Com si de l’espasa de Dàmocles es tractés, els diferents bancs centrals han anat retardant la recessió mitjançant uns tipus d’interès negatius. Aquesta estratègia, que d’entrada a mitjà termini han allargat l’escenari actual, al mateix temps encoratgen inversions especulatives d’alt risc per a l’economia global.
Gita Gopinath, economista cap del Fons Monetari Internacional (FMI), va elogiar la setmana passada l’esforç dels bancs centrals per incrementar la liquiditat. Tobias Adrian, responsable de finances de l’FMI, també va descriure la prolongació dels tipus baixos com una bona mitjana, però va anotar que a mitjà termini “poden posar en risc el creixement“.
“Amb el rerefons del deteriorament de les expectatives empresarials, el debilitament de l’activitat econòmica i la intensificació dels riscos a la baixa, molts bancs centrals han impulsat mesures expansives de política monetària”, assegura l’informe sobre l’estabilitat financera publicat el dimecres per Fons.
Cal destacar que el manteniment dels tipus baixos ha produït una inèdita quantitat considerable de deute amb rendibilitat negativa. Si abans del 2015 pràcticament no es produïa aquesta situació d’haver de pagar per prestar diners, els mercats creuen que al voltant del 20% de tots els bons de deute sobirà oferiran rendibilitats negatives durant tres anys almenys.
Alemanya, amb el bo a deu anys en el -0,7%, ja cobra per finançar-se en tots els trams de deute: des de la qual té el termini de devolució més curt fins a la més llarga. Espanya té en negatiu els bons de cinc anys. En els deu, que ofereixen una rendibilitat del 0,1%, porten setmanes apropant sospitosament a terra del 0%. El deute a deu anys de països com França (-0,4%), Holanda (-0,56%) o Suïssa (-1,09%) també cotitza ja en rendiments sota zero.
La debilitat del sistema financer propiciat pels tipus zero també se li ha de sumar l’alt grau de finançament de les empreses que s’han aprofitat del mínim històric dels tipus d’interès (que suposaria més del 40% del deute de les empreses en cas d’una crisi que fos la meitat d’important que la Gran Recessió).
