Just en un moment en que els consumidors europeus començaven a sentir un alleujament de la càrrega que suposa omplir el dipòsit dels seus vehicles, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) ha anunciat una severa retallada de la producció de cru.
De res han servit les crides i pressions exercides pels Estats Units. De fet, el més punyent per a Washington és que sigui el seu principal aliat a l’Orient Mitjà, l’Aràbia Saudita, qui hagi liderat aquesta iniciativa per fer remuntar el preu del petroli i dels seus derivats.
L’altre gran instigador de la mesura no és altre que Rússia, país que si prenguéssim al peu de la lletra el que ens diuen les autoritats europees i nord-americanes, estaria patint un aïllament internacional total arran de la invasió d’Ucraïna.
En decidir el passat dimecres 5 d’octubre una retallada de 2 milions de barrils diaris, l’OPEP i els seus aliats (Rússia, per exemple, no en forma part) esperen augmentar les rendes en dòlars que obtenen de la venta de la preuada matèria prima.
En canvi, per a la resta de països del món, consumidors nets de petroli, l’anunci implica noves pujades de preu i per tant afegir una nova capa de inflació a uns indicadors que ja estan en màxims dels darrers 40 anys en molts indrets.
Un segon efecte seria una degradació encara més forta del valor de les monedes locals, incloent l’euro, ja que el petroli es compra en dòlars als mercats internacionals.
Els països de l’OPEP i els seus aliats, per la seva banda, s’han defensat esgrimint que la reducció de la producció busca evitar que es repeteixi el mateix episodi que seguí a la crisi financera del 2008, i que feu esfondrar el preu del barril per sota dels 30 dòlars. Ara, la por a una nova recessió mundial fa témer una reacció similar dels mercats.
Una caiguda important del preu del cru suposa un forat financer enorme per als països que depenen fortament de la seva exportació, començant per Aràbia Saudita i les altres monarquies del Golf Pèrsic.
D’altra banda, la mesura de l’OPEP també dificulta el projecte occidental del G7 d’imposar un preu màxim al petroli rus, i que la Unió Europea ha aprovat paradoxalment el mateix dia que s’ha conegut la mesura de l’OPEP.
En definitiva, ens trobem immersos en una ferotge guerra energètica on cadascú mira únicament per als seus interessos immediats. La retallada de producció de l’OPEP no implica que aquests països donin suport a la guerra de Vladimir Putin a Ucraïna, però sí que no estan disposats a castigar Moscou en detriment dels seus propis interessos.
Tota una lliçó de realpolitk que caldria que els nostres idealistes líders europeus entenguessin d’una vegada per totes.