És ben alarmant la situació dels Països Baixos i Suècia, amb una taxa d’assassinats extraordinàriament alta per a Europa i amb bandes que amenacen l’autoritat política del país. Són escenaris més pròxims a Amèrica Llatina o a Àfrica que a Europa. Com és possible que dos dels països més benestants, amb sòlids estats del benestar, hagin degenerat tant? Si a ells els ha succeït, podem seguir nosaltres el mateix camí?
Un llibre publicat el 2014 i reeditat recentment, “La Sociedad Desvinculada” de Josep Miró i Ardèvol, analitza el que podríem considerar les causes radicals d’un procés de degradació que amenaça la nostra societat benestant i que pot donar lloc a escenaris com els dels Països Baixos i Suècia.
Fruit d’una dècada dirigint l’Institut del Capital Social (INCAS) de la Universitat Abat Oliba CEU, va sorgir i desenvolupar el concepte de la desvinculació, com a expressió i síntesi de les causes globals que donen lloc a una sèrie de ruptures i de crisis. En aquest llibre es defineix que aquesta cultura es fonamenta en considerar la realització del desig personal com un superbé al qual han de supeditar-se tots els altres béns personals i col·lectius, i que genera una societat formada per individus que consideren que el bé és allò que els convé i la justícia allò que els afavoreix.
El llibre desenvolupa tota una articulació i identifica que la cultura de la desvinculació es basa en cinc components: una cultura de la transgressió sota la idea que tot és relatiu i que la societat és una cosa infinitament flexible i emmotllable, i que donar llibertat a l’ésser humà de tota tradició i cultura religiosa és fonamental.
Aquesta transgressió també significa la liquidació de qualsevol cànon cultural, fet que de retruc comporta la destrucció de les guardes reals, ja que perquè existeixin, és necessari que existeixin cànons contra els quals exercir una dialèctica. El cientisme, la pretensió que la ciència ocupi el lloc de la religió, la moral i la filosofia. No hi ha necessitat de discerniment sobre el que és bo fer, sinó que és bo tot allò que la ciència pot fer.
El correlat del cientisme és el materialisme pràctic que abjura de tot sentit de transcendència, no per cap raó filosòfica o moral sinó perquè considera que no hi ha necessitat de reflexió sobre els fins de l’home. Aquest corrent s’articula fàcilment amb dues altres característiques que estan al rerefons de la desvinculació: l’hiperconsumisme i el narcisisme. Una feblesa de la nostra civilització que Christopher Lasch ja va tractar en la seva obra “La cultura del narcisisme” (1979).
Tot això condueix a grans ruptures:
- Una és l’antropològica i moral, que té moltes conseqüències i que és la mare de moltes de les polítiques.
- Una altra és la ruptura de la solidaritat entre generacions, que té en la crisi ambiental, el gran endeutament públic i la crisi de les pensions les seves manifestacions més grans, però no úniques.
- La destrucció del sentit del treball com a factor de realització humana, la creixent incapacitat per educar i la ruptura de la desigualtat social manifesta que la globalització, la financerització de l’economia, la robotització i la IA accentuen.
- Finalment, la crisi de la desvinculació política, perquè les decisions dels partits i governs estan profundament desconnectades de la vida de la gent.
Indagar sobre tot això, mostrar la seva relació amb les crisis i fenòmens que ens afecten el dia a dia, és la tasca feta per aquest llibre, “La Sociedad Desvinculada”. Constitueix un instrument necessari per entendre els fets en què vivim i les causes que fan possible que sigui qualificat de temps de policrisis. Si a tot això se li afegeix una lectura fàcil, és indiscutible que es tracta d’un llibre inseparable per a un bon període de vacances.