Toharia és segurament la persona de major experiència i que més enquestes porta fetes sobre la situació política espanyola. Les seves previsions porten, per tant, un segell de credibilitat en un àmbit en el qual l’experiència de llegir “les entranyes” que ofereixen les respostes dels enquestats és decisiva.
En una recent entrevista a La Contra de la Vanguardia, 13 d’abril, Toharia manifesta que el partit amb major fidelitat de vot és el PSOE, mentre que el vot de Cs és un dels més volàtils. També afirma que Vox no és un partit feixista, sinó una escissió del PP cap el nacionalcasticisme. “Si en la ideologia dels enquestats ‘1’ és l’extrema esquerra i ‘10’ l’extremadreta, Vox està en el 6,8, però els del PP en el 6,7”. També considera que Vox assolirà l’11% i que està estancat en aquest xifra.
La seva previsió sobre Podemos implica que podria arribar fins i tot a ser només la quarta força amb el 8% dels vots, si bé considera que en el tram final de campanya pot superar la davallada i arribar al 12%, situant-se aleshores per davant de Vox. Confessa les dificultats de les empreses enquestadores en relació a aquesta organització política per la “sopa de sigles” que incorpora, que desconcerta tant els ciutadans com els enquestadors. També apunta que Cs ha vist minvar les seves previsions inicials i considera que està més a prop dels 50 escons que dels 60 i en aquest sentit coincidiria amb la macroenquesta del CIS que li atorgava entre 42 i 51. Finalment, apunta dos aspectes de molt interès. Un pel que fa a la dificultat de la previsió d’escons, l’altra sobre l’endemà.
Pel que fa a la previsió, considera que a 50 províncies, que són moltes, és impossible preveure qui s’endurà l’últim escó que es distribueix en funció del “residu”, i estima que hi ha 29 escons que ningú sap qui se’ls pot endur. És evident que amb aquesta xifra d’indeterminació es fa molt difícil afinar els resultats amb nombre de diputats. Sobre el dia després remarca que hi ha un 30% de persones independentistes que es mantenen irreductibles i que, per tant, diu literalment “obliguen a fer política”.
