Discursos de Macron sobre el futur d’Europa: setembre 2017 i abril 2024

El primer discurs sobre el futur d’Europa de 2017

El primer gran discurs de Macron sobre el futur d’Europa va ser llarg (95 minuts), grandiloqüent i pronunciat  de manera solemne en el marc majestuós de l’auditori de la Universitat de la Sorbona de París, amb un  títol  tan ambiciós com aquest: “Iniciativa per Europa. Discurs per una Europa sobirana, unida i democràtica“.  

Va ser un discurs carregat de grans propòsits, imitador d’un cert estil presidencial nord-americà. Va constar de tres comentaris introductoris i d’un catàleg de cinc propostes.

Els tres comentaris introductoris foren aquests:

1) El recentment elegit president de la República Francesa (maig de 2017) es presentava com l’únic líder europeu que encara continuava defensant la necessitat d’un gran salt endavant en el procés d’integració cap a “més Europa”.

2) La seva llarga llista de propostes requeria deu anys o més per ser realitzada, i ho seria després d’haver sigut debatuda en una sèrie de “convencions nacionals” que se celebrarien a tots i cadascun dels estats membres de la UE abans de les eleccions europees de 2019.

3) Crida a Alemanya per formar una “associació” i una parella que liderés “la refundació” que la UE necessitava.

Les cinc propostes van ser les següents:

1) Defensa comuna europea per arribar a ser un veritable actor global.

2) Associació amb Alemanya i reducció del nombre de comissaris europeus de 28 a 15.

3) Llarga relació de propostes concretes: llistes transnacionals per a les eleccions europees, gravar a les empreses que s’instal·lin fora d’Europa, crear un pressupost comú i un responsable per a la zona euro, definir una nova “convergència social”, crear un nou impost europeu per a les transaccions financeres, establir un preu únic per al carbó, crear una força militar comuna d’intervenció, implantar una fiscalia europea de peticions seguint el model alemany, crear una xarxa d’universitats europees.

4) Avançar cap a “una Europa de dues velocitats”.

5) Europa ha de “protegir” els seus ciutadans i ha d’aconseguir una nova “simplificació i apropament als ciutadans”.

Macron va proposar concloure el  procés de “refundació“ l’any 2024 (any de les Olimpíades de París). Les Olimpíades de París són a tocar i el procés de “refundació“ de la UE no ha vist la llum i moltes de les propostes anteriors no s’han dut a la pràctica.

D’Angela Merkel, aleshores cancellera d’Alemanya i política clau de la UE, el mínim que es pot dir és que no va fer gaire cas del discurs de Macron. Pensava que es tractava essencialment, una vegada més, de “grans paraules” per part del “flamant, nou, jove i brillant” president de la República Francesa.

El que aleshores Merkel probablement valorava més de Macron és que hagués sigut capaç de derrotar a la populista d’extrema dreta Marine le Pen a les eleccions generals franceses del mes de maig de 2017 i que el seu primer viatge a l’estranger l’hagués fet a Berlín, pocs dies després de la seva gran victòria electoral.

El segon gran discurs sobre el futur d’Europa de 2024

El segon gran discurs de Macron sobre el futur d’Europa del mes d’abril encara ha durat més que el primer: 100 minuts. S’ha produït en el marc de les  mateixes dots comunicatives i habilitat retòrica del president francès.

Amb el seu nou gran discurs, el que realment ha fet Macron és obrir la campanya per a les eleccions europees de juny de 2024. I ho ha fet amb un avís dramàtic, parafrasejant el poeta Paul Valéry: “La nostra Europa d’avui és mortal. Pot morir. I depèn de les nostres decisions“.

Macron ha declarat, doncs, solemnement que “la UE és mortal” i això es deu als “perills mortals que la rodegen, que van des d’una economia declinant, a una forta pujada de l’il·liberalisme a casa nostra”. A començaments de la dècada en curs ja havia avisat que l’OTAN es trobava en estat de “mort cerebral”. “La guerra d’Ucraïna l’ha fet reaccionar de manera contundent, com tothom sap”. Macron semblava reclamar una convulsió equivalent per a la UE.

El discurs de Macron ha sigut cru, apocalíptic i pessimista sobre el futur d’Europa, si no s’actua bé i amb rapidesa. Ha fet una crida a “construir una defensa creïble en el continent europeu, a través de la creació d’una autonomia estratègica“. “La UE ha de ser, per sobre de totes les coses, sobirana“.

També ha demanat “canviar de model econòmic” per a evitar de quedar endarrerits “a la carrera global amb les grans potències, com els Estats Units i la Xina; durant la pròxima dècada existeix el risc real de ser relegats perquè estem davant d’un canvi accelerat”. “Les regles del joc han canviat, la UE ha d’invertir fort en matèria d’intel·ligència artificial (IA), computació quàntica, espai, biotecnologia, poder nuclear i producció d’hidrogen. La UE necessita instruments de subsidis tan fàcils de desplegar com els que conté la Inflation Reduction Act dels Estats Units, de caràcter proteccionista, contrari a la globalització, reindustrialitzador i protector davant la Xina”.

Ha demanat, com a taló de fons, elaborar un relat comú per a tots els europeus, una identitat pròpia, “un model democràtic, humanista i liberal, avui qüestionat”.

Amb totes aquestes propostes, Macron  aspira a evitar que la UE acabi sucumbint davant l’amenaça de Rússia o de la competició entre els Estats Units i la Xina.

Macron creu que, per evitar que Europa quedi relegada, ha de projectar-se com una potència, cosa que exigeix un avenç en la cooperació militar i les inversions industrials, així com la protecció de les seves fronteres. “Els esdeveniments dels últims anys com la pandèmia i la guerra d’Ucraïna han canviat les regles del joc i és urgent una adaptació. La UE ha sabut reaccionar bé davant les darreres crisis, amb mesures com l’endeutament conjunt per afrontar les conseqüències econòmiques de la pandèmia o la compra de vacunes, però cal fer molt més”.

Ha tornat a parlar amb insistència “d’autonomia estratègica”, subratllant que Europa no pot ser un “vassall” dels Estats Units, i s’ha oposat a “un món bipolar en el qual Europa hauria de triar part”. Pensa que “el que interessa a Europa és ser un poder equilibrador entre les dues grans potències, els Estats Units i la Xina”.

Macron  ha tocat una gran varietat de temes, des de l’agricultura fins als semiconductors, de la demografia a la indústria verda. El comú denominador ha sigut advertir que Europa corre un risc molt seriós de veure’s “fragilitzada“ i “relegada” en el context mundial, si no es defensa unida o no inverteix massivament allà on convé. Proposa concretament que l’any 2030 Europa sigui líder en cinc sectors: “intel·ligència artificial, informàtica quàntica, espai, biotecnologies i noves energies, entre elles la nuclear“.

Segons Macron, de la sobirania econòmica i  defensiva  en depèn també el manteniment d’un model de protecció social molt preuat i un sistema de llibertats sense parió.

Europa ha de dotar-se dels instruments per ser “potència”, mentre que ha de mantenir la “prosperitat” i conservar el seu “humanisme”. Sobre la “potència”, ha insistit a millorar la “defensa autònoma” i desenvolupar “una política d’immigració i asil que faci respectar les fronteres”. La capacitat francesa de dissuasió nuclear “és un element ineludible” de la defensa europea. “S’hauria de comptar també amb un escut antimíssils propi”.

Sobre la guerra d’Ucraïna ha dit que “és el principal perill per a la seguretat europea i que el sine qua non per a la seguretat europea és que Rússia no guanyi aquesta guerra“.

El discurs ha estat molt criticat per l’oposició i per part de la premsa francesa per considerar-lo una maniobra electoralista per part de Macron, que s’hauria  “llençat a la campanya electoral del 9 de juny per intentar revertir una tendència molt desfavorable”.

El fervor europeista del seu primer gran discurs sobre Europa de 2017 es va anar apagant. El canvi radical proclamat aleshores no s’ha produït.

Macron es troba avui molt debilitat a aquestes altures del seu segon mandat presidencial, davant d’unes eleccions europees en les quals Marine le Pen (Reagrupament Nacional) pot passar per sobre de la seva formació centrista i proeuropea.

A més, per impediment constitucional, Macron no pot presentar-se a un tercer mandat presidencial l’any 2027 i tem que la ultradreta acabi aconseguint finalment aleshores la presidència de la República.

A diferència de Merkel fa set anys, l’actual canceller alemany, Olaf Scholz, ha celebrat el discurs de Macron. Ha declarat el següent: “França i Alemanya juntes volen una Europa que continuï sent forta. Junts hem de fer avançar la UE tant des del punt de vista polític com econòmic, hem de fer que la UE sigui sobirana i innovadora”. Tot això ho diu en un moment en què les relacions entre París i Berlín no passen precisament pel seu millor moment.

És evident que Europa continua sent el tema en el qual Macron es troba més còmode a l’hora de fer discursos solemnes. Malgrat el seu esforç, no està clar que el seu segon discurs a la Sorbona tingui un impacte més significatiu que l’anterior. Alguns analistes consideren que la seva estratègia de grans discursos pot resultar, fins i tot, contraproduent. Són tan llargs i densos que “corren el risc de quedar diluïts en la gran bombolla informativa actual”.

 Loading ...