independents

La primera trobada d’independents demana als partits catalanistes que presentin una única opció electoral

En un abarrotat Cercle d’Economia, amb la presència de prop de 200 persones, es va dur a terme la primera trobada d’independents que havia estat precedida pel manifest Crida a la societat civil, signat per una dotzena de persones representatives dels grups que impulsen aquesta iniciativa, i entre les quals es troben Alfred Pastor, Jordi Alberich, Fèlix Riera, Margarita Mauri i Baldiri Ros.

trobada d'independents
(Laia G. Català)

A la trobada d’ahir va presidir l’acte i va desenvolupar la intervenció central Eugeni Gay que ha estat vicepresident del Tribunal Constitucional i president de  l’advocacia espanyola i del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Gay és un destacat jurista que sempre ha mantingut aferrissadament la seva independència política i que ara, tot reafirmant aquesta condició, considera que la sortida de l’embolic català, que té conseqüències negatives en la situació espanyola, necessita una resposta constructiva des de Catalunya.

Eugeni Gay (Laia G. Català)

La intervenció de Gay va ser una lliçó magistral de dret Constitucional remuntant-se a les Corts de Cadis com a precedent i aturant-se com és lògic a l’actual Constitució, que considera una de les més garantistes del món pel que fa a aquestes matèries i que conté uns valors que cal preservar. Va plantejar tanmateix que no pot existir una antinòmia entre legitimitat i legalitat perquè l’estat de dret articula en una sola component ambdós aspectes.

Una segona intervenció va correspondre a Miquel Vilanova, conegut advocat de les comarques de Girona i que havia estat tinent alcalde per Convergència a la seva població de Banyoles. La seva intervenció va reclamar la capacitat de fer política sense enfrontaments, basada en l’escolta de l’altre i el respecte. Va ser una intervenció molt emotiva, entre altres raons, perquè de manera tangencial però també molt clara, va referir les dificultats personals que té una persona aferrissadament catalanista, però no independentista, en viure en una població on la majoria s’inclina per aquesta opció.

Miquel Vilanova i Eugeni Gay (Laia G. Català)

En tercer lloc va intervenir Josep Miró i Ardèvol per situar concretament què havien de fer els independents a partir d’aquesta primera trobada; és a dir, aquelles persones que sense estar alineades amb cap partit veuen amb preocupació la situació i volen contribuir a millorar-la. Va plantejar la necessitat de tornar a reunir les dues ànimes del catalanisme en una única opció electoral entorn d’un programa comú. L’ànima que mai ha vist incompatibilitat entre l’expressió política sorgida de Catalunya i la dimensió espanyola, i aquella altra que en un moment determinat va considerar que era necessari iniciar el procés cap a la independència, i que ara ha constatat que el resultat, com a remei, és molt pitjor que la malaltia que volia guarir. Ambdues ànimes tenen un punt de trobada comú en l’aprofundiment de l’autogovern en el marc de la Constitució, l’exercici a fons de les competències importants que atorga l’Estatut i que estan descurades, la intervenció en la política de l’Estat i la recuperació del paper i reconeixement que Catalunya tenia en el marc de la Unió Europea. També la necessitat de rescatar les nostres històriques institucions de govern del partidisme i del descrèdit, tornant-les a posar al servei de tot el poble, amb independència de les diferències polítiques.

Josep Miró i Ardèvol i Josep Maria Prat (Laia G. Català)

Finalment, va fer una breu intervenció per situar la primera pregunta Josep Maria Prat, l’exdegà del Col·legi d’Advocats de Girona, obrint així el pas al col·loqui, que va donar lloc a nombroses intervencions que van posar en relleu el pluralisme dels assistents, i alhora la necessitat que hi havia que realment els partits catalanistes arribin a un acord.

Una reflexió final va aforar sobre la sala: si els partits catalanistes presenten com a una de les seves principals virtuts la capacitat de tornar a unir el poble català, quina credibilitat tindran si no són capaços d’unir-se entre ells?

La trobada d’independents va deixar clar que no té cap intenció de configurar-se com a una opció electoral, sinó donar suport al procés d’acord entre els diversos partits de la centralitat catalana, sense prejutjar les fórmules que puguin adoptar. En tot cas, sí que van formular una metodologia d’acord basada en la fórmula d’un programa comú per a una legislatura que facilités anar conjuntament a les dues ànimes del catalanisme.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

6 comentaris. Leave new

  • Francesc Duch
    4 febrer, 2020 18:53

    Tot el que va dir-se en aquesta reunió, ja fa molt temps ho he vingut recomenant arreu, inclùs a
    aquest Butlletí. Si desitjem obtenir quelcom per Catalunya, té d’ésser amb PATRIOTISME , com
    defensor de la vertadera Democràcia, la Justicia i els Drets Humans, però mai amb Partidisme, on manen les conveniències . . . La única solució és el FEDERALISME !!!, que pot derivar de les
    actuals Autonomies !

    Francesc

    Respon
    • Des de fa uns 8 anys hi ha una organització, que tampoc no pretén passar a ser un partit polític, que lluita pel federalisme: Federalistes d’Esquerres.
      Al grup d’independents jo no els veig ben bé d’esquerres, sinó més aviat de centre. No passa res, perquè també hi ha federalistes de centre o de dretes.
      Però en el curt termini, el primer de tot és que l’ independentisme no tingui majoria absoluta per tornar a governar. Per aixó és molt important que les dues ànimes del catalanisme és presentin a les properes eleccions sota unes úniques sigles.
      I el que ara diré, segur que molts catalanistes ho pensen: el millor per arrencar vots a l’independentisme seria que aquestes úniques sigles les encapçalès l’Artur Mas (que jo crec que està escarmentat)

      Respon
  • Com van les coses, oblideu-vos d’aconseguir l’Independència, perquè a qualsevol Govern
    Central no li convé. A més, tot el renou que fa la gent als carrers, amb comandos infiltrats,
    causa una “indignació” espanyolista que permet aplicar l’Article 155, malgrat que prové d”una
    Constitució anacrònica de fa més de 42 anys. Davant d’això, preparem-nos per un altre 1714 !
    D’acord al meu criteri, la millor i, tal vegada la única solució és el Sistema Federal, ja adoptat
    per molts paisos. Més, crec que tot l’esfoç que algunes Organitzacions han dut a terme des
    del 1949, sense cap resultat, és una evidència de que ja no hi ha res a fer ! Què passarà doncs?
    ” In God we trust ” !
    Francesc

    Respon
  • Alex Diaz Secanell
    25 febrer, 2020 18:23

    Estoy de acuerdo la única salida para derrotar al independentismo en las urnas es aunar todas las corrientes del catalanismo, incluso a los independentistas desengañados de sus políticos y quitarles la mayoría absoluta, dotar a Catalunya de un sistema de financiación mas justo, delimitar perfectamente las competencia del Estado y de la Comunidades Autónomas hasta derivar en un sistema federal para toda España que reúna todas las nacionalidades y sentimientos del pueblo español.

    Respon
  • Molt d’acord amb Àlex Díaz. És molt important en les properes eleccions unir tots els corrents catalanistes, no independentistes. També és molt important qui lidera aquest moviment. Què us sembla Santi Vila o Marta Pascal o tots dos? I molt d’acord també amb el federalisme, com a millor solució per conjugat la diversitat d’Espanya

    Respon
  • Veamos si lo he entendido ; las dos almas del catalanismo serian la unionista y la independentista o secesionista, así que entiendo que se trataría de unir estas dos facciones en un unico bloque que termine con el gobierno de solo un aparte d elos catalanes… ???…si ?en se caso sera siempre y cuando la segunda renuncie a una unilateralidad que habría visto inviable, (peor el remedio que la enfermedad se ha dicho) por tanto los que deben de hacer el principal esfuerzo de, digámoslo así, reconversión son lo que hasta ahora han mantenido una posición independentista mas bien radicalizada a la que debe de renunciar para poder aglutinar esas dos almas del catalanismo que aman, venera y respetan a Cataluña. En el sufrido ámbito “unionista” no debería de haber problema el problema esta en esa otra parte protagonista pero no es estuvo nunca o salio de la primera linea ..se habla de Pascal, de Vila de personas moderadas reflexivas nada sospechosas de hiperventilacion separatista pero que además se distanciarian también del histórico eje convergente que debe de quedar definitivamente bien atrás . Gracias por las respuestas a esta reflexión

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú