Les quatre últimes enquestes publicades, tres del 31 de gener (Sociomètrica, Gesop i Sigmados) i la d’NC Report de l’1 de gener, assenyalen que hi ha un empat en el top del nombre d’escons.
ERC es mou entre els 30 i 32 escons amb més probabilitat sobre la segona xifra i JxCat ofereix encara un ventall més reduït, entre 31 i 32 escons. Previsiblement ERC guanyarà en vots, però la força de JxC a les circumscripcions petites li reporten una millor relació entre nombre de votants i diputats electes.
Dades en mà, el PSC és a hores d’ara una incògnita. Pot quedar tercer, però també pot guanyar, si bé aquesta probabilitat queda només limitada a l’enquesta de Gesop, que li atorga 35 escons, mentre a les altres tres es mou en un marge més reduït, entre els 29 i 31 escons. Podrà produir Illa el sorpaso? Està clar que aquesta possibilitat depèn sobretot de la minva i direcció de vot de l’elector de Cs, el més volàtil, i en menor mesura el de Catalunya En Comú (CEC).
Cs està situat entre els 12 i 14 escons. En qualsevol cas, un desastre en relació amb el seu èxit de 2017. La xifra més baixa d’aquest interval és la que garanteix a Illa el millor resultat, un fet que també succeeix a CEC que es mou entre els 6 i els 9 escons amb major probabilitat 8, els que té actualment, i que quan assoleix la xifra més baixa en la previsió electoral, és quan el PSC s’enfila fins als 35 escons.
En definitiva, l’èxit d’Illa passa pel fracàs dels Comuns i Cs, i a la inversa, si aquests últims mitiguen l’hemorràgia, i el “Virgencita, virgencita que me quede como estoy” dels incrèduls seguidors d’Ada Colau és escoltat, depèn el resultat del PSC que serà bo però lluny de la victòria.
El PP es mou en un interval de 7-8, i la CUP clarament ja ha descendit de les seves expectatives preelectorals, que li donaven 8 escons, i ara se situa entre els 6 i els 7, amb major probabilitat de la xifra menor. Vox també experimenta una certa amplitud de la forquilla perquè pot obtenir entre 5 i 7 escons i, per tant, no és probable que es produeix el sorpaso en relació amb el PP.
A aquestes altures de les eleccions el quadre podria ser ja bastant definitiu, però plana una gran incertesa: la de l’abstenció, que és la dada més difícil d’estimar per les enquestes, donat que molts abstencionistes oculten la seva intenció en la resposta. En teoria, una abstenció important, com sembla que es produirà, hauria de beneficiar els partits més militants, i en aquest sentit a Vox i la CUP. També els seguidors de Colau i Iglesias serien d’una banda els més beneficiats, fet que les enquestes no assenyalen. I també beneficiaria a l’electorat independentista. Continuem en la teoria que beneficiaria més als de JxCat que als d’ERC, que han moderat i molt la seva bandera.
En tot cas sembla bastant clar que l’independentisme aconseguirà la majoria absoluta d’escons, però és molt més fosc que obtingui també el mateix resultat en el nombre absolut de vots. Si no ho assoleix en aquesta ocasió amb un electoral molt més desmotivat, el seu fracàs des del punt de vista d’ampliar la base i sortir de l’atzucac en que està situat des de fa anys, serà clar.
