Enllaç a Les claus de la reforma Escrivá de les pensions (I)
Ara Escrivá ja no ens parla de falca fiscal, que és un argument molt desfavorable a la solució que ha acabat adoptant, sinó que ens remet a un altre concepte, els costos laborals unitaris (CLU), argumentant dues coses absolutament certes. La primera, que el CLU d’Espanya és clarament inferior a l’europeu i, per tant, aquí hi ha un marge per créixer. Segon, que l’increment que representa els nous elements de sobrecàrrega de cost del treballador són una fracció relativament petita del conjunt.
Però que aquestes raons siguin certes no vol dir que resultin suficients per justificar la nova via empresa i descartar els efectes adversos del creixement de la falca fiscal. Evidentment, és poc sobre el conjunt del CLU, però és molt si es remet als increments salarials que s’han produït en el transcurs dels darrers 10 anys, per situar una referència temporal. Perquè el CLU és baix precisament a causa que els salaris a Espanya són comparativament molt baixos.
El que crida l’atenció de qualsevol inversor internacional que aterra al nostre país és el poc que es paga als treballadors amb caràcter general, on sous nets de poc més de 1.000 euros estan a l’ordre del dia. Per tant, el que pot tenir com a conseqüència la nova política per equilibrar la Seguretat Social no és només una dissuasió de la nova contractació sinó un fre a la millora salarial, que és una qüestió essencial.
Aquest fet es complica per l’existència de dos factors objectius. Un, que la productivitat del gruix dels sectors econòmics espanyols és baixa a conseqüència del tipus d’activitat, per exemple el predomini del sector turístic, l’escassa dimensió de les empreses i l’escassa capacitat per millorar la productivitat total dels sectors. D’altra banda, el segon fet que pressiona a la baixa els salaris és l’extraordinari nombre de persones aturades, si bé en aquest aspecte es detecten desequilibris perquè hi ha àmbits en els quals es produeix una manca clara de mà d’obra.
Per tant, la primera qüestió és si les mesures que han adoptat els sindicats i el govern resultaran equilibrades o no, i si afavoriran o no a l’ocupació i als salaris.
Però no podem oblidar-nos de la qüestió central. Equilibren realment aquestes mesures el dèficit de la Seguretat Social? Anàlisis d’urgència apunten que no, però calen moltes més dades per afirmar-ho i el primer que l’ha de fer efectives és el mateix Escrivá.
El govern té l’obligació d’explicar a tots els ciutadans les xifres que justifiquen que han resolt el problema de la Seguretat Social que, no oblidem, és molt gran. D’una banda, té un endeutament de quasi 100.000 milions d’euros amb uns interessos progressivament a l’alça i, d’una altra, en termes absoluts, el 2023 el seu dèficit assolirà els 31.800 milions d’euros, si bé el govern farà una aportació per reduir-lo pel que es considera despesa impròpia de la Seguretat Social i quedarà així reduït a 13.445 milions d’euros, el 0,9% del PIB.
A aquest desequilibri tan gran cal afegir-hi que s’ha iniciat la jubilació que començarà a fer-se efectiva aquest 2023 i anirà creixent fins a assolir el seu màxim el 2050. Es tracta de les generacions nascudes entre 1957 i 1977, que és la més nombrosa que ha tingut mai Espanya i que signifiquen al voltant de 14 milions de persones. Aquesta injecció massiva de jubilats es veurà a més multiplicada perquè la pensió mitjana creixerà més que proporcionalment pel fet que són persones que han treballat durant molts anys i que molts d’ells procedeixen de sectors industrials amb salaris alts.
Ara la pensió mitjana era, en tancar l’any passat, de 1.094 euros i aquesta serà la xifra que es multiplicarà. També afectarà sensiblement a la taxa de dependència. Si ara hi ha 2 treballadors per cada pensionista i infant, el 2050 només n’hi haurà 1,33 per cadascuna d’aquelles persones que ja no treballen. Per tant, o la productivitat creix molt o és inviable mantenir pensions com les d’ara i una escola gratuïta, a més de la sanitat i altres prestacions.
Per tant, aquest és el segon punt dubtós de l’acord. Cal veure quines són les hipòtesis en què es basa el ministeri regentat per Escrivá per constatar si l’equilibri que diu que es produirà és sòlid o no passa de ser un joc de números.
En definitiva, els dos punts clau són aquests: com afecta l’empitjorament de la cunya fiscal a les empreses, a l’ocupació i al salari, i la verificació que les hipòtesis que formula Escrivá per assegurar que la seva fórmula elimina el problema del dèficit són sòlides o no passen de ser un bon desig.
Loading ...
