Aquesta campanya electoral ha accentuat el caràcter de tómbola que cada vegada més tenen les eleccions en les quals uns senyors representants dels partits polítics tracten als ciutadans no com a tals, sinó com a súbdits com la plebs romana. A Roma també hi havia eleccions, limitades, però n’hi havia, i la més diguem democràtica de totes era per escollir el tribú de la plebs. I els candidats no s’estaven per punyetes, prometien l'”oro i el moro”: blat gratuït, més festes als circs i el que calgués.
Doncs bé, els nostres candidats fan una cosa semblant. Ara el vici recurrent s’ha transformat en pervers. No importa per a res que Espanya es vegi en la necessitat de reduir el seu dèficit, cosa que malgrat els ingressos extraordinaris no farà enguany, i que també ha de reduir el seu endeutament públic. Per als candidats la casa és gran i totes les consumicions estan pagades.
Yolanda Díaz va començar oferint 20.000 euros a cada jove que fes 18 anys. Això representava distribuir 10.500 milions d’euros cada any, el que ve a significar un 0,8% del PIB. Si recordem que igualar les pensions amb l’IPC representa 1 punt percentual addicional, ens adonarem que si la promesa es fes realitat només amb una despesa que ja coneixem i una altra de nova, la possibilitat de controlar el dèficit seria il·lusòria. Més quan l’administració pública, i aquesta és una altra, ha batut tots els rècords de contractació, amb l’última oferta massiva que fa Sánchez abans de les eleccions, i que situarà a la funció pública espanyola amb la xifra més alta de funcionaris de tota la seva història.
Ara l’oferta que es farà de nou és de 30.000 places. El resultat és que hi haurà 406.100 funcionaris més que quan Sánchez va arribar a la Moncloa. També Yolanda Díaz promet, però això és poc, 700 milions d’euros l’any en nous Ertos i, aquesta ja és una altra història, reduir la forjada laboral a 32 hores sense minva del salari.
Vox, per la seva part, no vol ser menys i modifica radicalment l’IRPF i el redueix a dos trams, els de les rendes inferiors que pagarien un 15% i el de les superiors que pagarien un 25%. Amb aquesta solució no només desapareix la progressivitat, sinó que també s’esfumen molts diners d’ingressos.
Aquí ningú vol faltar a la festa de les ofertes i naturalment Sánchez el que menys, perquè a més del que ha promès en habitatge per a desenes i desenes de milers de noves unitats, i de contractar per a l’administració a tota màquina, ofereix ara i per sempre transport públic gratuït a tots els menors de 24 anys. Diu que ho fa per reduir l’impacte ambiental. Però no està gens clar que els joves d’aquesta edat cremin massa benzina amb els seus Maserati per anar a la feina.
També assegura que dedicarà el 7% del PIB a sanitat, 5% a ensenyament i el 2% a serveis socials, i a més, i això no ho diu, fomentarà la despesa militar per aproximar-se al 2% del PIB. Igualment ofereix estudis universitaris gratulis a tothom que aprovi curs. Aquest tipus perfil d’oferta de Sánchez traduït vol dir que el PSOE flaqueja molt en la gent que vota per primera vegada, és a dir els joves.
Per si no n’hi haguera prou, i donat que els servies sanitaris funcionen fantàsticament, encara hi afegirà noves prestacions: odontologia, fisioteràpia, oftalmologia, psiquiatria i psicologia clínica. Posarà fi a les llistes d’espera que tindran un temps màxim de 30 dies.
Feijóo, per la seva banda, s’apunta a la reducció d’impostos a tots aquells que ingressen 40.000 euros l’any, i treurà l’IVA de la resta de productes que encara el suporten, com la carn, el peix i les conserves o temporalment mentre la inflació pressioni.
No és un llistat exhaustiu de les promeses, però és suficient per constatar la demagògia dels fets.
Per la irresponsabilitat dels partits polítics s’imposa necessàriament el que tenen altres estats, molt més eficaços, cas d’Holanda entre d’altres, una autoritat independent que avalua les promeses econòmiques dels partits i els obliga a justificar com pensen complir-les amb les dades pressupostàries a la mà. Aquesta és l’única manera d’evitar que la campanya electoral, a més de desqualificacions i insults, es transformi en una operació massiva de repartir duros a 4 pessetes.
Loading ...
