política

La política com a servei a la societat

Quins partits polítics es comprometen a complir tot el que ens diuen en campanya electoral? Es complirà o ens hipotecaran com gairebé sempre?

Estem farts de manipulacions, enganys, abusos, i mentre, el deteriorament social va avançant, mai haurien d’oblidar els nostres representants polítics, que la política és un servei a la societat i no un privilegi perquè molts d’ells s’aprofitin.
Per què no fem bon ús de la nostra llibertat perquè puguem dedicar-nos al primordial i avancem?

Fa uns dies, parlant amb una honesta i gran senyora intel·lectual, em deia:

Si s’acabessin, per llei, les pagues vitalícies, si se suprimissin tantes pagues a presidents i alts càrrecs de les diferents comunitats, dietes innecessàries, subvencions sense controlar, xofers, escortes i altres privilegis, etc., tindríem diners per poder pagar les pensions. També, es reduirien les necessitats que pateixen molts ciutadans, que veiem cada dia als nostres carrers i places pidolant.

Espanya està dins d’un grup de països que tenen establerta una paga per expresidents del Govern i exministres després de deixar el seu càrrec, segons apareix en l’informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), només tres paguen a expresidents i exministres després del seu cessament: Àustria, Noruega i Espanya. Amb l’agreujant que a Espanya també hi ha 17 comunitats, 17 presidents i 17 parlaments autònoms, encara que no totes fan ús d’aquest privilegi.

Jo em pregunto, s’està fent de la política una professió, per a alguns com a mitjà de vida, en comptes d’un servei a la societat? Em fa la sensació des de fa ja molts anys, que tenim nombroses persones que ens dirigeixen, no totes, que no ho fan de forma vocacional o com ha de ser, de servei total als altres per contribuir a una millora en la nostra societat, ho fan perquè així viuen de la mamandurria.

La llibertat, com he esmentat anteriorment, és el do més valuós que tenim els éssers humans. La llibertat és elecció, i sense elecció no podem aconseguir la plenitud en l’home. Si no triem i ens imposen criteris, la llibertat essencial bàsica es perd. De tot això es dedueix que si ens treuen aquesta situació, apareixen l’infortuni i el desastre. Però, ull!!!, qualsevol elecció depèn de la circumstància del moment, vincles socials, costums viscudes, la nostra biologia, etc.

Perquè hi hagi progrés és imprescindible l’acció. La cultura, el respecte a les idees, creences, etc., són fonamentals. Però no oblidem que a sobre de tot això hi ha la llibertat que mai res ni ningú ens la pot treure.

Cal trobar de nou l’honestedat com a motiu de complaença, la vergonya i la solidaritat envers tots. Cal buscar la il·lusió, l’esforç, l’alegria, la llibertat i sobretot la seguretat per compartir-la amb els altres. Cal rebutjar la falta d’ètica i de respecte a tots conscienciant la societat que l’important en les nostres vides és l’ésser i no posseir. En resum, hem de treballar per un país més just, més humà, on les persones respectin a les persones. Això realment sí que seria una democràcia i és el que volem tots els espanyols. Més accions i menys promeses.

Una gran part del teixit social està desencantat i veu el decaïment d’una societat que va perdent força en els valors democràtics a causa d’aquesta manca d’il·lusió i lluita per mantenir aquest esperit que sempre ha caracteritzat al nostre poble. Fem que la responsabilitat recaigui sobre l’Estat mobilitzant i exigint als nostres líders polítics perquè la nostra llibertat no s’acabi.

Espero i desitjo que els nostres polítics facin realitat tot el que he exposat i pensem una immensa majoria dels espanyols, complint en la campanya electoral, amb la veritat, i no amb falses promeses i manipulació a la ciutadania.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.