un 50%. Les accions del govern espanyol es limiten a alertar a l’OTAN sobre el flanc sud i a organitzar conferències sectorials, amb resultats poc efectius.
Conferència sectorial: un fracàs
La conferència sectorial d’infància i adolescència a Santa Cruz de Tenerife tenia dos objectius: redistribuir 400 menors immigrants no acompanyats entre les autonomies, una xifra insignificant davant els 6.000 menors que acull Canàries, i modificar la llei d’estrangeria per fer obligatòria la redistribució, cosa que no va prosperar. Catalunya, per exemple, no va acceptar cap quota, argumentant que el govern espanyol no aborda el tema en la seva dimensió real.
Responsabilitat del govern central
El govern central té la competència exclusiva en matèria d’immigració, però el seu acompanyament als joves immigrants és deficient. Organitzacions com Arrels adverteixen que el 41% dels menors de 25 anys sense sostre han estat abans tutelats per la Generalitat, entrant així en un cercle viciós de misèria. Aquest fet destaca les deficiències en el sistema d’assistència tant per als immigrants com per als residents.
Conseqüències polítiques
La radioactivitat del problema es manifesta amb la ruptura de Vox amb el PP, fet que pot derivar en noves eleccions anticipades a les comunitats autònomes on havien pactat. Aquest és un exemple més de com la immigració multiplica els efectes negatius, no tant per ella mateixa, sinó pels condicionants polítics i ideològics amb què es gestiona.
Previsions futures
Les previsions indiquen que l’any 2050, Àfrica tindrà 1.000 milions d’homes joves. Això planteja un gran interrogant sobre com es gestionarà aquesta situació en el futur.
Loading ...
