Si bé en els darrers anys la renda bàsica anat apareixent en les portades dels mitjans digitals la renda bàsica de forma intermitent, els seus defensors recalquen que ara més que mai és necessària. Així ho ha afirmat l’economista Jordi Sevilla, exministre socialista i actual president de Red Eléctrica de España. Sevilla, al costat d’experts en la matèria, realitzen una anàlisi en l’últim informe mensual de l’Observatori Social de La Caixa. Els deu experts descriuen el concepte de la renda bàsica universal i proposen diversos camins per convèncer sobre l’impacte social d’aquesta controvertida mesura.
Sevilla defensa una proposta: una “renda fiscal universal” per garantir un mínim vital d’ingressos per a tothom a través de la declaració de la renda. En la seva opinió, el sistema impositiu està generant un tractament desigual des de l’Estat: les persones amb més ingressos tenen accés a uns beneficis fiscals, “que no deixen de ser transferències de renda que l’Estat atorga a través de l’IRPF”, que no obtenen aquells amb més necessitats, les persones amb menys renda que no fan la declaració.
El director general de la Fundació Bancària “la Caixa”, Jaume Giró, assenyalava al respecte a l’estudi que “el debat a Espanya en aquest moment és que s’estan incrementant els nivells de pobresa i les desigualtats, a més d’uns nivells d’atur que encara no es troben en xifres prèvies a la crisi. Però que caldrà fer alguna cosa”, assegurava afegint que el debat no està en les quanties. En el supòsit en què s’apliqués aquesta renda, els experts no posen una quantia exacta. Segons l’exministre, almenys 5.550 euros anuals fora de tributació seria una bona solució per pal·liar la desigualtat a Espanya. Ara bé, la primera etapa d’implantació, segons Sevilla, seria la baremació d’acord amb els trams de renda declarats en l’IRPF.
Tot això, sustentat en el fet que Espanya és, juntament amb Itàlia, el país de la Unió Europea amb menys transferències netes per al decil més pobre. Sent a Espanya la totalitat dels decils, excepte el més ric, els que reben més transferències netes de les que aporten, mentre que en altres països com Finlàndia, Alemanya o Dinamarca els contribuents nets al sistema comencen a la classe mitjana. A més a més, segons dades de l’OCDE, el 20% de la població més rica a Espanya guanya sis vegades més que el 20% més pobre.
