Eva Parera

La Catalunya dels partits: eren pocs i…

A la galàxia de sigles que presenta la política catalana s’hi ha afegit ara un nou partit que neix amb un nom que comença per constituir un autoelogi, que no és mai una bona manera de començar. Es tracta de “Valents” i és la formació que impulsa, a partir de Ciutadans pel Canvi, la diputada i regidora Eva Parera.

Aquest partit, que arrenca de les restes del que va ser la poc afalagadora operació Valls, persegueix ara constituir una nova força, “Valents” que reculli el vot constitucionalista. Afirma d’entrada que de cap manera és un partit catalanista, perquè considera que aquesta és “una ideologia morta” i “una marca blanca del secessionisme”. En altres termes, acaba de néixer una nova versió dels deteriorats Cs, que encara fan la viu-viu.

Eva Parera, que impulsa aquests “Valents”, planteja als altres partís del ventall constitucionalista, Cs, PP i Vox, que s’agrupin al voltant d’ella. Cal recordar que Parera és regidora, número dos de Valls a l’Ajuntament de Barcelona, que va votar a favor que Colau fos alcaldessa i que compatibilitza tot això amb haver anat a la candidatura del PP com a diputada, o sigui, que és una política clarament polifacètica.

Aquest espai queda ara configurat per 4 partits. En l’àmbit on el catalanisme sí que està present, hi ha un altre microcosmos format pel PDeCAT, la Lliga, Lliures i Convergents, que com hem informat en altres ocasions, vol donar lloc a un nou partit sense que es produeixi la dissolució de totes aquestes sigles. En aquest espai catalanista, el PNC no s’ha incorporat a l’operació, ni tampoc Units que continua arrapat al PSC com abans el seu predecessor Unió ho feia en relació amb CDC. Total en aquest espai hi ha 7 partits polítics.

Sumant el conjunt, tenim que en l’àmbit polític català que no està configurat per l’independentisme ni per l’opció de la progressia, hi hauran a partir de gener o febrer no gens menys que 11 opcions partidistes. Això no vol dir que totes elles acudeixin a les eleccions, perquè l’intent com ja s’ha apuntat, és que s’agrupin, però en tot cas la proliferació és extraordinària i no sempre justificada per les seves diferències. Si a això se li afegeix els 3 partits independentistes i els 3 de la progressia, sumen un total de 17 opcions, unes amb representació parlamentària i altres no, però 17 amb voluntat de tenir-ne.

Cal preguntar-se què significa aquesta fragmentació, i entenem que la resposta, sigui quina sigui, necessàriament ha de contenir dos punts. Un, és un exemple del nivell de fragmentació de desvinculació que en definitiva que pateix la societat catalana. I dos, hi ha manca de grans lideratges i sobretot de voluntat de ser cua de lleó i massa aspiracions a ser cap de ratolí.

Et sembla bé la destitució de Josep Lluís Trapero?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú