Les últimes mesures del govern Sánchez donen a entendre que el vaixell s’ensorra

Almenys ho sembla, i davant l’enfonsament sorgeix el crit “als bots!”, “nosaltres primer!”, i si no, vegin el llistat no exhaustiu dels darrers fets d’ençà que es van anunciar eleccions anticipades.

Comencem per l’inefable CIS de Tezanos, l’entitat que més diners gasta en enquestes i que menys n’encerta. El que era la persona de confiança, el seu cap de gabinet, Oscar Iglesias, un històric socialista madrileny, ha guanyat l’única plaça convocada i d’aquesta manera es transforma en funcionari i, per tant, intocable del CIS. És un detall més de Tezanos.

Com és un detall de la fiscalia, que el fiscal general de l’estat hagi designat contra el criteri àmpliament majoritari del consell fiscal a Dolores Delgado, la seva antiga cap, primera fiscal de sala de memòria democràtica, elevant-la a la màxima categoria a què pot aspirar un fiscal.

L’escàndol, especialment entre els professionals de la carrera, és notable. Primer perquè ha avançat el nomenament per poder-lo fer abans de les eleccions. Segon, perquè malgrat l’estreta relació entre Álvaró García Ortiz, l’actual fiscal general i la seva predecessora en el càrrec, Dolores Delgado, no s’ha abstingut en el nomenat ni ha considerat altres tres candidats, que segons molts membres del Consell Fiscal tenien més mèrits i reputació que Dolores Delgado. Recordem que aquesta va passar directament de ministra de Justícia i per mítings del PSOE, a fiscal general de l’estat de manera instantània. I encara argumenten una tercera raó, Dolores Delgado és parella de Baltasar Garzón i aquest fa una tasca professional precisament vinculada a l’assessorament de col·lectius de persones relacionades amb la memòria històrica.

Dels nou vocals del Consell Fiscal, 7 no és que votessin en contra, és que es van revelar i no van votar i els altres 2 van optar per donar suport a un altre aspirant. D’altra banda, l’associació majoritària de fiscals va demanar que s’estudiés el conflicte d’interessos, però García Ortiz es va negar. Encara ho fa tot plegat més escandalós perquè hi ha un joc creuat d’interessos. No només Dolores Delgado va ser la parella del fiscal general actual, sinó que a més durant el seu mandat ja va registrar nombroses protestes dels mateixos fiscals pel nomenament que fa fer de María Jesús Segarra, dona de l’actual fiscal general García Ortiz. O sigui que, en tot plegat a més hi ha un joc de favors mutus entre parelles que deixen molt mal parada la credibilitat de la fiscalia.

No és tampoc un fet menor que la directora de la Guàrdia Civil hagi de deixar el seu càrrec només dos mesos després de ser nomenada perquè Sánchez ha decidit que vagi a la llista per Madrid i d’aquesta manera blindar la seva continuïtat professional a la política, perquè és una previsió lògica pensar que si hi ha canvi de govern també hi haurà un canvi en la direcció de la Guàrdia Civil i aleshores Mercedes González, l’actual directora, es quedaria sense res. Així ,si el canvi es produeix, almenys serà diputada. El que és greu és que aquesta persona fa quatre dies que està en el càrrec i el seu abandonament significarà que en 6 mesos hauran passat 3 directors generals per aquesta institució armada. María Gámez, que va haver de dimitir en ser investigat el seu marit per un cas de corrupció, l’actual directora Mercedes González, i la persona que la substitueixi ara, que al seu torn previsiblement serà canviada si el PP arriba al govern. I tot això en relació amb la direcció del cos policial més gran i més important del país.

I encara un detall més que fa pensar que tothom està corrent cap als bots salvavides. Es tracta de l’acceleració de l’ascens per velocitat ràpida dels interins a ocupar càrrecs d’alts administradors civils de l’estat, aquells que són després executius o assessors d’alt nivell del ministeri. Els funcionaris d’aquest rang estan escandalitzats, protesten i segurament acabarà a la justícia, el que es realitzi amb urgència per part de la ministra d’Hisenda una mesura que farà entrar, si res ho atura, a persones molt vinculades a l’àmbit socialista en llocs de rellevància dels ministeris de caràcter funcionarial. En concret es tracta de la creació de bosses d’interins que puguin cobrir necessitats generals d’aquests cossos d’elits. Seran persones que no han superat l’oposició a aquests llocs, i això cal subratllar-ho, però si han aprovat almenys uns exàmens podran, a través ara d’una prova amb un temari alleugerit, accedir als cossos superiors d’una manera molt més fàcil. Els funcionaris d’aquest nivell ho refusen perquè entenen que és contrari a la llei espanyola, però com en altres casos el govern tira la pilota endavant i després ja veurem què passa.

Són exemples concrets que fan l’efecte que existeix consciència del final d’una època i que s’intenta apalancar en el possible llocs i salvaguardes personals i també condicionar les decisions que puguin produir el nou govern.

En un altre ordre de coses, no personals, ja ha passat amb l’addenda que la vicepresidenta Calviño ha enviat a Brussel·les per l’aplicació de 89.000 milions dels fons que deixaran molt lligats de peus i mans al nou govern, però que ho ha fet d’una manera unilateral sense un diàleg amb la possible alternativa. Són manifestacions que impera una mentalitat que ha patrimonialitzat l’estat que el considera seu i que actua, per tant, sense cap visió dels necessaris límits i els necessaris consensos que tota democràcia exigeix.

Qui creus que quedarà primer a les eleccions del 23-J a Catalunya?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.