Des de fa mesos les forces del General Khalifa Haftar guanyen terreny a Líbia. El militar, que va fer de la ciutat de Bengazi (est del país) el seu feu a inicis del 2017, controla ja entorn de dues terceres parts del territori libi.
Entre les zones sota el seu domini hi figuren punts de gran importància estratègica com la major part de la infraestructura petrolera i dels passos fronterers del país. Un fet inaudit des de la revolta que acabà amb el règim de Gaddafi al 2011.
Diversos observadors i diplomàtics han observat que el militar està en una posició cada cop més forta per negociar amb el seu rival Fayez al-Sarraj, cap del govern reconegut per les Nacions Unides i que té la seva seu a Trípoli.
De fet, Haftar ha sabut desenvolupar en els darrers anys una xarxa de contactes i aliances internacionals remarcable. El ministeri d’afers exterior francès treballa amb el militar i li dona suport públicament, i Vladimir Putin li proporciona suport directe. Haftar s’ha fet un habitual de les conferències internacionals sobre Líbia, fins al punt de ser rebut pel Primer Ministre italià Conte a Palerm el passat novembre.
S’apunta també que les forces aèries dels Estats Units i d’Israel haurien intervingut a petició seva sobre sòl libi contra milícies islamistes, que constitueixen l’enemic jurat de Khalifa Haftar.
Per primera vegada des de l’inici del conflicte civil, un dirigent aconsegueix acumular tres fortaleses clau simultàniament: una força militar creïble i eficaç per tal de mantenir l’ordre, recursos econòmics estables (gràcies a les exportacions de petroli que Haftar ha aconseguit estabilitzar en les zones sota el seu control), i un pes polític important tant a nivell intern com internacional.
De fet, la població líbia que viu en zones controlades pels homes de Haftar gaudeix no tan sols d’un cert ordre, sinó també de prestacions socials bàsiques –rudimentàries, gràcies al recolzament de Rússia. Moscou envia farina i ha proporcionat una divisa alternativa a la emprada pel govern de Trípoli d’Al-Sarraj.
La publicitat a la població que no viu en zona controlada pel militar és evident: el General Haftar us pot proporcionar allò que ningú altre a Líbia us dóna des de fa anys.
Però el camí de Haftar fins a la presidència de la Líbia post-Gaddafi no és gens fàcil: per començar, ha de convèncer a una clara majoria de libis, cosa que encara no està clara. A més, ha d’aconseguir una posició de força en les negociacions arbitrades en l’escena internacional, quelcom que de moment no ha aconseguit. De fet, l’actitud desafiant que el General ha pres en aquestes instàncies porta al seu rival Al-Sarraj a enrocar-se en la seva posició, fent que el procés de pau no avanci.
