La manca de lideratge de França a Ucraïna és una oportunitat perduda per a Europa

Emmanuel Macron demostra tenir espurnes de sentit comú, però és incapaç d’articular una gran estratègia francesa envers Ucraïna i el conflicte amb Rússia que està arrossegant a Europa sencera.

Aquest és el posicionament de nombrosos acadèmics francesos com Emmanuel Todd, enyorats de la independència geopolítica gala promoguda per Charles de Gaulle.

Si bé sovint es critica a França per confondre interessos europeus amb la seva pròpia agenda nacional, la irrellevància política que afecta París en el conflicte russo-ucraïnès suposa una pèrdua per a la Unió Europea en el seu conjunt.

I és que el president Macron, com fa en tants aspectes de la política interior francesa, envia senyals contradictoris sense parar. Un estil de govern que a França ha rebut inclús un nom propi: el “en même temps” (“al mateix temps” o “ara bé”).

No cal oblidar que fou Macron el darrer líder europeu en entrevistar-se amb el president rus Vladimir Putin abans de que aquest llancés la seva ofensiva contra Ucraïna a finals de febrer del 2022. Inclús després d’iniciada la guerra, el líder francès ha insistit en mantenir els canals de comunicació amb el Kremlin oberts, subratllant la necessitat de que Rússia obtingui “garanties de seguretat”.

A més a més, el recolzament francès a l’esforç bèl·lic de Kíev és molt petit tenint en compte les capacitats militars i el PIB francesos. De fet, el tan criticat paper de l’Alemanya d’Olaff Scholz duplica en termes financers l’ajuda que França ha enviat a Ucraïna.

L’esforç total francès s’ha limitat fins ara als 1.400 milions de dòlars combinant ajuda militar, financera i humanitària. En canvi, Polònia ha dedicat una quantitat superior tan sols en el terreny de l’ajuda armada.

Macron tampoc ha demostrat tenir cap pressa per trobar-se amb el president ucraïnès Volodymyr Zelensky durant el recent tour europeu que aquest darrer feu a començaments de febrer. De fet, la seva vinguda a París fou confirmada pel Palau de l’Elisi a l’últim moment.

D’altra banda, en canvi, Macron s’ha sumat a la retòrica bèl·lica contra Moscou. En el seu discurs d’any nou del 2023, per exemple, el president francès prometé als ucraïnesos “ajudar-los fins a la victòria”. Durant la visita de Zelensky, publicà a Twitter un missatge que resava: “cap a la victòria, cap a la pau, cap a Europa”.

A més, Macron també ha entregat valuoses peces militars amb cert caràcter ofensiu a Ucraïna, com els canons mòbils Ceasar (una important arma que escasseja a les pròpies forces armades franceses) o els blindats de reconeixement AMX-10. Juntament amb Itàlia, França ha anunciat entregar un sistema de defensa aèria MAMBA i ha deixat la porta oberta e entrenar pilots de combat ucraïnesos.

En resum, una de cal i una altra de sorra com diu la dita castellana que tant bé sembla aplicar-se a Macron.

El problema és que la suma de totes les decisions i gesticulacions de Macron és inconclusiva no sols per a França sinó també per a tota Europa, tenint en compte que París segueix sent la principal potència militar del continent, la segona economia europea i el principal actor en política internacional de la UE.

En comptes de permetre al Vell Continent d’articular la defensa dels seus interessos, la incoherència i falta de lideratge de França han contribuït a deixar Europa en mans del que decideixin els Estats Units.

Washington compta a més amb Polònia i els Països Bàltics com a punta de llança contra Rússia, i amb una opinió pública molt receptiva al discurs contra l’agressor. Aquesta combinació ha estat més que suficient per desarticular la postura tradicional d’Alemanya, que de totes maneres en el camp geopolític ha estat tradicionalment un nan.

Davant aquest panorama, tan sols el pes de França podria intentar promoure una visió diferent del conflicte a Ucraïna, més d’acord amb les realitats econòmiques, geogràfiques i socials d’Europa. En coherència amb aquestes, França hauria pogut prioritzar el diàleg entre els dos bàndols i la preservació d’Ucraïna per davant d’una reconquesta militar a ultrança que segueix allargant la guerra, augmentat la destrucció del país i costant molt car a Europa sencera.

Ha de convocar eleccions el president Sánchez donada la divisió interna del seu govern?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.