Però, realment, quanta gent ha mort per efectes de la calor?

La notícia està a l’ordre del dia i es reitera. Aquest estiu ha estat el més tòrrid de l’època d’ençà que hi ha dades perquè és el que ha registrat més onades de calor i de més durada.

A Catalunya la temperatura mitjana ha estat 3,5°C per sobre de l’habitual i això és una brutalitat. S’han produït casos extrems com per exemple al Baix Ebre i al Priorat, on del 12 al 13 d’agost les màximes van superar els 43ºC, mentre que a una ciutat tan poblada com Barcelona les nits tòrrides, les que superen els 25ºC de temperatura, han estat abundoses. Per exemple, a l’observatori de Can Bruixa a les Corts s’han identificat fins al 27 d’agost 40 nits tòrrides.

El resultat és que està a l’ordre del dia parlar del nombre de morts. L’última informació apareguda als mitjans de comunicació parla de 4.300 per a Espanya. Però, com sempre, dissortadament, una bona part de la informació periodística és excessivament trivia,l perquè en realitat no s’estava referint el nombre de morts per efectes de la temperatura, almenys en temps real; de fet, ni transcorregut un any després, i això és conseqüència del sistema de comptabilització oficial per mort per calor que té assignat el codi T67.0 de la classificació internacional de malalties, desena revisió que defineix el cop de calor i insolació. Aquesta dada no es coneix mai immediatament. D’ençà que es produeix la defunció fins que es codifica acostumen a passar uns 3 mesos i a més l’INE només publica un cop l’any les defuncions segons la causa de mort. Tot plegat, fa impossible saber quanta gent ha mort per aquesta causa enguany. En realitat, a hores d’ara ni tan sols coneixem les que es van produir l’any anterior.

Aleshores, com podem parlar de morts atribuïbles a la calor? Doncs, es fa mitjançant el concepte de mortalitat atribuïble, que no és una dada directa, sinó l’estimació de l’impacte d’un factor de risc, la temperatura, per exemple, sobre la mortalitat de la població, utilitzant sistemes i models estadístics. No és un valor real, sinó una estimació a partir de dades i cal dir que els seus resultats són raonablement vàlids. En el cas d’Espanya el sistema MoMo (monotorització de la mortalitat diària per totes les causes) funciona des del 2004 i ens permet conèixer l’impacte sobre la salut de la població de determinats fenòmens, sigui la pandèmia, sigui l’excés de temperatura.

Les dades es donen pel conjunt d’Espanya i per comunitat autònoma i són d’accés obert. Amb aquesta informació és possible conèixer l’estimació de la mortalitat segons causes. D’acord amb les dades publicades fins ara, i fins al 28 d’agost, a Espanya s’han produït 5.824 morts (MoMo) per excés de calor. El període més àlgid es va produir des del 17 de juliol fins al 20 d’agost. En aquella data del 17 és on es donà la punta més important, però també hi va haver un altre vèrtex en el període, que se situa entorn del 19 de juny.

El total de morts atribuïbles a la temperatura s’han concentrat, per tant, en aquests dos mesos i sobretot al juliol, 2.223. Seguides de l’agost amb 1.062. Però, atenció, perquè al mes de juny no va ser ni molt menys innocu perquè es van registrar 830 morts per excés. Si comparem enguany amb el passat la diferència és astronòmica, dels 5.739 actuals passem a només 85. Per tant, ha estat un any realment extraordinari per la seva mortalitat.

En el cas de Catalunya, les morts totals han estat de 707, per només 1 mort l’any passat. Aquí la diferencia encara és més gran. Per situar un punt de referència, podem dir que les morts per sobredosi de drogues a Catalunya estan situades entorn de les 200 persones. Aquesta magnitud ja dona una idea de la importància de les morts per calor que s’han produït.

Pel que fa al període en què s’han donat lògicament presenta semblances amb el conjunt espanyol, però també diferències importants. En primer lloc, la punta del mes de juny és molt més moderada, va ser menys perjudicial que al conjunt d’Espanya i, a diferència també del cas espanyol, el nombre més elevat de morts es va concentrar entre el 31 de juliol i la resta d’agost, és a dir, no ha estat aquell mes el de major mortalitat com sí que ha passat a Espanya, sinó l’agost.

Les previsions són que aquestes situacions d’onades de calor i nits tòrrides siguin molt freqüents. Això no vol dir que passi el mateix cada any o que un any sigui pitjor que l’anterior, però sí que vol dir que escenaris com el que hem viscut es reiteraran i a mitjà termini tendiran a accentuar-se. De fet, es calcula que les morts per calor tendiran a triplicar-se el 2050.

Què significa tot això des del punt de vista pràctic? Doncs, que ja no n’hi ha prou amb polítiques de transició energètica (que, per cert, les mesures contra la inflació s’han carregat, incentivant el consum d’hidrocarburs), sinó que a més cal des d’ara polítiques eficaces que pal·liïn els efectes d’aquest factor, que ja es veu que té conseqüències terribles, com és el viure en unes concisions climàtiques molt més exigents des del punt de vista de les elevades temperatures.

Consideres necessària una consulta ciutadana sobre la Superilla de Colau?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.