Noèlia, la jove de 25 anys que va perseverar fins a aconseguir la seva mort per eutanàsia, va passar la meitat de la seva vida —adolescència i joventut— sota la tutela i els serveis de la Generalitat. Què ha succeït perquè el seu gran desig acabés sent morir?
El que ha passat és massa greu. Hi ha massa “Noèlies” potencials a la nostra societat per no esclarir per què anys d’atenció pública van culminar en un desig imperiós de morir. És necessari que el Parlament investigui i estableixi responsabilitats. Encara més quan els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència de la Generalitat es troben sota sospita per abusos de poder, decisions arbitràries en la custòdia i irregularitats econòmiques.
Fins al punt que l’antiga direcció general ha estat suprimida i substituïda per una de nova —sense depuració de responsabilitats—, malgrat l’existència d’informes públics de la Sindicatura de Comptes i del Síndic de Greuges, així com d’actuacions dels serveis anticorrupció que descriuen una degradació persistent… sense responsables.
En el cas de Noèlia, no n’hi ha prou amb parlar d’eutanàsia: cal esclarir tota la cadena de fallades públiques.
La pregunta decisiva és què va fer —o va deixar de fer— l’Administració catalana abans d’arribar a aquest final.
Aquestes són les 10 preguntes que el Parlament no pot eludir:
1. Què va passar en la seva infància?
Per què se li va retirar la custòdia als seus pares i quina protecció real va rebre des d’aleshores?
2. Què va succeir als centres de menors?
Entre 2015 i 2019 va estar en dos centres de la Generalitat. Quins informes, incidències, mancances o alertes va deixar aquella etapa?
3. Per què va sortir del sistema per caure en la intempèrie?
Com pot ser que una jove extutelada acabi sense sostre i sense una xarxa mínima de suport?
4. Què va fer l’Administració davant les agressions sexuals?
Quina resposta van donar la policia, la fiscalia, els serveis d’atenció a la dona, la salut mental i els serveis socials?
5. Quants intents de suïcidi hi va haver abans del 4 d’octubre de 2022?
Quines cures rebia quan ja presentava una dependència psíquica del 67% abans de l’intent més traumàtic? Quins protocols de prevenció es van activar i per què no van ser suficients?
6. Què va fallar després del salt des del cinquè pis?
On va succeir i sota quina responsabilitat es trobava?
Després d’unes seqüeles devastadores, hi va haver una resposta realment integral de rehabilitació, salut mental i suport social?
Quan va aparèixer la primera petició d’eutanàsia? Què va passar després que ella mateixa demanés una moratòria?
Què van fer els serveis de la Generalitat?
La prioritat era la mort o les cures pal·liatives i l’acompanyament?
7. Es va tractar el trauma o només les conseqüències físiques?
Es va abordar el dolor psíquic acumulat per anys de violència, desprotecció i exclusió?
No és habitual que una persona paraplègica sol·liciti l’eutanàsia sense una trajectòria vital com la de Noèlia.
8. Es van esgotar totes les alternatives abans de l’eutanàsia?
Hi va haver acompanyament intensiu, xarxa comunitària, tractament psiquiàtric reforçat i suport humà suficient?
9. Com es va valorar la seva capacitat de decidir?
Com es va acreditar una autonomia plena en una persona amb antecedents de trauma sever i intents reiterats de suïcidi?
I amb denúncies d’abusos sexuals desateses, considerades ficcions d’una persona diagnosticada amb trastorn límit de la personalitat (TLP) i trastorn obsessivocompulsiu (TOC)?
10. Va ser la mort el resultat d’una cadena de fallades públiques?
Aquesta és la pregunta que resumeix totes les altres: Va fallar la Generalitat abans que fallés la vida?
L’obligació del Parlament
No es tracta de reobrir el debat ideològic sobre l’eutanàsia. Es tracta de saber si una jove vulnerable va recórrer, un a un, tots els esglaons del fracàs institucional: tutela, cura, agressions, salut mental, intent de suïcidi, discapacitat, solitud i, finalment, mort assistida.
Si el Parlament no respon, la ferida continuarà oberta.
La pregunta clau: va fallar la Generalitat abans que fallés la vida? #eutanasia Share on X
