Una de les actuals conseqüències de la política municipal sobre la circulació és el creixement del cost de congestió, que és aquell que determina el funcionament de circular per la ciutat. És un cost que repercuteix sobre la competitivitat empresarial, el comerç i les economies familiars en termes de costos directes derivats de major temps i combustible utilitzat, i també costos indirectes, perquè el que fan és augmentar la contaminació.
Quan el govern municipal utilitza els 1.000 morts per contaminació atmosfèrica de Barcelona contra el cotxe, ho fa d’una manera deliberadament enganyosa, perquè no és el nombre de vehicles el que determina l’emissió, sinó la quantitat de contaminants emesos a l’atmosfera. I aquests estan en funció de la tipologia dels vehicles i eficiència de la combustió, i el temps que el vehicle està funcionant. Un automòbil que faci 2 o 4 desplaçaments al dia de 20 minuts té un impacte entre 8 i 10 vegades inferior al d’un sol taxi circulant en la seva jornada laboral. D’aquí que la millor mesura per reduir de forma significativa la contaminació seria incentivar el pas de tots els vehicles de servei públic de Barcelona al modus híbrid o elèctric, perquè cadascun d’aquests vehicles representa un impacte que multiplica per 8 o per 10 el que produeix un automòbil privat. El mateix es podria dir en relació als vehicles de transports de mercaderies per la ciutat. De fet entre uns i altres signifiquen 1/3 de la contaminació de Barcelona. La congestió del tràfic el que fa és fer créixer la contaminació, no reduir-la.
En lloc d’actuar per aquesta via, el que ha fet Ada Colau és posar dificultats creixents al vehicle privat. I això ho fa en temps de pandèmia quan per raons de seguretat és raonable que no hi hagi aglomeracions al transport públic; en altres paraules, que usuaris d’aquest transport s’hagin passat al cotxe contribueix a millorar les condicions de seguretat per evitar contagis, donat que el servei públic no és capaç de portar l’oferta necessària perquè en hores punta es puguin utilitzar en bones condicions. Colau ha limitat carrils als carrers de l’Eixample, ha tallat quasi el trànsit a la Diagonal pels dos extrems: un per obres del col·lector per poder realitzar el tramvia que duraran prop d’un any, i per la banda del Llobregat reduint-la només a dos carrils per establir un segon carril bus que la major part del temps va absolutament buit. Alhora, Aragó veu perdre un dels seus carrils a favor de la bicicleta.
Tot plegat fa créixer la congestió i a més desincentiva venir a Barcelona quan precisament la ciutat necessita més visitants i castiga els residents amb uns costos de congestió més grans.
Hi ha moltes altres tecles que l’ajuntament no toca: una d’elles seria incrementar l’espai verd, s’ha deixat de banda. Entre el 2010 i el 2019 quasi no s’han plantat arbres al carrer, només poc més de 500 sobre un total de 157.000. El mateix podríem dir dels parcs urbans, que només han crescut en 24 hectàrees sobre un total de 559 que hi havia el 2010. I més pobre és encara el verd urbà que ha crescut només 80 hectàrees sobre les 1.100 que hi havia el 2010. La importància de l’arbrat i del verd per a la ciutat és determinant perquè purifica l’atmosfera, absorbeix CO2 i partícules contaminants. Ara, l’Ajuntament ens parla de futur com sempre amb grans vies verdes, però la realitat és que fins ara no ha fet pràcticament res.
Mentre la congestió creix, el comerç la gaudeix, i Barcelona és un malviure.
Loading ...
