L’escàndol de les cures pal·liatives a Espanya

La polèmica oberta per la llei de l’eutanàsia i d’un pla integral de cures pal·liatives, i refús per part del govern i de les forces polítiques que li donen suport ERC, Bildu, JxCat, CUP, BNG, PNB, Más País, Compromís, Teruel También Existe, ha donat lloc a posar en evidència la pèssima situació espanyola en aquest àmbit.

Ara es constata que Espanya és un dels pitjors països d’Europa i sense cap dubte el pitjor d’Europa occidental, al mateix nivell que Geòrgia, Txèquia, Letònia i Romania, i lluny de la situació de Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Hongria, el Regne Unit, Suècia i fins i tot Polònia.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

A Espanya existeixen 0,6 serveis de cures pal·liatives per a cada 100.000 habitants. A Àustria n’hi ha 2,2, a Irlanda 1,9, a Polònia 1,5, al Regne Unit 1,3, a Alemanya 1,1, igual que a Hongria, 1 a França i a Suïssa, i 0,9 a Itàlia i a Portugal. A més, una part d’aquests serveis, i no petita, no reuneixen tots els criteris que estableix la SECPAL (Societat Espanyola de Cures Pal·liatives), per considerar aquests centres. I una altra part no formen part dels recursos assistencials, sinó que pertanyen a associacions i a centres de recerca.

A Catalunya hi ha 73 recursos totals d’aquesta mena, dels quals només 24 són recursos pròpiament assistencials. La realitat és que el 60% dels malalts terminals no tenen accés a aquesta atenció final, que és la que garanteix un bon acompanyament i unes bones condicions de vida. No només això, sinó que d’acord amb els estudis duts a terme pel doctor Xavier Gómez Batiste, que ha estat el que és primer i únic catedràtic de medicina pal·liativa a Espanya, la introducció d’aquest serveis no només és beneficiosa pels serveis, sinó que estalvia costos al sistema perquè aquestes persones acostumen a haver d’anar a les atencions crítiques amb certa freqüència a conseqüència del dolor que pateixen i que no és atès.

És sorprenent que amb aquest panorama de les cures pal·liatives, la resposta del govern sigui, per una banda, endegar una llei de l’eutanàsia que autoritza la mort de persones encara que no siguin malalts terminals i al mateix temps la negativa rotunda de resoldre el clamorós dèficit espanyol a incorporar un sol euro a l’actual pressupost per al 2021. Sembla com si el govern temés “la competència” de les cures pal·liatives a l’eutanàsia. De fet no és cap disbarat considerar-ho, perquè els mateixos especialistes en aquest àmbit assenyalen que molts dels seus pacients els hi demanen en la primera visita que els ajudi a morir i canvien ràpidament d’opinió quan els efectes radicals de la pal·liació del dolor i l’acompanyament estronca el patiment que tenien. En aquest sentit hi ha una raó addicional molt decisiva: l’eutanàsia és una opció irreversible, pel contrari, la cura pal·liativa permet canviar de criteri.

Pactarà ERC amb Els Comuns i el PSC com acaben de fer a l'Ajuntament de Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú