Es necessita un nou model de Barcelona, un projecte que la rellanci, però no a l’estil d’allò que van significar els Jocs Olímpics o el menys afortunat Fòrum, sinó en el seu concepte de ciutat i les dinàmiques socials i econòmiques que l’han de dirigir. Aquesta necessitat és ja vital perquè els signes d’esgotament es fan visibles perquè l’únic que es veu que prospera a la ciutat és el turisme.
El 22@, districte que representa un impuls a la inversió en noves empreses, ha perdut molt de gas.
Va arribar al màxim amb la contractació d’espais d’oficina el 2019, amb 128.000 m² contractats. A partir d’aquí ha anat reduint-se successivament fins a arribar a un mínim de 52.720 m² contractats l’any passat. Enguany les coses pinten millor, però ni molt menys es recuperaran xifres que se situïn entorn dels 100.000 m², que era la velocitat de creuer que existia. No només això, sinó que ja s’aborda la conveniència de transformar aquells edificis menys moderns i adients per a oficines en habitatges, seguint el procés contrari que s’ha registrat fins ara.
Es tracta no gens menys de 478 edificis de menys de 4.000 m² amb plantes petites i mal dotades tecnològicament. No és que sigui una mala idea recuperar l’habitatge, sinó que el que cal assenyalar és la causa que ho motiva: la pèrdua de demanada de sòl per a oficines.
I és que les dades fetes públiques pel cadastre de la ciutat permeten veure la infraestructura de la dinàmica que s’està seguint.
Barcelona disposa de més de 93.000 locals comercials. Una part d’aquests, sobretot els situats als barris, es veuran afectats per la creixent competència de les compres a través d’internet i aquí s’anirà produint un forat que alterarà la textura de la ciutat. De fet, l’únic que creix és el turisme.
Els locals dedicats a serveis turístics i hostaleria (11.361) són ja la tercera part dels que representen les oficines (32.642) i són els que han crescut més. En els últims 15 anys ho han fet en un 60%, segons les dades del cadastre. Més encara, en aquests tres quinquennis el nombre de locals a Barcelona va créixer en 8.641, un 10%, un increment modest. Però és que a més, la meitat ho va fer gràcies a l’hostaleria i el turisme. Per tant, el creixement de locals en els últims 15 anys que no es dediquin a aquestes activitats ha estat de l’ordre d’un 5%. Ara, a més, hem entrat en la fase del decreixement perquè els nous hàbits de compra redueixen l’anada a les petites botigues.
Si no es fa res a fons, si no es remodela amb intensitat la base econòmica i l’estructura urbana de la ciutat, la tendència és imparable.
El turisme s’ho anirà menjant tot, els barris decauran i es produiran illots d’activitat al voltant d’on hi hagi determinats tipus d’emplaçament singular de caràcter científic, tecnològic, sanitari o universitari, però que no irradiaran sobre el conjunt.
La manca d’aquest projecte que transformi una ciutat històrica i consolidada en una urb que encari la segona meitat del segle XXI és manifesta en la manca d’usos que es van generant quan es produeix el buidatge de grans equipaments històrics, que Barcelona sempre havia maldat per recuperar, però que ara, a l’hora de la veritat, no hi acaba de trobar resposta.
És el que passa amb l’Escola Industrial, amb la Model en ple Eixample i és el que té tots els números de passar en el gran espai de l’Hospital Clínic quan aquest abandoni la seva instal·lació per passar a ocupar les instal·lacions esportives de la Ciutat Universitària.
A més dels problemes de funcionament és necessari que la ciutat afronti una reconversió històrica del model a partir de l’edificació existent basada en una dinàmica de regeneració que pugui ser modèlica per al món, com ho han estat altres experiències urbanístiques com per exemple el mateix Eixample.
Es tracta d’una reconversió que faci que els edificis redueixin el seu impacte ambiental i de consum de recursos, que siguin capaços de produir energia amb un balanç neutre o positiu, que captin CO₂, que s’aprofiti la reconversió per generar habitatge assequible i que es programi un model de transport que posi en marxa totes les capacitats amb nova tecnologia que avui existeix, començant pels grans horitzons que obre la Intel·ligència Artificial (IA) per gestionar la mobilitat de la ciutat.
I també que posi fre a aquest escàndol creixent, el signe més extern i visible de la pobresa, que són les persones que viuen al carrer per manca de llar i que segons l’últim cens d’Arrels del 2023 ja eren 1.384 persones, el doble dels 658 que hi havia el 2008. Resoldre això també forma part del nou model de Barcelona.
Si no es fa res a fons, si no es remodela amb intensitat la base econòmica i l'estructura urbana de la ciutat, la tendència és imparable Click To Tweet
Loading ...
