Cada 24 de setembre Barcelona s’atura per celebrar la seva Festa Major. Però darrere dels concerts, els castells, els gegants, el foc i el Piromusical hi ha una història que es remunta a l’edat mitjana i una tradició que explica, en bona part, la relació entre la ciutat, la religió i la cultura popular. La Mare de Déu de la Mercè és la patrona de l’arxidiòcesi i, tradicionalment, la copatrona de Barcelona.
Barcelona té moltes maneres de celebrar-se a si mateixa. Hi ha els carrers plens, les places ocupades, els gegants que avancen al ritme de les gralles, els castells que s’aixequen davant de l’Ajuntament, els correfocs que omplen la nit de pólvora i, des de fa dècades, els grans concerts que converteixen la ciutat en un enorme escenari.
Però tot això té un nom: la Mercè.
La Festa Major de Barcelona se celebra cada any al voltant del 24 de setembre, dia dedicat a la Mare de Déu de la Mercè. I encara que la celebració actual tingui poc a veure, en les formes, amb la festa religiosa d’altres èpoques, el seu origen continua present en el nom i en el calendari.
La Mercè és, alhora, tradició religiosa, cultura popular i festa ciutadana.
La llegenda de 1218
Per entendre per què la Mare de Déu de la Mercè ocupa aquest lloc en l’imaginari barceloní cal anar fins al segle XIII.
La tradició mercedària situa l’origen de la devoció l’any 1218. Segons la llegenda, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i a sant Ramon de Penyafort i els va encomanar la creació d’un orde dedicat a rescatar cristians captius. D’aquesta tradició naixeria l’orde de la Mercè.
És una història de fe i de tradició religiosa, però explica l’arrel d’una devoció que amb el temps acabaria vinculant-se estretament amb Barcelona.
La relació amb la ciutat, però, es faria especialment intensa molts segles més tard.
L’any de les llagostes
L’any 1687 Barcelona va patir una important plaga de llagostes.
Segons la tradició, la ciutat es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè i la plaga va desaparèixer. El Consell de la Ciutat va atribuir la protecció a la Mare de Déu i la va declarar copatrona de Barcelona.
La història té, per tant, un element essencial: el patronatge no neix simplement d’una decisió eclesiàstica, sinó d’una tradició ciutadana vinculada a un episodi que Barcelona va viure com una amenaça extraordinària.
Ara bé, el reconeixement eclesiàstic arribaria molt més tard. La Mare de Déu de la Mercè és actualment la patrona de l’Arxidiòcesi de Barcelona, tal com recull la mateixa Catedral.
Això ajuda a entendre una expressió que sovint es repeteix quan arriba setembre: la Mercè com a copatrona de Barcelona és fruit d’una història en què tradició popular, institució ciutadana i reconeixement religiós s’han anat superposant.
Quan Barcelona va convertir la Mercè en la seva gran festa
La festa que avui coneixem no va néixer de cop.
Durant el segle XIX, la celebració va adquirir una dimensió cada vegada més ciutadana. Les festes de la Mercè es van començar a consolidar com una gran celebració pública i, amb el temps, van incorporar les diferents expressions de la cultura popular catalana.
I aquí hi ha una de les particularitats de la Mercè.
Barcelona no celebra únicament una tradició estrictament barcelonina. La Festa Major ha esdevingut una gran mostra de la cultura popular catalana: castells, sardanes, diables, bestiari, gegants, cercaviles i danses conviuen durant uns dies pels carrers de la ciutat.
La festa ha anat canviant, però no ha deixat de ser una manera d’explicar Barcelona.
La Mercè 2026: cinc dies per prendre els carrers
Aquest 2026 la ciutat celebra la Mercè del 23 al 27 de setembre.
El programa confirma fins a quin punt la Festa Major s’ha convertit en un dels grans esdeveniments culturals de Barcelona: 109 concerts, 55 actuacions de cultura popular i 180 funcions d’arts de carrer, distribuïts en 32 espais.
No és, per tant, una festa concentrada en un únic punt de la ciutat.
La Mercè s’estén pels barris, les places i els grans espais públics, amb una programació que combina cultura popular, música, arts de carrer, activitats familiars i portes obertes.
I aquest any hi ha, a més, una convidada especial: Xangai.
Barcelona celebra el 25è aniversari de l’agermanament amb la ciutat xinesa i la Mercè incorpora més d’un centenar d’artistes vinculats a Xangai. La ciutat convidada aporta així una dimensió internacional a una festa que, paradoxalment, té una de les seves principals virtuts en la capacitat de preservar les tradicions locals.
El 24 de setembre: el dia de la patrona
Però si hi ha un dia que concentra l’essència de la Mercè és el 24 de setembre.
És el dia de la Mare de Déu i també el moment en què la cultura popular pren els carrers amb una intensitat especial.
El matí comença amb les matinades de grallers i les activitats de cultura popular. El Seguici de la Mercè surt de la plaça de Sant Jaume en direcció a la basílica de la Mercè on se celebra una missa. A les 12 del migdia, el repic de campanes i l’esclat de festa donen pas al retorn del seguici cap a la plaça de Sant Jaume. Hi participen els gegants, l’Àliga, la Mulassa, el Drac, els Cavallets Cotoners, la Tarasca, els bastoners i altres elements de la cultura popular barcelonina.
També és una jornada de portes obertes: aquest any, prop de cinquanta museus i edificis institucionals obren les portes al públic. Entre els equipaments que hi participen hi ha el MACBA, el MNAC, el Museu Picasso, el MUHBA, la Fundació Joan Miró, el Museu Marítim, el Monestir de Pedralbes i el Recinte Modernista de Sant Pau.
És una bona metàfora del que és avui la Mercè: una festa que conserva l’arrel religiosa però que ha desbordat àmpliament l’àmbit estrictament religiós.
Del pregó als carrers
La festa va arrencar el 23 de setembre amb el pregó d’Antoni i Meritxell Falgueras, pare i filla vinculats al Celler de Gelida, un establiment històric del barri de Sants.
A partir d’aquí, Barcelona entra en cinc dies d’activitat pràcticament ininterrompuda.
La música hi té un pes enorme. Love of Lesbian, La Pegatina, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Miki Núñez, Maika Makovski i molts altres artistes formen part d’una programació que també dona espai a grups emergents i a propostes internacionals.
Però la Mercè no és només música.
El programa incorpora cercaviles, castells, correfocs, cavalcades, gegants, arts de carrer i espectacles familiars.
Entre les novetats d’aquest any hi ha l’extensió del Mercè Arts de Carrer a la plaça de les Glòries i nous espectacles, mentre que el programa també incorpora una nova Porta de l’Infern per donar inici al correfoc de la ciutat.
Un Piromusical diferent
I hi ha una altra novetat important: aquest any el Piromusical canvia d’escenari.
Les obres a Montjuïc han obligat a abandonar temporalment l’emplaçament tradicional de l’avinguda de la Reina Maria Cristina. El gran espectacle de cloenda se celebrarà diumenge 27 de setembre, a les 22 h, a la platja del Bogatell, amb el Front Marítim com a gran espai de contemplació.
La música ha estat seleccionada per Josep Montero, cantant d’Oques Grasses, i l’espectacle combinarà música, llum i focs artificials durant aproximadament trenta minuts.
És un final molt contemporani per a una festa que té les seves arrels en una devoció medieval.
La Mercè que mira al món
La presència de Xangai és especialment significativa.
El programa d’aquest 2026 vol establir un pont entre la tradició barcelonina i la cultura xinesa. Entre les propostes hi ha música tradicional, arts de carrer i projectes que connecten tradició i avantguarda. L’espectacle «El fil vermell. De Barcelona a Xangai», amb 750 drons, és una de les propostes més singulars de l’edició.
És una Mercè que mira cap al món sense deixar de mirar cap a dins.
Perquè si alguna cosa ha fet Barcelona amb aquesta festa és convertir una celebració religiosa en un enorme aparador de la seva identitat.
Una patrona, una ciutat i una festa
Potser aquesta és la clau per entendre per què la Mercè continua tenint tanta força.
La ciutat ha canviat radicalment des de 1687. Ja no és aquella Barcelona protegida per les muralles, ni la ciutat que pregava davant una plaga de llagostes. Però cada setembre continua reproduint alguns dels mateixos gestos: sortir al carrer, trobar-se, celebrar, mirar els gegants, escoltar les gralles, veure els castells i omplir les places.
La Mercè ha deixat de ser només una festa religiosa per convertir-se en la festa de tots els barcelonins.
I aquest és probablement el seu gran secret.
La Mare de Déu continua donant nom a la festa. La tradició continua recordant el seu origen. Però Barcelona ha fet seva la celebració i l’ha convertida en alguna cosa molt més gran: cinc dies en què la ciutat es mira al mirall, recupera les seves tradicions, obre les portes al món i torna a ocupar els seus carrers.
Del relat de les llagostes de 1687 als 750 drons que il·luminaran el cel de 2026 hi ha gairebé tres segles i mig.
La ciutat ha canviat. La festa també. Però cada 24 de setembre Barcelona continua celebrant la Mercè.
La Mercè és molt més que concerts, castells i foc. Darrere la Festa Major de Barcelona hi ha una història que comença el 1218 i passa per la plaga de llagostes de 1687. Descobrim per què la Mercè és copatrona de Barcelona.… Share on X
