Les dades de l’atur del quart trimestre de 2024, segons informa l’Enquesta de Població Activa, són, a primera vista, francament bones: la taxa d’atur se situa en el 10,61%, la més baixa des del segon trimestre de 2008, quan va començar la crisi de la Gran Contracció. D’altra banda, el nombre d’ocupats arriba a la xifra rècord de 21,857 milions, la més alta de tota la sèrie històrica.
Si ens aturéssim aquí, podríem pensar que el Govern té motius per tirar les campanes al vol. Però la realitat és molt més complexa i amaga problemes potencials per al futur. Ho constatem mitjançant els fets següents:
- La reducció de l’atur es deu, sobretot, a la disminució de la taxa d’activitat. Aquesta es defineix com el percentatge de població en edat de treballar que participa en el mercat laboral, bé perquè està ocupada, bé perquè busca feina. Tot i que l’ocupació ha crescut, el que realment ha disminuït és el nombre de persones que busquen feina perquè s’han retirat del mercat. En aquest sentit, hi ha un descens de l’activitat que es produeix des de mitjan 2023. Així, en l’últim quadrimestre de l’any passat, la reducció es va desaccelerar en mig punt. El 2023 es van crear 750.000 llocs de treball, mentre que l’any passat van ser 468.100.
- La major part de l’ocupació creada correspon a estrangers. Dels 34.800 llocs de treball generats en l’últim quadrimestre, 20.000 corresponen a estrangers, i les dones hi van tenir un paper destacat. Això significa que el problema crònic de la desocupació estructural es manté.
- Tot i que millora l’ocupació dels joves, continua sent el gran problema. La taxa d’atur juvenil és del 24,9%, més del doble de la taxa general i una de les més altes d’Europa. Aquest estrangulament en l’ocupació juvenil, unit als salaris baixos que perceben en la seva primera incorporació al mercat laboral, és un dels principals obstacles que condicionen el futur immediat de l’economia.
- El creixement de l’ocupació s’ha produït, sobretot, a costa dels treballadors per compte propi. En molts casos, això encobreix la dificultat de trobar una feina assalariada i l’ús de la indemnització per acomiadament per intentar generar una nova font d’ingressos. El 2024, els treballadors per compte propi van augmentar en 107.900 persones, mentre que els assalariats van caure en 75.800.
- Es va reduir el nombre de persones amb feina a temps complet en 230.200, una dada preocupant, ja que, al mateix temps, la feina a temps parcial va augmentar en 265.000.
- L’ocupació va créixer, sobretot, gràcies al sector públic. L’ocupació pública va augmentar en 50.400 llocs de treball, assolint un rècord històric de 3.591.200 empleats públics. Per la seva banda, l’ocupació privada va disminuir en 15.600 persones.
- Gairebé 600.000 persones (582.400) treballen a temps parcial, una dada gens menor.
- Tot i que l’ocupació ha crescut el 2024 un 2,23%, les hores treballades només ho han fet en un 1,99%. Això significa que els ocupats actuals treballen menys hores.
- Dues dades fonamentals encara no estan disponibles, però són clau. Una és l’evolució del total d’hores treballades i la seva traducció en termes d’ocupació a jornada completa, cosa que donaria una imatge més real de l’evolució del treball en l’economia espanyola. D’altra banda, caldria saber quantes persones amb contracte fix discontinu perceben l’assegurança d’atur tot i estar teòricament ocupades.
- La dada de la productivitat serà clau. Quan coneguem la productivitat del 2024, és probable que no hagi millorat, cosa que ens mantindria ancorats en un dels grans problemes estructurals de l’economia espanyola: la seva baixa productivitat. A més, la millora és difícil pel mateix perfil de l’ocupació: un percentatge elevat d’estrangers en sectors de baixa productivitat (hostaleria, cures de la llar, construcció), l’augment dels treballadors per compte propi i la creació d’ocupació pública en detriment del sector privat, almenys en l’últim quadrimestre.
Igual que passa amb el PIB i el seu creixement, ni l’evolució de l’ocupació ni la de l’atur, malgrat les millores en certs aspectes, reflecteixen una imatge realista de l’economia del país. L’aparent bonança no casa amb les queixes de la majoria de les famílies sobre les seves dificultats econòmiques. A més, el model en què se sosté aquesta ocupació presenta dos riscos extraordinaris per al futur: el pes creixent de la immigració i l’augment de l’ocupació pública com a suport de les xifres oficials.
