El món després del coronavirus: cinc escenaris d’experts

L’epidèmia global de coronavirus encara no s’ha acabat, però les seves conseqüències polítiques, econòmiques i socials ja es comencen a fer sentir.

Converses a Catalunya recull les opinions de cinc experts sobre com serà el món després de l’epidèmia. Les següents prediccions i comentaris provenen d’historiadors, economistes i politòlegs internacionalment reconeguts.

Yuval Noah Harari: dues eleccions crucials

L’historiador israelià és especialment conegut pel seu best-seller d’història mundial Sàpiens i la seva seqüela Homo Deus en que preveu un segle XXI dominat per la recerca humana de poders «divins» .

En un influent article en el Financial Times, Harari afirma que la crisi del coronavirus ens està fent plantejar dues eleccions crucials pel futur de la humanitat: la primera és entre la vigilància totalitària i l’empoderament ciutadà. La segona és entre l’aïllament nacionalista i la solidaritat global.

Segons Harari, per aconseguir posar fi a l’epidèmia, els governs ho poden fer de diverses maneres combinant aquestes quatre opcions. Però les eleccions que facin contra la Covid-19 tindran conseqüències que aniran molt més enllà de la pandèmia i influiran fortament en el model de societat i l’ordre internacional. L’autor conclou esperant que la cooperació internacional i la confiança en els ciutadans permetran una victòria decisiva no sols sobre la malaltia sinó contra les futures crisis del segle XXI.

Stephen M. Walt: un món menys obert

Stephen M. Walt és professor de relacions internacionals a la Universitat de Harvard i conegut pels seus postulats realistes. Segons afirma, l’epidèmia del coronavirus reforçarà l’estat i els sentiments nacionalistes. També s’accelerarà l’auge de l’Extrem Orient respecte Occident, contribuint a esborrar encara més de pressa l’aura que encara els queda a Europa i els Estats Units.

Walt pensa que l’essència del sistema polític internacional, «la conflictivitat», es mantindrà. La Covid-19 frenarà la hiper-globalització actual fins a cert punt, ja que ciutadans i empreses cercaran l’estabilitat i aquesta es troba essencialment en els governs nacionals. La combinació del virus amb la falta de preparació i la manca de lideratge portaran a la humanitat cap a un món «menys obert, menys pròsper i menys lliure».

Joseph Stiglitz: la necessitat d’internacionalitzar la crisi

Joseph Stigilitz és professor i Premi Nobel d’economia, conegut per les seves tesis en favor d’un capitalisme social. Segons afirma, la crisi sanitària actual tindrà conseqüències catastròfiques per les economies emergents i els països més pobres.

Stiglitz espera que els governs d’arreu del món s’adonin que cooperar per superar la crisi no tan sols és moralment desitjable, sinó que és profitós pels seus interessos individuals. Això s’explica, diu, perquè mentre l’epidèmia segueixi existint en algun lloc, suposa una amenaça arreu.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

G. John Ikenberry: la resistència de les democràcies

G. John Ikenberry és professor de relacions internacionals a la Universitat de Princeton i conegut per les seves teories liberals. Segons ell, en un primer moment la crisi de la Covid-19 donarà ales tant als defensors de l’autoritarisme estatal com als liberals internacionalistes. Tots veuran en la crisi motius que justifiquen els seus postulats.

No obstant això, en darrer terme les democràcies liberals sabran adaptar-se, com ho feren durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle passat. Ikenberry pren l’exemple dels Estats Units del president Franklin D. Roosevelt. Conscient de l’elevat grau de dependència de les societats modernes les unes de les altres, Roosevelt va concebre un ordre per la postguerra basat en una obertura econòmica i política controlada per regles de joc compartides.

Encara que hi haurà una primera reacció basada en el nacionalisme, Ikenberry afirma que la tendència a llarg termini estarà marcada per una nova forma d’internacionalisme pragmàtic i protector.

Éric Zemmour: segur que res no tornarà a ser com abans?

Éric Zemmour és un dels columnistes polítics més llegits i polèmics de França, i és conegut per la seva defensa de l’estat i d’un nacionalisme democràtic.

Segons Zemmour, són nombrosos els dirigents occidentals que, degut al coronavirus, semblen haver pres un «camí de Damasc» passant de posicions en favor del liberalisme internacional i la Unió Europea a la defensa del paper preeminent de l’estat. Tothom afirma que «res tornarà a ser com abans».

Això no obstant, segons Zemmour, aquesta afirmació ja s’ha sentit en altres crisis, com la financera del 2008 o el moviment de les Armilles Grogues a França. La resistència al canvi de l’actual sistema internacional liberal és molt forta, observa el columnista. I nombrosos dirigents semblen voler fer un còctel impossible combinant el retorn de la sobirania nacional en matèria industrial i europeisme del mercat únic.

Zemmour pensa que l’estat sortirà de la crisi sanitària encara més empobrit i exhaust, i serà difícil fer enrere en un model internacional econòmic i polític que ha costat dècades construir. El columnista dubta doncs de la capacitat dels països europeus de reforçar les seves capacitats.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

Converses a Catalunya recull les opinions de cinc experts sobre com serà el món després de l’epidèmia Click To Tweet

Creus que la Generalitat de Catalunya és responsable del mal tracte donat a les residències de gent gran?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú