El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren durant els dies de major contaminació a Barcelona. Aquesta és la principal conclusió de CitieS-Health, un estudi europeu de ciència ciutadana coordinat per Ideas for Change i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, per a mesurar com la contaminació afecta a la salut mental de les
persones a la ciutat. L’anàlisi s’ha realitzat al llarg de diversos mesos gràcies al compromís de gairebé 300 veïns i veïnes, que han participat en la recerca de manera voluntària i han permès recopilar informació sobre hàbits i mobilitat durant un total de 160 dies.
La recerca ha revelat que la ciutadania presenta un menor nivell de concentració durant els dies en què la contaminació atmosfèrica és més elevada. En concret, el temps de reacció i el rendiment cognitiu poden variar prop d’un 5% entre un dia net i un amb alta contaminació de l’aire. També el nivell d’estrès augmenta en les jornades amb majors nivells de contaminació. La diferència és de 0,5 (en una escala de 0-10) entre un dia molt contaminat i un de clar pel que respecta a aquest indicador. En paral·lel, l’estudi ha revelat que, durant els dies amb més pol·lució, la salut cognitiva de les persones que viuen prop d’un espai verd o blau (com el mar) es veu menys afectada que la d’aquelles que resideixen lluny d’aquests punts, mentre que les relacions entre contaminació atmosfèrica i benestar cognitiu semblen no variar en funció de l’exposició
al soroll. Actualment s’està redactant un article científic amb els resultats perquè siguin validats mitjançant un procés de revisió per parells.
Dades ciutadanes i dades públiques recolzen la recerca
Per a realitzar l’anàlisi, l’equip de CitieS-Health s’ha basat en dades ciutadanes proporcionades per les i els participants de l’experiment. Durant dues setmanes no consecutives, van realitzar un test de capacitat d’atenció i velocitat de processament i una sèrie de preguntes sobre el nivell d’estrès, l’estat d’ànim i la qualitat de la son a través d’una app. En molts casos també van facilitar les seves dades de mobilitat (GPS) per a estimar la correspondència entre la concentració de contaminants i el temps invertit en les diferents zones de la ciutat. A més, més de 260 persones voluntàries van portar un tub de captació passiva d’NO₂ que ha permès mesurar la concentració acumulada per cada participant d’aquest contaminant al llarg d’una setmana.
Amb l’objectiu de comparar la mostra i establir correlacions, els resultats s’han creuat amb altres dades públiques com la mitjana de concentració de contaminants recopilada per les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de l’Ajuntament de Barcelona, el mapa municipal estratègic de soroll de Barcelona o els mapes d’ús del sòl de la ciutat.
Idees ciutadanes per a abordar la problemàtica es presentaran en el Park(ing) Day 2021
L’interès de la ciutadania per l’afectació de la pol·lució a la salut mental ha quedat reflectit al llarg del projecte. No en va, van ser els propis veïns i veïnes de Barcelona els que van triar el tema d’anàlisi de l’estudi. En 2019 es va dur a terme un procés participatiu que va involucrar a més de 1.000 residents de Barcelona i en el qual la salut mental va ser l’assumpte més votat.
Els resultats de l’estudi són només el primer pas per a revertir la situació.
Durant l’esdeveniment de presentació de les conclusions de la recerca, organitzat de manera virtual, es van crear quatre taules de diàleg amb veïns i veïnes de la ciutat. Amb el suport de comunitats locals actives a promoure la ciència ciutadana i hàbits sostenibles a la ciutat, les persones participants van debatre idees d’accions que puguin ser implementades tant per particulars com per l’administració pública i que contribueixin a abordar les problemàtiques detectades.
Les àrees d’exploració són: art i intervencions verdes per a contrarestar la contaminació i els seus efectes en la salut mental (impulsada amb la col·laboració d’Enverdim), mobilitat sostenible per a millorar la salut i la qualitat de vida (amb la contribució de WeCount), com les nostres dades poden contribuir a futures recerques científiques en salut (amb el suport de Salus.coop), i hàbits saludables per a contribuir al benestar emocional i a la salut mental (coordinat per #PaulaDivulga).
Les persones participants van debatre idees d'accions que puguin ser implementades tant per particulars com per l'administració pública Click To Tweet
Loading ...
