Fou precisament el Institut Internacional de Recerca per la Pau de Estocolm, més conegut per les sigles SIPRI, qui donà la notícia el passat abril. Al 2019, la despesa militar mundial experimentà el increment anual més important de l’última dècada.
De forma conjunta, els països gastaren un 3,6% més en defensa que al 2018. Des de l’any 2010, la despesa militar ha augmentat un 7,2%, accelerant-se de forma notable en els últims anys.
La nova cursa d’armaments no és aliena ni tan sols a un dels països d’historial més neutral i pacífic del món: la nòrdica Suècia.
A pesar de l’actual crisi sanitària, el parlament suec acaba de donar el seu vist-i-plau a un augment dràstic del pressupost de defensa d’un 40% pel període entre el 2020 i el 2025.
Es tracta d’un increment inaudit en els darrers 70 anys que implicarà un salt del 1,1% actual del PIB dedicat a la defensa al 1,5%. Percentatge que, segons fonts militars sueques, podria arribar al 2% pel període 2025-2030.
Entrevistada pel Financial Times, la nova contraalmirall en cap de l’armada sueca, Ewa Skoog Haslum, ha aplaudit la decisió dels legisladors. Però ha afegit que arriba tard i que es trigaran anys a recuperar les capacitats militars perdudes des de la fi de la Guerra Freda.
De fet, el principal objectiu de l’augment de la despesa és respondre a la creixent presència militar de Moscou en el mar Bàltic. Una qüestió que causa ansietat en un país conegut per la seva neutralitat. Suècia acusa Rússia de repetides violacions del seu espai aeri i les seves aigües territorials.
La contraalmirall confessa estar «decebuda i força sorpresa per la nostre lentitud al reaccionar quan les coses es començaren a moure al nostre voltant». Segons ella, els anteriors governs suecs no saberen interpretar bé les operacions militars de Rússia dels darrers anys, com Geòrgia al 2008 o Ucraïna al 2014.
«És molt fàcil retirar [capacitats militars] i molt difícil construir-les de nou des de zero», es lamenta.
A diferència de Suècia, Finlàndia no reduí dràsticament el seu pressupost de defensa a la fi de la Guerra Freda, i ha mantingut un nivell operacional remarcablement alt. En canvi, Suècia es troba ara amb unes forces armades antiquades i amb fortes mancances.
Suècia no és un membre de l’OTAN però hi col·labora estretament. Si l’augment de la despesa militar fins al 2% del PIB es confirma, el país se situaria com un dels millors alumnes de l’Aliança.
Els membres de l’OTAN es comprometeren a augmentar les seves contribucions per arribar a aquesta xifra pels voltants del 2024, però molt pocs països europeus ho han fet, de moment.
Fet revelador de les tensions que se senten a Estocolm: entre les decisions del parlament suec dels darrers mesos hi figura el compromís de debatre l’entrada del país com a membre de ple dret de l’Aliança Atlàntica.
Loading ...
