La càrrega fiscal sobre les empreses espanyoles és superior a la mitjana europea. Així ho recull l’últim informe de PWC Paying Taxes per al Banc Mundial. Concretament, les empreses espanyoles de mitjana destinen el 47% dels seus beneficis al fisc.
La mitjana de la Unió Europea, però, és del 40,26%. A l’extrem es troba França, amb una càrrega fiscal del 60,4%, seguida de Bèlgica (57,7%) i Itàlia (53,1%). A l’altra banda, per sota del 23%, se situen Xipre, Croàcia i Luxemburg.
D’aquest 47%, que suposa la contribució tributària total de les empreses espanyoles, el 35,7% es destina al pagament de cotitzacions socials, el 10,6% a l’Impost sobre Societats i el 0,7% a altres tributs, segons l’estudi. Una proporció entre cotitzacions i societats -35,7% versus 10,6% – molt diferent del que succeeix a l’OCDE -15,6% versus 23,1% -, i en el món -16,1% versus 16, 1% -, on el pes entre els dos tributs està molt més equilibrat.
Cal destacar, però, que el sistema tributari espanyol es troba entre els més moderns del món, ocupant el lloc # 34 del rànquing dels 190 països analitzats, per davant dels Estats Units # 37, Alemanya # 43, França # 53 o Itàlia # 118. Si comparem la nostra fotografia fiscal amb la mitjana de la resta del món, la imatge també és positiva. Si, actualment en el món, de mitjana, una companyia necessita 237 hores per complir amb Hisenda, a Espanya aquesta xifra és de 148 hores. Si, a més, per fer-ho necessita fer 23,8 pagaments, al nostre país aquesta xifra es redueix a nou.
L’estudi inclou un índex -anomenat Post filing index- que mesura l’eficàcia de les diferents administracions tributàries un cop les empreses han realitzat el pagament dels seus impostos -sent el 100% el més eficaç i 0% la qual menys- i en el que Espanya apareix entre les vuit administracions més eficients del món, amb una puntuació del 93,6%, molt per sobre de la mitjana, del 59,6%.
L’estudi, que repassa la fiscalitat empresarial entre els països del món, assenyala que els règims tributaris en el món s’han quedat obsolets i requereixen una profunda reforma.L’informe recorda que els sistemes vigents van ser concebuts en el marc de l’intercanvi de productes físics, fabricats i comercialitzats en unes fronteres determinades. “Aquestes circumstàncies han canviat radicalment”, destaca. Per això, afegeix, els nous sistemes tributaris que neixin de la reforma han de tenir en compte les necessitats i les exigències dels diferents grups d’interès.
Per això, destaca que la tendència és la substitució progressiva d’impostos directes per indirectes, l’augment de la base de tributació de les empreses a canvi de rebaixar el tipus general de l’Impost de Societats i l’increment de la col·laboració entre els estats en la lluita contra el frau fiscal per millorar la gestió i administració dels impostos.
