política catalana

La vida política catalana segueix sent font de males notícies: 3%, Canadell, alcalde de Badalona

La població de Catalunya està tenint un comportament exemplar en aquesta catàstrofe que significa la pandèmia. La solidaritat ciutadana, els esforços dels professionals que es troben a primera línia de la crisi, el compliment exemplar del confinament més dur del món, amb l’excepció de l’aplicat a la Xina, l’empenta i l’enginy dels empresaris per sortir el més ben parats possible d’aquestes situació desconeguda, tot això no té un correlat equivalent en la nostra vida pública, en la dimensió política.

En només 24 hores s’han produït tres fets que reiteren una cosa que coneixem: els nostres professionals de la política i càrrecs públics no són, en massa ocasions, a l’alçada mínima a la qual la nostra societat té dret. Avui es constata una vegada més.

D’una banda, el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha citat com a imputats per la causa del 3% a 4 exconsellers de Convergència Democràtica, concretament Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias. Els motius es remunten a una dècada enrere, entre els anys 2009 i 2010. La interlocutòria estableix que hi ha prou indicis per afirmar que alts càrrecs d’aquell partit van estar confabulats amb càrrecs públics i funcionaris de les diferents administracions, per tal de posar en marxa una estructura per finançar el partit de manera il·legal i encoberta.

Cal recordar que el 2010 Artur Mas va iniciar el seu mandat que duraria fins al 2016. També s’investiga a l’exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, l’expresident del Cesicat, Carles Flamerich, el dirigent de CDC, Marc Guerrero, l’expresident del Fòrum Barcelona, ​​Víctor Vila, l’exportaveu de CDC a la Diputació de Barcelona, ​​Jordi Moltó, l’exdiputada al Parlament Glòria Renom i l’exregidor de Barcelona ​​Eduard Freixedes.

En l’actualitat, tant Macias com Puig estan vinculats a la concessionària dels tramvies de Barcelona, ​​i en concret, el primer va ser triat per Ada Colau per pilotar el seu projecte estrella del tramvia per la Diagonal de Barcelona. Naturalment, la imputació no vol dir ni de bon tros culpabilitat i ha de prevaler en tot cas la presumpció d’innocència.

La segona dada negativa sobre la qual ja va informar ahir Converses a Catalunya és la detenció primer i la dimissió després de l’alcalde de Badalona, ​​Àlex Pastor, en ser detingut per la policia per saltar-se el confinament i, sobretot, per conduir amb evidents símptomes d’embriaguesa. A aquest fet se li va unir la resistència que va oferir als Mossos d’Esquadra per evitar ser detingut. El Partit Socialista, del que era membre en la seva doble condició de regidor i alcalde de la tercera població de Catalunya, ja l’ha exclòs de les seves files.

Finalment, les impresentables declaracions de Joan Canadell, que literalment va afirmar que Espanya és “atur i mort” i “Catalunya vida i futur”, després d’assegurar que una “Catalunya independent hauria salvat milers de vides”. La declaració és d’una demagògia impresentable i ofensiva per als espanyols i bona part dels catalans que no se senten representats per aquests exabruptes, més quan la Generalitat, que té àmplies competències, ha mostrat una ineficàcia considerable en moltes de les seves actuacions. De fet, està pendent d’indagació per què la mortalitat ha estat tan elevada, i per què s’ha actuat tan tard i tan malament en les residències de gent gran.

Si la qüestió es mesura en morts, el govern de Torra s’emporta la palma i no és certament honorífica. Però a més, Canadell és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​i es pressuposa que la seva missió és procurar ajudar a la sortida de la difícil situació econòmica que la pandèmia ha creat al país i en concret a l’àrea de Barcelona, que, tot i el seu pes industrial, depèn en bona mesura del turisme que ha vingut acudint massivament a la capital i totes les activitats comercials associades.

Ara aquesta pràctica econòmica està en risc de fallida i la seva recuperació pot ser lenta i dependrà en gran mesura del turisme de proximitat. Barcelona, ​​en el millor dels casos, necessitarà el visitant procedent d’altres llocs d’Espanya, i és obvi que tenint en càrrecs de tanta responsabilitat a persones com Joan Canadell i les seves declaracions, el que menys despertarà són simpaties i ganes de visitar-nos. L’actual president de la Cambra de Comerç forma part d’aquest grup de personatges que confonen la política amb disparar als peus dels catalans.

Els nostres professionals de la política i càrrecs públics no són, en massa ocasions, a l'alçada mínima a la qual la nostra societat té dret Click To Tweet

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.