Per què Colau perdrà les eleccions i per què podria guanyar-les Trias?

Carles Castro, l’especialista en qüestions electorals de La Vanguardia, publicava un extens estudi aquest passat diumenge 18 de setembre en el qual dues coses quedaven clares: Colau és el pitjor alcalde comparada amb Trias i Hereu, que eren els seus predecessors. I segon punt, pel que fa a les xifres es fa difícil entendre per què Trias va perdre les eleccions. Això no vol dir que no es puguin adduir causes racionals, el que diem és que en tot cas les xifres no les reflecteixen.

En relació amb la valoració dels alcaldes, Colau i Hereu han enregistrat les pitjors xifres amb un suspens clar cadascun, puntuat amb un 4,1 sobre 10. Trias va anar a les eleccions quasi amb un aprovat, un 4,9. La diferència és molt considerable, i encara ho és més la caiguda perquè tant Colau com Hereu van partir d’una valoració de 5,4, és a dir, en el transcurs de la seva trajectòria, han perdut 1,3 punts, mentre que Trias només en va perdre 4 dècimes. S’observa també que és molt clara la diferència entre el primer període de Colau, 2015-2019, en el qual sempre es va situar per sobre de 5, d’aquest segon mandat en el qual la major part ha estat per sota d’aquesta xifra.

Una segona mesura és la valoració del que podríem dir la tasca feta i si la ciutat ha millorat o ha empitjorat. Els registres són clarament negatius en el cas d’Hereu, -21 punts, i encara més en el cas de Colau amb un -37, mentre que Trias assolia un +5. De fet, la tendència a veure que la ciutat empitjora en lloc de millorar és contínua en el cas de l’alcaldessa des del 2016 i, per tant, hi ha hagut un convenciment sòlid i creixent que la ciutat empitjorava.

Si del passat passem al futur, a l’esperança de si millorarà o empitjorarà, les xifres indiquen que en relació amb Hereu hi havia 22 punts a favor de l’esperança, 23 en el cas de Colau i 40 en el cas de Trias. Per tant, era l’exalcalde convergent el que una vegada més s’enduia una valoració positiva. Cal remarcar que en els casos de l’alcaldessa i d’Hereu, la tendència era més aviat a empitjorar, mentre que la de Trias era a millorar.

Finalment, i en relació amb la gestió municipal, Hereu va anar a les eleccions amb una valoració positiva de 20 punts, Trias de 30 i Colau de -18. De fet des del 2015 hi ha una tendència sòlida a considerar que l’Ajuntament ha empitjorat i que per tant és una tendència que es manté al llarg dels últims 7 anys. A la inversa des del 2018 que s’assoleix la màxima valoració positiva de l’Ajuntament amb un 55%, s’ha produït una caiguda continuada fins a arribar a la situació actual en la qual un 39% valora com a bona o molt bona aquesta gestió i un 47% com a dolenta o molt dolenta. Cal remarcar que aquesta magnitud és la més alta de la sèrie dels tres alcaldes. Hereu va registrar una punta momentània negativa d’un 45% que considerava dolenta la seva gestió el 2010, però que es va recuperar l’any seguent i Trias no va tenir mai una valoració pitjor que un 29% que valorava negativament el que feia el consistori.

D’aquí que comencéssim l’anàlisi afirmant que és impossible que guanyi Colau i que Trias va perdre malgrat que tenia indicadors prou favorables, encara que, vistos els resultats, insuficients. Des d’aquest punt de vista el qui va ser l’alcalde convergent té una base sòlida sobre la qual alçar-se: tots els que el valoraven bé quan va plegar, més tots aquells que per refús a Ada Colau veuran en Trias la millor alternativa.

Amb tot cal advertir que l’alcaldessa es beneficia de dos factors que poc tenen a veure amb l’estat i prospectives de la ciutat. Té un gruix de vot ideològic que no decideix en funció dels interessos de la ciutat, sinó d’una prescripció doctrinal prèvia. Aquest fet es dona en tots els grups, però és especialment important en el cas de Colau; és la seva principal força, que es beneficia sempre quan l’abstenció és alta. Per tant, el millor tir per evitar que el govern de Barcelona estigui monopolitzat per ideologies que han mostrat la seva incapacitat de gestionar bé, és anar a votar. Un benefici addicional és l’extraordinària fragmentació que hi ha al consistori i la fractura entre independentistes i no independentistes que dificulten coalicions racionals.

Si a aquest fet se li uneix “el tripartit” que governa a Catalunya, Espanya i Barcelona, està clar que només un bon candidat i una gran mobilització ciutadana que voti per opcions que poden tenir representació al consistori té possibilitats de treure’s de sobre una gestió que a ulls de la gran majoria de barcelonins és negativa.

 Loading ...