orietanció sexual joves

L’orientació sexual dels nostres joves. La importància de les escoles

Aquests últims dies alguns mitjans de comunicació han informat sobre un estudi dels adolescents a Barcelona. La llàstima és que molts d’ells, com TV3, El País, La Vanguardia, entre altres, han informat de manera equivocada i sota el mateix clixé, el que significa que aquests grans mitjans només van tallar i enganxar un “text mare” que donava la informació en termes erronis o esbiaixats. Concretament, fa referència a la denominada orientació sexual de nois i noies.

L’estudi en qüestió és un que periòdicament repeteix l’Agència de Salut Pública de Barcelona i, per tant, fa referència a alumnes d’aquesta ciutat. En concret la mostra incorpora alumnes de 4t d’ESO, segon de batxillerat i segon d’itineraris d’FP. Per tant, un ventall que va des dels 13 als 14 anys, fins ben bé els 19.

El treball de camp va ser realitzat l’any passat, per tant, la informació que ara es difon té gairebé un any de retard, si bé aquest fet no ha de representar un canvi substancial en l’aspecte considerat, el de l’orientació sexual.

El primer que crida l’atenció és l’elevat percentatge d’adolescents o joves que es consideren lesbianes i gais, que se situen entre el 9 i el 10% sense diferències significatives entre nois i noies. Normalment, les estadístiques sobre homosexuals en l’àmbit internacional, perquè a Espanya no existeixen, situa la proporció en una xifra molt inferior, entorn del 3 o el 4%. Es pot presumir, per tant, que hi ha en el cas de l’escola a Barcelona una determinada dinàmica cultural que afavoreix al fet que en les edats inicials homes i dones, 1 de cada 10, manifestin que la seva orientació és homosexual.

Molt més sorprenent resulta el capítol de la bisexualitat. La sorpresa radica en l’extraordinària diferència per aquesta opció en funció de si és home o dona. Un 35% de les dones es declaren bisexuals, per menys d’un 9% dels homes. Aquesta diferència mereixeria una atenta reflexió, primer perquè la xifra és molt elevada, i segon perquè resulta tan diferent en relació amb els seus companys de sexe de la mateixa edat. Cal preguntar-se en aquest punt fins a quin extrem les polítiques de gènere imperant i la continuada criminalització dels homes i victimització de les dones, no és un, o el factor explicatiu, d’aquesta singular caracterització femenina. El resultat és que mentre gairebé el 80% dels nois es declara heterosexual, per a menys de la meitat, el 48,4%, és l’opció femenina.

El percentatge de sexe femení que es considera heterosexual se situa entre el 40 i el 50%

En relació amb les diferents edats, no hi ha una diferència significativa entre la gent de 4t d’ESO i segon de batxillerat i sí que es pot apreciar una certa reducció en els cicles d’FP. Aquesta reducció seria consistent amb l’observació que l’homosexualitat i la bisexualitat es donen menys en els barris populars o de menors ingressos que en els de renda alta.

Pel que fa a la bisexualitat en les dones, aquesta creix amb l’edat perquè entre les de 2n de batxillerat arriba al 43,6% i supera el nombre de noies que es declaren heterosexuals, el 40%. És important veure com aquestes xifres evolucionen a mesura que la persona creix en edat perquè aquí es podria situar un problema important per a la nostra societat.

No és poca cosa que el percentatge de sexe femení que es considera heterosexual se situï entre el 40 i el 50%. En el cas dels nois es detecta un increment de l’homosexualitat en els de 2n de batxillerat que està per sobre del marge d’error de l’enquesta.

És interessant la composició de lloc per districtes perquè en el cas de Sant Andreu, les noies que es declaren lesbianes arriba quasi al 22%, és a dir, el doble de la mitjana. També presenten nivells alts en els districtes de Sant Martí, quasi el 16%.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Aquestes extraordinàries diferències a Horta-Guinardó és només del 6,6%, i a Gràcia del 4,76%, Les Corts del 5,25%. Podria tenir molt a veure amb les característiques de les escoles de la zona. Nou Barris també presenta un nivell baix, no arriba al 8%.

Pel que fa a la bisexualitat el contingent més gran es dona a l’Eixample amb pràcticament el 43%, Les Corts, el 42%, Nou Barris, 41%. En aquest sentit, no hi hauria una correlació clara en funció del nivell de renda, i un cop més això fa pensar amb la influència a l’escola perquè a Gràcia només és d’un 27%, a Sants-Montjuïc d’un 26% i a Horta-Guinardó d’un 29%. Sarrià-Sant Gervasi, el districte de major nivell d’ingressos de Barcelona, arriba, però, a un 38%.

Pel que fa als nois, el percentatge més alt que es declara homosexual es dona a Ciutat Vella, 12,5%, i també és el lloc on hi ha més bisexualitat, i pel que fa als gais també l’Eixample quasi amb un 12%. Els nivells més baixos són a Nou Barris, que no arriba al 8%, Horta-Guinardó poc més del 8%, i Sant Martí, 7,61. La bisexualitat és pràcticament inexistent a Sant Andreu, però a Sant Martí s’eleva fins al 12%, quasi al nivell més alt de Barcelona. Malgrat la semblança socioeconòmica entre aquests dos territoris, un cop més això fa pensar que el factor escola és important a l’hora d’anar configurant aquestes orientacions sexuals.

En relació amb el lloc de naixement, l’homosexualitat és més freqüent en els nascuts a Barcelona i menys freqüent en els nascuts a l’estranger o a la resta d’Espanya, ocupant Catalunya un lloc intermedi.

Pel que fa a la bisexualitat entre les noies, el percentatge més alt es dona entre les nascudes a Catalunya i el més baix el de les nascudes a l’estranger. Mentre que els nois del grup més gran, 13,6%, es produeix als nascuts a la resta d’Espanya, si bé les diferències entre nois i els llocs de naixement són petites, molt menys significatives que en el cas de les noies.

En resum, el perfil de l’orientació sexual de la gent jove a la ciutat de Barcelona, si tendeix a consolidar-se o varia poc, representarà un problema important per a la formació de futures famílies dotades d’una certa estabilitat i per a la natalitat, perquè resulta difícil pensar que en percentatges de noies bisexuals, si aquest sentiment, perdura es puguin construir parelles que donin lloc a situacions de continuïtat que permetin dos objectius bàsics per a l’estabilitat social: la descendència i arribar a una determinada edat en companyia. Perquè aquests són els dos grans greus problemes del nostre futur que ja són presents ara. Si s’accentuen, l’estat del benestar augmentarà la seva inviabilitat.

Consideres una bona solució l'accés a Barcelona pel túnel de les glòries?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú