Hi ha coses que, per honestedat i per respecte als ciutadans, no es poden fer en política, encara que, per desgràcia, són cada dia més freqüents. Una de les més decisives és la de presentar grans plans que, en realitat, no existeixen, com els reiterats anuncis en el passat sobre habitatge de Pedro Sánchez.
Ara, Salvador Illa, que vol cultivar una imatge electoral de governant rigorós, ha presentat el Pla “Illa“ perquè, en cinc anys, el PIB de Catalunya sigui igual al de Madrid i es redueixi la diferència actual entre tots dos, que ha anat creixent des que, el 2017, per primera vegada en la història, Madrid va superar Catalunya en aquella magnitud. I tot això amb l’objectiu de generar prosperitat per a tothom.
El pla, que té el nom excessiu de “Catalunya Lidera“ i que va ser anunciat pel president el 31 de gener del 2025, té com a objectiu principal que Catalunya recuperi el lideratge econòmic a Espanya i es consolidi com un actor destacat en l’economia europea, segons les seves pròpies paraules, i creï 78.000 llocs de treball en els pròxims cinc anys, la qual cosa és una xifra, almenys expressada en aquests termes, baixa perquè significa només 15.600 llocs a l’any. El 2024 es van crear 55.200 nous llocs de treball a Catalunya, assolint un rècord de 3,85 milions de persones ocupades. Així que, per aquesta banda, el Pla lidera poc.
D’altra banda, aquella xifra d’ocupació no quadra amb les previsions de creixement del PIB que serien necessàries per assolir Madrid.
Però anem per parts.
Les característiques principals del Pla Illa són:
• Inversió total: 18.500 milions d’euros.
• Horitzó temporal: fins al 2030 (5 anys).
• Finançament: 13.700 milions de la Generalitat i 4.800 milions en crèdits de l’Institut Català de Finances (ICF).
El pla Illa es divideix en cinc blocs estratègics:
- Infraestructures.
- Modernització productiva.
- Coneixement i innovació.
- Igualtat d’oportunitats.
- Bon govern.
Compta amb una sèrie de projectes destacats: transformació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat, finalització del Corredor Mediterrani, creació d’un corredor Tarragona-Lleida-Saragossa, inversió de 2.000 milions per millorar l’autonomia hídrica, ampliació de la xarxa de fibra òptica pública a 8.000 quilòmetres el 2025, implementació de 12.000 megawatts de nova potència en energies netes i construcció de 50.000 habitatges de protecció oficial per al 2030.
Per a la seva implementació, està prevista l’aprovació en el pròxim Consell Executiu i la creació d’un fòrum d’experts “per a la productivitat i el lideratge econòmic”. Inclou 200 mesures en total, amb 20 de destacades, a més de la construcció de 50.000 habitatges de protecció oficial per al 2030, que ja disposaven d’un pla propi.
El primer que cal advertir és que no existeix cap text conegut que defineixi l’existència d’un pla. El que hi ha és un llistat d’actuacions i algunes valoracions econòmiques, però res que s’assembli a un pla, i encara menys que, amb les actuacions descrites i la inversió prevista, es compleixi l’objectiu d’igualar el PIB de Madrid en cinc anys.
Els mitjans de comunicació fan un flac favor al servei públic en parlar d’un “pla” l’existència del qual ells mateixos desconeixen. El mínim era reclamar-lo, com s’ha de reclamar que el “Pla Illa”, un cop aprovat, sigui portat al Parlament per al seu examen i debat, única manera que realment sapiguem a què atenir-nos. Aquesta via de marginar el principal poder polític, el representatiu, utilitzada per Sánchez fins a l’avorriment, de presentar plans i programar propostes directament als mitjans, sense coneixement del Congrés, per evitar-ne l’anàlisi i el contrast amb la realitat, és contrària a la democràcia representativa, que en teoria és la nostra, encara que cada vegada estigui més devaluada. Que tot això desemboqui en frustració i pèrdua de credibilitat de la política no té res d’estrany.
La primera conclusió és òbvia: Illa ha de presentar el pla al Parlament i fer-lo públic perquè realment sapiguem si és tal cosa o és purament una “volada de coloms”.
Perquè hi ha raó per pensar això últim. El pla anuncia una inversió anualitzada de 2.740 milions al llarg de cinc anys, però la inversió real executada per al conjunt del sector públic de la Generalitat en l’exercici 2022 va arribar als 1.555,2 milions d’euros, un 17,9% més que el 2021, d’acord amb les dades provisionals de tancament de l’exercici. Aquesta quantitat representa el 85,6% del pressupost inicial d’inversions anualitzades, 1.816,9 milions d’euros. La diferència d’aquesta última xifra en relació amb els 2.740 milions previstos en el Pla és molt gran i, per tant, Illa ha d’explicar d’on surten els recursos addicionals, sense un nou sistema de finançament, més encara quan el 2025 no hi ha pressupost i, per tant, continuarà amb el prorrogat.
D’altra banda, les xifres del pla amb l’objectiu definit d’igualar el PIB de Madrid han de ser necessàriament d’execució, perquè no es duran a terme al 100%, per tant, és convenient que la xifra pressupostada sigui superior a la del Pla. Saber d’on surt els diners és necessari, perquè els anys anteriors, 2021 amb 1.318 milions i 2020 amb 1.229 milions, acrediten com de lluny s’està de la xifra prevista per Illa. Però res s’ha dit sobre això, i res s’ha preguntat, ni pels mitjans de comunicació ni pels subjectes econòmics: PIMEC, Foment, Cambra de Comerç, Sindicats.
Però vegem les xifres de l’objectiu:
• PIB Madrid (2023): ~293.069 milions d’euros
• PIB Catalunya (2023): ~271.835 milions d’euros
• Diferència: ~21.234 milions d’euros
Perquè Catalunya assoleixi el PIB de Madrid en cinc anys, ha de tenir un diferencial superior de creixement anual d’aproximadament 1,55 punts percentuals sobre la taxa base. Això equival a 4.213,44 milions d’euros anuals, en el supòsit que ambdues comunitats creixessin al mateix ritme, cosa que habitualment no succeeix perquè Madrid ho fa en termes superiors a Catalunya.
Però aquella xifra de més de 4.000 milions necessaris per créixer més que Madrid i igualar-lo, cada any al llarg dels 5 anys del Pla, està lluny dels 2.740 milions anuals del Pla Illa, ni més ni menys que 1.260 milions, un 30% menys que la xifra necessària.
En altres termes, no només s’ignora d’on sortirà el finançament del Pla Illa, sinó que aquesta és substancialment inferior a la necessària per a l’objectiu d’assolir Madrid, perquè seria necessari com a mínim un pla de 21.000 milions i un factor multiplicador, cosa en absolut clar vistes algunes de les inversions descrites, que no fos inferior a 1.
La conclusió és evident: el Pla d’Illa no és tal pla, sinó un refregit d’obres previstes. No se sap d’on sortiran els recursos addicionals necessaris i, tot i que apareguin, són clarament inferiors als necessaris per a l’objectiu proposat. Tot això el Parlament i els mitjans de comunicació han d’explicar-ho. És el seu deure i responsabilitat.
Però és que, a més, la igualació no significaria que es produís l’altra condició assenyalada per Illa de la “prosperitat compartida“, perquè aquesta no es basa en el PIB, sinó en el PIB per persona i, millor encara, en la renda per càpita. A igualtat de PIB entre ambdues comunitats, la renda per càpita de Catalunya continuaria sent inferior, perquè aquí viuen moltes més persones i la porció de pastís que toca a cada una és més petita.
Segons les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents a l’any 2023, la renda per càpita a la Comunitat de Madrid va ser de 42.198 euros, mentre que a Catalunya es va situar en 35.325 euros. Això indica que la renda per càpita a Madrid va ser aproximadament 6.873 euros superior a la de Catalunya aquell any, la qual cosa significa un 16% menys, una diferència de més del doble de la que existeix si comparem el PIB, que és del 7,26%. Per tant, hauríem de créixer 3 punts percentuals més que Madrid cada any per igualar-nos en prosperitat. Impossible. Encara més quan el creixement de Catalunya es basa molt en el turisme de baixa productivitat: gran creixement de la immigració i escassa millora de la renda.
El Pla d’Illa tampoc corregeix aquest greu problema estructural de Catalunya.
