El primer ministre Li Keqiang ha assegurat que la Xina es compromet a créixer enguany un 6%. Aquesta xifra, inferior a les prediccions del Fons Monetari Internacional i variats observadors, és suficient per a confirmar el retorn de l’anhelada normalitat i el rol xinès com a locomotora mundial.
“L’objectiu del 6% ens permetrà dedicar tota l’energia a promoure les reformes, la innovació i un desenvolupament d’alta qualitat. Hem tingut en compte la recuperació de l’activitat econòmica”, ha explicat Li en un discurs esquitxat dels reglamentaris aplaudiments de la concurrència quan les seves inflexions de veu els demanaven. El desenvolupament xinès continuarà afrontant innombrables riscos i desafiaments, va advertir el primer ministre, però “les directrius econòmiques que apuntalaran el creixement a llarg termini romandran invariables”, ha continuat.
Malgrat establir un propòsit menor a l’esperat per un sector, l’anunci de Li Keqiang durant la sessió inaugural del cimera anual de l’Assemblea Nacional Popular supera, no obstant això, la por de molts analistes davant la possibilitat que la Xina no es marqués una meta d’avanç per al seu producte interior brut (PIB) davant la incertesa derivada de la crisi sanitària mundial, com va ocórrer en 2020 per primera vegada des de 1994.
La Xina va anunciar la intenció de crear més d’11 milions de llocs de treball urbans, aconseguir un equilibri bàsic en la balança de pagaments i es compromet a continuar retallant impostos, a mantenir estable la taxa de canvi de la seva moneda -el renminbi- i a no fer grans canvis en la seva política macroeconòmica enguany.
Així mateix, també preveu “augmentar els ingressos dels grups amb baixos salaris” i expandir la grandària de la classe medi mitjançant el creixement “en paral·lel al del PIB” de l’ingrés per càpita. La partida per a Recerca i desenvolupament creixerà un 7% anual durant el pla quinquennal 2021-2025 per a donar impuls al pla d’independència tecnològica de la Xina, especialment mirant cap a sectors crítics com el dels semiconductors davant les tensions geopolítiques. Quant a la partida del Govern central dedicada a la recerca, aquesta augmentarà un 10,6% enguany.
