Govern municipal de Barcelona. El problema de la manca de credibilitat

L’afirmació de l’alcaldessa amb motiu de la Cimera Mundial de grans ciutats de la xarxa C40 celebrada a Buenos Aires, afirmant que Barcelona preveu crear 45.000 llocs de treball vinculats a l’economia verda en els 8 pròxims anys, assenyalen la manca de credibilitat que envolta a l’actual govern municipal.

És clar que Colau va fer aquesta declaració en el marc d’una onada de “qui oferia més” en relació amb els representants de totes les ciutats per predir una creació extraordinària de nous llocs de treball, 50 milions fins al 2030, i segurament Colau no volia ser menys.

Ningú sap d’on surt la dada dels 45.000 llocs, i és del tot raonable que els partits presents al consistori li demanin que ho justifiqui. Sembla contradictori afirmar que creixerà l’ocupació a Barcelona quan la ciutat segueix una política municipal marcada pel decreixement lligat a les barreres que s’han introduït, i encara se’n volen introduir més, a la utilització del cotxe.

És un fet notori que els visitants de l’àrea metropolitana i de comarques més allunyades ja no venen a Barcelona amb facilitat, si no és per una raó ineludible. La causa radica en una combinació de factors. Un molt important, el desgavell que hi ha per circular en el si de la ciutat, que creix i creix. Ara mateix l’Ajuntament ha anunciat que la Via Augusta, que és, mercè al túnel del Tibidabo, un dels accessos a Barcelona des del Vallès i el nord de l’Àrea Metropolitana, perdrà un carril de sortida per destinar-lo a la bicicleta. En concret entre Laforja i Dolors Monserrat, els 3 carrils que ja són insuficients en hora punta per sortir de Barcelona, quedaran reduïts a 2. I a més els 5 restants perdran uns quants centímetres per possibilitar que hi hagi un carril bici a banda i banda de la via. Donada la circulació d’autobusos, i que l’actual separació entre carrils no és precisament gran, és evident que aquest fet contribuirà a fer més difícil la circulació en ambdós sentits.

Naturalment, hi ha més factors que influeixen per no acudir a Barcelona a comprar, sopar o fer gestions que es poden fer fora d’ella. Importa també el col·lapse i el perill que avui representa l’AP-7 i el pràcticament quotidià mal funcionament de Rodalies. Tot això no és compatible amb el floriment del treball a la ciutat.

D’altra banda, Barcelona perd pistonada pel que fa a les vendes extracomunitàries; és a dir, les compres a la ciutat fetes amb tarja que procedeixen de ciutadans extracomunitaris. El 44% de totes aquestes transaccions s’han efectuat a Madrid, per només un 34% a Barcelona. La remuntada que s’ha produït enguany no és suficient per a situar com capdavantera la capital catalana.

Per les raons anteriors resulten sorprenents les xifres de l’oficina municipal de dades de l’Ajuntament que assenyala que el consum a Barcelona supera en un 18% el que hi havia abans de la pandèmia. Si hi ha menys visitants catalans a la ciutat, si les compres d’extracomunitaris disminueixen, si Barcelona és de les últimes ciutats en recuperar-se econòmicament de la crisi (com va mostrar Converses), costa creure que el consum global a la ciutat sigui avui superior al del 2019. És evident que la inflació en el transcurs d’aquests últims anys distorsiona les dades, perquè venent el mateix el seu valor monetari és molt més alt, però, així i tot, la xifra municipal sembla pecar d’optimista.

És clar que estem en període electoral i segurament l’Ajuntament ens proporcionarà aquestes i moltes altres dades optimistes sobre la situació de la ciutat.

Colau ha afirmat des de l'Argentina que a Barcelona es crearan 45.000 nous llocs de treball gràcies a l'acció municipal. Creus que és una promesa electoralista?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.