comunitat política europea Macron

Una comunitat política europea i una Europa de diferents velocitats

Presentades les conclusions de la Conferència Sobre el Futur d’Europa el dia 9 de maig i  després d’haver-se  fet públiques  dues  propostes italianes  sobre  governança europea,  una de Mario Draghi  i l’altre d’Enrico Letta,  el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, acaba de  presentar la  seva darrera  proposta sobre el futur d’Europa.

És evident que la guerra d’Ucraïna està marcant un punt d’inflexió a la història de la UE,  que es veu abocada a revisar tant la seva estructura interna,  per a adaptar-la a la nova realitat del continent,  com el seu model d’adhesió,  per a no frustrar les expectatives d’Ucraïna. Els analistes parlen del naixement de la UE  a la  geopolítica.

la UE hauria de ser capaç d’arribar  a una remodelació de la seva arquitectura institucional

El darrer número del  setmanari The Economist, diu que la UE ha hagut d’afrontar una  concatenació de crisis molt importants des de l’any 2005 fins avui, i que ha hagut de viure  en conseqüència  una vertadera “crisi existencial“:  fracàs del tractat constitucional, (2005), Gran Recessió (2008), crisi de l’euro (2010), crisi de la invasió russa de Crimea (2014), crisi dels refugiats (2015), Brexit (2016),  Trump (2016), pandèmia (2020) i ara la invasió russa  d’Ucraïna. Opina que la millor reacció  de la UE en contra d’una crisi  seria la que s’està produint actualment davant de  la invasió russa d’Ucraïna.  La  qualifica de “valenta, ben coordinada amb l’aliança atlàntica i occidental en general, ràpida, decidida i eficaç“. Però també diu que per a acabar d’arrodonir l’èxit de la seva resposta, la UE hauria de ser capaç d’arribar  a una remodelació de la seva arquitectura institucional.

SegonsThe Economist, la bona reacció  actual de la UE és deguda al fet que aquesta vegada va de guerra, i la guerra és la verdadera essència del projecte d’integració europeu, que va néixer precisament per fer impossible per sempre més la guerra a Europa. “Mai més guerra entre nosaltres”, va ser el relat triomfant entre els europeus  després de la gran catàstrofe de la Segona Guerra Mundial, hereva de la “Gran Guerra“  (1914-1919) i  “les dues  grans guerres civils europees“ del segle XX. Ara la guerra ha tornat a Europa, concretament a Ucraïna, que ha estat envaïda per un estat veí. Davant d’aquesta darrera gran crisi, “la UE ha reaccionat molt per sobre de les expectatives“.  El que es troba a faltar, dins del marc d’aquesta gran reacció europea, és “la manca d’un  projecte federal del tipus previst per Jean Monnet”. Ell preveia que la federalització arribaria a Europa a conseqüència de la superació de moltes crisis i que seria la suma de les solucions atorgades a cadascuna d’aquestes  crisis.

La proposta de Macron és favorable a la construcció d’una Europa de geometria i velocitat variables

La proposta de Macron és favorable a la construcció d’una Europa de geometria i velocitat variables.  “La voluntat de mantenir-nos units els vint-i-set països que formem la UE ens impedeix  ser més ambiciosos. Cal atrevir-se a parlar més clarament de diferenciació. Ja existeixen cercles d’avantguarda, com l’espai Schengen o la zona euro. Els instruments jurídics que possibiliten la diferenciació també fa temps que  existeixen. Tenim les cooperacions reforçades que va establir el tractat d’Amsterdam, que han permès, per exemple,  avançar en matèria de cooperació militar o de patents unitàries europees. En matèria de política estrangera, l’article 44 del Tractat de la Unió Europea també ofereix la possibilitat de crear missions europees. Veiem que hi ha precedents i que no  manquen exemples de diferenciació dins de l’arquitectura institucional europea. Són un punt de partida sobre el que cal construir. Però, per sobre del que ja existeix, cal accelerar el ritme de  diferenciació i augmentar les nostres ambicions“.

El debat sobre una Europa de diverses velocitats, o Europa  “a la carta“, ja fa temps que existeix entre els líders de la UE. Segons aquest projecte, els estats membres de la UE no avançarien al mateix pas, sinó que hi hauria un nucli dur que ho faria a una velocitat superior. Aquesta idea cobra una nova dimensió arran de la invasió russa d’Ucraïna. La necessitat d’abolir la regla de la unanimitat en la presa de decisions importants, especialment en exteriors i defensa, es fa evident.

Per a respondre a la crisi ucraïnesa, Macron també ha proposat la creació d’una “comunitat política europea, és a dir,  un nou espai de cooperació al que puguin accedir immediatament els països candidats a l’adhesió, com Ucraïna, i aquells països que comparteixen els mateixos valors democràtics que la UE, com el Regne Unit“. La cooperació podria cobrir molts àmbits com el polític, seguretat, energia, transport, inversions, o circulació de persones, especialment les més joves.

Macron ha recuperat una vella i efímera iniciativa de “confederació europea“

Amb aquesta darrera proposta, Macron ha recuperat una vella i efímera iniciativa de “confederació europea“ llançada per l’anterior president de la República Francesa, François Mitterand, el desembre de 1989, un mes després de la caiguda del mur de Berlín. Aquest plantejament confederal és el que també ha recollit  en el seu  Manifest Enrico Letta, amb un discret suport de Mario Draghi, car prefereix una “federació pragmàtica”  a una confederació. La proposta de Mitterand no va prosperar  perquè  pretenia de manera oportunista incloure  Rússia, la potència que havia mantingut brutalment ocupada mitja Europa durant més de quatre dècades, des del final  de la Segona Guerra Mundial fins a la caiguda del mur de Berlín.

Referint-se  al desig ucraïnès d’adhesió immediata a la UE,  Macron ha declarat el següent:

“Tots sabem que els processos d’adhesió són llargs, molt llargs, i que  poden durar dècades. Aquest panorama frustrant d’espera quedaria esborrat amb una entrada ràpida dels candidats a l’adhesió a la comunitat política europea de nova creació“.

Macron  també s’ha referit a les propostes dels ciutadans recollides a la Conferència Sobre el Futur d’Europa, que han sigut nombroses. S’ha manifestat especialment favorable a la proposta d’eliminar la unanimitat i d’adoptar el vot per majoria qualificada sobre   “les nostres principals polítiques públiques“ i ha recolzat la proposta ciutadana de ”reformar els tractats europeus“.

La Conferència Sobre el Futur d’Europa va néixer precisament d’una proposta de Macron. El seu informe final s’ha entregat el 9 de maig als presidents de les tres principals institucions europees -Úrsula von der Leyen  (Comissió), Roberta Metsola (Parlament) i el mateix Macron (president  del Consell de la UE de gener a juny d’enguany). L’informe planteja 49 propostes que inclouen objectius concrets i més de 320 mesures a aplicar per les institucions de la UE, agrupades en nou àrees temàtiques: canvi climàtic i medi ambient; salut;  una economia més forta, justícia social i ocupació; la UE en el món; valors i drets; estat de dret, seguretat; transformació digital;  democràcia europea; migració; educació, cultura, joventut i esport.

La majoria d’analistes consideren decebedores les conclusions de la Conferència.

La majoria d’analistes consideren decebedores les conclusions de la Conferència. Les troben plenes de tòpics i de retòrica comunitària, buides de contingut amb comptades excepcions, com la proposta de suprimir la unanimitat en el procés de presa de decisions. El Parlament Europeu ha aprovat una resolució  demanant que les recomanacions provinents de la consulta ciutadana siguin  recollides  i implementades  en el si d’una posterior  trobada europea al màxim nivell polític, en forma de Convenció, dedicada a l’adopció de mesures concretes de reforma institucional de la UE. Enrico Letta també ha proposat  la celebració d’una Convenció Europea similar a la que es va crear amb motiu de la preparació del Tractat constitucional de la UE, que finalment no va néixer a causa del rebuig  de França i els Països Baixos  en referèndum l’any 2005.

Ucraïna s’ha mostrat reticent a la proposta de Macron de crear una “comunitat política europea“, i continua demanant una  entrada plena i ràpida a l’actual  UE

Ucraïna s’ha mostrat reticent a la proposta de Macron de crear una “comunitat política europea“, i continua demanant una  entrada plena i ràpida a l’actual  UE. El  ministre d’afers estrangers, Dmitro Kuleba, ha advertit que “l’adhesió d’Ucraïna a la UE és una qüestió de guerra o pau a Europa“, i ha recordat que una de les raons de la invasió russa ha estat que “Putin estava convençut que Europa no necessitava Ucraïna“. El president ucraïnès, Volodomir Zelenski, en un col·loqui telemàtic amb alumnes de l’institut de Sciences Po de París, s’ha mostrat disgustat amb la proposta de Macron: “La nostra entrada a la UE no podrà sinó reforçar la UE. No se’ns pot mantenir a distància. No ens poden mantenir en la incertesa de manera permanent”.

Macron ha anat primer de tot a Berlín a comentar la seva proposta amb el canceller Olaf Sholz. Aquest ha mantingut una actitud educada i ha qualificat de “molt interessant” les idees del president francès de creació d’una “comunitat política europea“ i “d’una Europa de geometria variable“, sense anar més enllà.

Segons el  setmanari l’Express, Macron “espera ser el director d’orquestra d’una transformació institucional europea indispensable a causa de l’agressivitat de Vladímir Putin“. Però al mateix temps assenyala que hi ha escepticisme a moltes capitals sobre la viabilitat del full de ruta de l’Elisi.

Els federalistes més fervents consideren que França- actual presidenta rotatòria de la UE- ha mostrat una vegada més la seva incapacitat per provocar un necessari salt qualitatiu i fer avançar  la UE cap a una  unió política federal, com tantes vegades li ha proposat Alemanya al llarg del procés d’integració europea, i tal com consta en el programa de l’actual govern de coalició alemany,  format per socialdemòcrates, liberals i verds.  Pensen que França continua entotsolada en la seva grandeur (armament nuclear, lloc permanent en el Consell de Seguretat de l’ONU amb dret de veto,  possessions territorials encara als cinc continents), i que persisteix en el rebuig  de  la idea federal.

La cimera europea de finals del pròxim mes de juny, que posarà punt final a la presidència semestral  francesa de la UE, podria ser també el punt d’arrancada  d’una transformació de la UE que pogués incloure la revisió dels Tractats i la creació d’un estatut especial que oferís als països candidats  bona part dels privilegis del club comunitari, mentre esperen el seu ingrés definitiu.  En la seva recent visita a Kíev, Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha assegurat que  “Ucraïna pertany a la família europea“  i  que s’accelerarà el procés d’adhesió “tant com sigui possible“.

A Ucraïna l’índex de corrupció és molt alt i el de qualitat democràtica molt baix, segons els darrers rànquings

Una experta del prestigiós think tank European Council on Foreign Relations acaba de declarar que  “Ucraïna hauria d’adoptar importants reformes polítiques i democràtiques per a complir els criteris d’adhesió, i per desgràcia això pren temps“.  A Ucraïna l’índex de corrupció és molt alt i el de qualitat democràtica molt baix, segons els darrers rànquings establerts per Freedom House i Transparència Internacional, respectivament.

A l’esmentada  cimera de juny s’examinaran les conclusions i recomanacions de la Conferència sobre el futur d’Europa, conclosa el 9 de maig, així com les diferents propostes de reforma provinents de Draghi, Letta i Macron.

S’espera que la cimera pacti la convocatòria d’una Convenció, és a dir, un fòrum encarregat d’examinar la revisió dels Tractats. El precedent immediat va acabar malament.  La darrera Convenció va tenir lloc l’any 2004 i va resultar amb el fracàs del projecte de tractat constitucional rebutjat en referèndum per francesos i holandesos. D’una nova Convenció hauria de sortir un Tractat d’orientació federal, inspirat  en les propostes de Mario Draghi i en l’objectiu d’unió política federal que  apareix clarament definit en el programa polític de l’actual  govern de coalició alemany. Si s’avancés en aquesta direcció, la guinda del pastís la podria posar Espanya, amb l’aprovació del nou Tractat de caràcter federal durant la seva presidència de la UE corresponent al segon semestre de l’any 2023.

En qualsevol cas, és evident que la UE necessita, com a mínim, un ajust institucional tant per a assumir noves responsabilitats en àrees com sanitat, defensa o exteriors, com per a adaptar les institucions a una futura ampliació cap a l’est i els Balcans que, tard o aviat, arribarà.

Al llarg dels mesos vinents, veurem si la UE es decideix per un rellançament de màxims o de mínims.

La guinda del pastís la podria posar Espanya, amb l’aprovació del nou Tractat de caràcter federal durant la seva presidència de la UE corresponent al segon semestre de l’any 2023 Click To Tweet

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú