A l’habitació, a Catalunya, hi ha un elefant que va fent destrosses amb tota llibertat sense que ningú vulgui veure-ho. Aquesta situació és tan evident com ho manifesta l’informe anual del Banc d’Espanya, l’últim del mandat del seu president, Pablo Hernández de Cos, que finalitza el mes de juny.
Aquest informe està tenint un gran impacte. Diverses són les raons.
Per començar, el Banc d’Espanya té fama de disposar del millor servei d’estudis del país i d’efectuar diagnòstics sense grans biaixos partidistes ni corporatius, i això en aquest temps és d’un valor incalculable. Ara l’informe entre altres coses importants posa en relleu els grans factors crítics de l’economia espanyola i assenyala que el problema de les pensions a Espanya no està resolt. Però amb certesa, que el més espectacular del que la situa sota el focus és la qüestió demogràfica al fil de les crisis de les pensions.
El que diu l’estudi és que ni tan sols recorrent a una immigració massiva, les pensions estarien assegurades en l’horitzó dels 30 pròxims anys i això és molt greu.
Assenyala les fallides de les mesures adoptades pel govern i en proposa de noves. Però, el més rellevant de tot és que aquella paraula maleïda que quan es pronuncia dona lloc a tota mena d’improperis, respon a la realitat en el cas d’Espanya; molt més en l’escenari de Catalunya. Aquesta paraula és el gran reemplaçament.
es requeriria que d’aquí a tres dècades la població de treballadors estrangers assolís la xifra de 37 milions de persones
Per mantenir l’actual taxa de dependència, és a dir, la relació entre persones en edat de treballar i jubilades que està situada en el 26%, es requeriria que d’aquí a tres dècades la població de treballadors estrangers assolís la xifra de 37 milions de persones, que seria pràcticament el doble que la dels treballadors autòctons. Per tant, el resultat d’aquest gran flux immigratori seria que pel conjunt de la població, considerant tant actius com inactius, els estrangers representarien el 57% del total. El gran reemplaçament seria evident i, de fet, hauria començat anys abans a fer-se notar.
En el cas de Catalunya, aquest cop és molt més pròxim perquè el punt de partida ja és crític.
Mentre que a Espanya en l’actualitat hi ha un 17% de població estrangera, a Catalunya la xifra és del 23% i a Barcelona del 27%. Això significa que el gran canvi es produiria al nostre país en un termini no gaire superior a una dècada.
De totes maneres, aquest flux massiu d’immigrants és difícil que arribi a donar-se en aquesta magnitud perquè el Banc d’Espanya considera que caldria generar cada any uns 800.000 llocs de treball.
Però a més assenyala un fet que des de Converses anem advertint: no es pot compensar un autòcton per un immigrant perquè el seu capital humà, les seves aptituds professionals, són diferents. I la seva productivitat també. Aquest gran flux de població seria, segons l’estudi, inadequat per respondre a les necessitats de la transformació tecnològica de l’economia espanyola.
En tot cas, el que és una evidència és que sense arribar a aquelles xifres continuaran venint immigrants, fet que estimularà els sectors de menor productivitat de la nostra economia. Per exemple, l’any passat en van arribar 675.000 de regulars.
Totes aquestes dades tenen com a contrast l’enderroc de la natalitat a casa nostra.
Hem passat d’1,5 fills per dona el 2014 a 1,16 el 2022. El 2023 es van registrar 396.000 naixements, la xifra més baixa des de la fi de la Guerra Civil, malgrat que la població és molt superior. També en aquell any s’ha produït la xifra més alta de defuncions i hauríem de remuntar-nos a 1941 per trobar una magnitud semblant, i a més amb una diferència de pocs milers. Recordem que feia només 2 anys que havia acabat la Guerra Civil.
En aquest context els avortaments assoleixen els 100.000 casos, 1 per cada 3,9 naixements, el que significa un fort impacte en pèrdua de capital humà potencial de l’ordre de 26.000 milions d’euros equivalent al 2% del PIB espanyol. Per valorar aquesta xifra és suficient recordar que la taxa de creixement mitjà en l’actual segle ha estat d’1,7% i que el creixement del PIB potencial serà, segons el Banc d’Espanya, entre l’1,3% i l’1,9%, amb més probabilitat tendint a la xifra més baixa.
Per si no fos prou, hi ha un altre factor que també afecta el capital humà: la migració de talent jove a la cerca de millors oportunitats laborals. Segons l’estudi de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i BBVA, el valor del capital humà perdut per la migració va superar els 150.000 milions el 2022.
Alhora és inexistent una política favorable a les famílies amb fills, a la maternitat, a la infantesa i a la formació de llars joves.
Tot plegat configura una mescla tremendament explosiva que amenaça de destruir els fonaments culturals, socials i econòmics del país. És l’elefant que circula per l’habitació i que cap partit ni govern espanyol o autonòmic vol veure.
Tot plegat configura una mescla tremendament explosiva que amenaça de destruir els fonaments culturals, socials i econòmics del país Click To TweetNo us podeu perdre:
Xerrada-Conferència per Zoom sobre la “Situació i perspectives polítiques de Catalunya. Eleccions del 12 de maig” del dimecres 8 de maig a les 19h. a càrrec del Sr. Jordi Alberich, economista, exdirector del Cercle d’Economia i col·laborador d’El Periódico. La presentació anirà a càrrec del Sr. Josep Miró i Ardèvol.
- Dia: Dimecres, 8 de maig de 2024
- Hora: 19h.
- Pots accedir a la sessió mitjançant aquest enllaç Zoom: https://us02web.zoom.us/j/6304386212?pwd=QUtSaDd4RTUzOUNrTzg4am9XbFdYZz09;
- ID de reunió: 630 438 6212
- Codi d’accés: 592345
