A Catalunya entre aturats (que han crescut un 29% en un any) i persones en ERTO, arribem als 900.000 catalans que no tenen feina, 512.000 a l’atur i 190.000 en suspensió de l’ocupació. És una dada esfereïdora per a un país de 7,5 milions d’habitants. Si descomptem els menors de 16 anys i els més grans de 65, i li afegim aquell quasi un milió de persones que és el conjunt que no treball, és fàcil constatar que ens estem quedant en la pell i els ossos.
I això no és tot, perquè la gran empresa ja està passant dels ERTO als ERE. Un mínim de 15.000 persones seran acomiadades per empreses com El Corte Inglés, Banc de Santander, Coca-Cola, Airbus, Banc de Sabadell, Heineken, entre altres, que ja han començat el procés de substituir les suspensions temporals de treball per acomiadaments.
No oblidem que el creixement de l’atur castiga les finances públiques de dues maneres diferents. D’una banda, incrementa els costos de la prestació per no treballar, i d’una altra, genera una entrada a la Seguretat Social perquè es continua pagant la quota però a càrrec de l’estat. El resultat és l’empitjorament de la ja de per si difícil situació financera espanyola.
Per si fos poc, la venda de cotxes ha caigut un 45%, després de la pujada de l’impost de matriculació. És un indicador avançat del que patirà el sector en els pròxims mesos. Tota aquesta pèrdua de llocs de treball genera situacions tràgiques, com és cas de les dones que treballen en la neteja d’hotels, que si abans tenien una situació difícil ara és literalment desesperada i poden arribar a treballar per menys de 3 euros l’hora.
A més, aquesta manca de feina ha generat tota una sobreoferta en l’àmbit de les treballadores domèstiques, generant una repercussió negativa més àmplia. Accés d’oferta de mà d’obra i reducció salarial. Aquesta última és, però, un fet que es va generalitzant. Els salaris estan caient quan en realitat seria necessari tot el contrari per reactivar l’economia. És de manual que la injecció d’ingressos als sectors més desfavorits econòmicament és la manera més ràpida de reanimar el consum, encara que aquest es veu constrenyit per les limitacions que les administracions públiques imposen a causa de la Covid-19.
Amb aquest panorama, l’escenari polític assenyala el que el títol d’aquesta informació apunta la clara possibilitat que prenguem mal, perquè a hores d’ara el govern que es veu més a prop és el formant per ERC i la CUP, els antisocials que encara han de condemnar el vandalisme que ha sofert Barcelona aquests dies. La caiguda de Roma va començar quan alguns bàrbars van arribar al generalat. Mentre, Laura Borràs, la líder de JxCat, s’entreté a anar a visitar a Pablo Hasél a la presó.
Per dir exactament el que veiem, el problema de Catalunya és que no tenim un partit polític de seny que situï els interessos de les persones per davant dels seus tacticismes. A Catalunya falta l’espai polític Merkel capaç de regenerar la política, reformar les institucions, fer eficient i eficaç el govern, i mantenir tot allò que forma part de les bones tradicions del nostre país.
El problema de Catalunya és que no tenim un partit polític de seny que situï els interessos de les persones per davant dels seus tacticismes Click To Tweet
Loading ...
1 comentari. Leave new
Ara mateix no hi ha solució. Cal esperar que es completi aquest cicle desastrós. És més probable que sorgeixi una situació de violència, ja sigui en forma de terrorisme, o de guerrilles urbanes, o de guerra civil local, etc, amb una quota elevada de morts, que no una força moderada de govern. Ara mateix és més coherent resar que intentar construïr una cosa per la qual no hi han liders, ni context històric, ni mentalitat colectiva. És una perspectiva de 50 anys. Ni vostè ni jo ho veurem.