La moció de censura que va acabar enderrocant Mariano Rajoy al 2018, Sánchez la preparava des del 2016. Aquest fet es dedueix del llibre de Carles Puigdemont “M’explico. De la investidura a l’exili (2016-17)” on narra detalladament, amb l’ajut de les notes que havia anat prenent en les seves llibretes, la seva visió de com va anar l’última i terminal fase del procés.
En ell es pot llegir l’enganxada que va tenir amb el cardenal Omella perquè va considerar que el tractava sense la consideració deguda, o la presumpta intervenció d’Antoni Puigvert que li va enviar un missatge afirmant que era missatger de persones que estaven en condicions d’assegurar la intervenció del Vaticà i que el Papa l’ajudaria. Tots aquests punts, com altres, són fruit d’una versió, ben legítima, d’altra part, de Puigdemont, i no vol dir que responguin a la realitat objectiva, però en tot cas aquí queden per escrit, en el llibre.
Puigdemont relata amb detall l’entrevista que va tenir amb Sánchez quan aquest era Secretari General del PSOE al Palau de la Generalitat el 15 de març del 2016. En el transcurs d’aquest relat es pot veure com Sánchez explica, entre altres qüestions, com està preparant una aliança amb Podemos per fer fora Rajoy però que, per aconseguir-la necessita temps per arribar a cosir una aliança de múltiples partits.
Sánchez arriba a afirmar que “la moció de censura no està encara madura; no la podem anunciar”. Aquest fet, que fins ara no ha estat públic, situaria la iniciativa de Marta Pascal que normalment s’ha presentat com l’oportunitat que va fer fora Rajoy, donant-li l’opció a Sánchez, com una peça més de l’engranatge que l’actual president del govern va saber anar cuinant per separat, amb subjectes polítics molt diferents fins a tenir la majoria que el va fer president.
Pascal hauria estat l’última baula d’aquesta cadena d’aliances i no la causa principal. De fet, quan ella va començar a actuar, els acords amb tots els altres grups de Podemos a Bildu passant per ERC, ja estaven pastats per la iniciativa de Sánchez. Aquesta nova circumstància pot afeblir el relat de la líder del PNC que es presenta com a alternativa política i cultural als partits que “apugen impostos”, i són més radicals, en definitiva els de l’aliança amb Sánchez, perquè ella va ser en últim terme qui va fer possible que aquestes forces polítiques que controlen el govern espanyol, la ciutat de Barcelona, i condicionen d’una forma determinant el govern català, s’acabessin configurant. L’opció per obrir un espai, el de Saáchez, presumptament més favorable a la independència, va pesar més aleshores, que l’espai polític que ara vol representar.
Loading ...
