És evident que un personatge com Donald Trump, amb la seva retòrica provocadora i actitud histriònica, és un blanc fàcil per a la crítica. Tanmateix, després d’una victòria tan contundent i amb milions de vots de diferència respecte a la vicepresidenta Kamala Harris, és lògic que els derrotats ideològicament es preguntin per què ha succeït això. Malgrat que es destaquen els defectes de Trump, com els seus judicis pendents i la seva negativa a acceptar la derrota en les eleccions anteriors, sorprèn com ha aconseguit un triomf tan aclaparador, tot i tenir en contra la majoria dels mitjans liberals dels Estats Units i menys recursos que Harris, la campanya de la qual ha estat la més ben finançada de la història. A més, aquest triomf ha situat el Partit Demòcrata en una situació de profunda crisi, un fet extraordinari per si mateix.
Les anàlisis en la majoria de mitjans espanyols, incloent-hi alguns alineats amb el Partit Popular, es limiten a la desqualificació i l’insult en lloc de realitzar una anàlisi realista de les causes. L’esquerra europea practica una lectura esbiaixada dels fets, per exemple aquí i aquí, amb suposats anàlisis que només són un conjunt de desqualificacions i insults, no només per al republicà sinó també per als seus votants, mostrant un gran desinterès en entendre la realitat i preferint satisfer-se amb la denostació extrema dels seus oponents.
Les causes de la victòria republicana són concretes i fàcils d’identificar, encara que la progressia prefereixi no reconèixer-les:
- Un record positiu del mandat de Trump: Per a molts votants, els quatre anys de Trump van ser bons, especialment en termes econòmics i en qüestions com la immigració i la seguretat. Encara que no va ser una època daurada com la presenta Trump, va ser prou positiva per a les expectatives de molts ciutadans que no esperen miracles del governant. A més, els seus intents de mantenir els Estats Units allunyats de nous conflictes bèl·lics també juguen al seu favor.
- Política fiscal i aranzelària clara: Trump ha plantejat un esquema simple: que els impostos els paguin “els altres”, és a dir, aquells que no són nord-americans. Això implica augmentar aranzels a les importacions de manera estratègica i reduir els impostos per deixar més diners a les butxaques dels ciutadans. Aquesta estratègia ha ressonat amb els votants de classe mitjana i baixa, especialment en el “cinturó d’òxid”, on el desmantellament industrial i la deslocalització havien deixat una empremta.
- Control de la despesa i el deute: Els Estats Units tenen un deute desmesurat, i el llegat de Biden ha estat incrementar-lo monumentalment. Trump ha promès, juntament amb la reducció d’impostos, una retallada en la despesa federal i ha anunciat que comptarà amb Elon Musk com a assessor principal per a aquesta tasca. Aquesta promesa busca racionalitzar l’economia, un objectiu que els demòcrates no haurien assumit.
- Potenciar els recursos energètics: Trump vol explotar al màxim els recursos energètics del país, especialment la capacitat per ser un gran exportador de petroli i gas mitjançant el fracking. Encara que aquesta postura és mal vista pels ecologistes i l’esquerra del Partit Demòcrata, Harris va acabar per assumir-la en el seu programa, mostrant la pressió exercida per la realitat econòmica.
- Immigració i seguretat: Trump ha posat el focus en els problemes que genera una immigració massiva i descontrolada. Encara que les seves declaracions solen ser excessives, molts immigrants ja establerts als Estats Units comparteixen aquesta preocupació. Això ha permès a Trump avançar substancialment entre els electors llatins, tradicionalment alineats amb els demòcrates.
- Batalla cultural: Tot i que no ha estat l’únic factor, la batalla cultural ha estat fonamental per a la coalició que va portar Trump a la victòria. La seva postura sobre temes com l’avortament, el matrimoni homosexual, la transsexualitat en adolescents i el feminisme radical representa una visió cultural, moral i antropològica alternativa a la de la progressia demòcrata. El suport majoritari d’homes llatins i una part significativa d’homes negres cap a Trump és una mostra de com el seu discurs ha ressonat en sectors que se senten alienats per la narrativa demòcrata.
Així s’explica el triomf aclaparador de Trump. Tanmateix, la progressia de gènere i el liberalisme cosmopolita també necessiten consolar-se, i la desqualificació radical de Trump i dels seus votants els ofereix un alleujament momentani davant el patiment de veure la victòria del seu principal adversari.
Loading ...
