Aquest passat cap de setmana s’han publicat dues enquestes una de GAD 3 a La Vanguardia i l’altra de GESOP a El Periodico que donen resultats perfectament contraposats. A la primera guanya clarament ERC, però a El Periodico és el PSC qui ho fa. A la de La Vanguardia aquest partit ocupa el tercer lloc, mentre que és JxCat qui ocupa aquesta posició a la d’El Periodico.
Cal dir, però que el grau d’encert de GAD3 acostuma a ser superior en la majoria d’eleccions.
Però el que resulta més interessant és la lectura del que és menys evident en el cas de l’enquesta de La Vanguardia, perquè descriu amb xifres un panorama que en paraules podem traduir com de desencís, desengany o frustració; desolador, en definitiva.
Per començar la primera opció amb diferència a la pregunta quina opció és millor per governar és la resposta que cap, amb el 35,5% de les respostes. Si s’hi afegeix un 3,6% que assenyala “altres”, per indicar que no n’és cap de les opcions enquestades, el resultat se situa en el 40%. Aquest gruix tan gran de persones que consideren que ningú dels que es presenta té capacitat per governar, té el seu correlat amb la modesta xifra 17,5%, que consideren que és ERC el partit que millor pot fer-ho. En altres termes: el previsible guanyador de les eleccions té més d’un 82% d’opinions que consideren que no és el millor per governar. El PSC arriba al 15,1%. Ambdós partits estan governant i aquest fet no els hi atorga, com seria normal, cap prima especial; no s’han guanyat l’aurèola de partits de govern. I aquest és un primer factor de desencís i frustració.
Un segon neix de la previsible baixa participació. Aquells que estan segurs que aniran a votar, se situa de moment en el 55% de l’electorat, una xifra que si es manté és molt migrada. Dels que no participen, un 12,5% semblen procedir del camp independentista mentre que un 10,9% procedeixen del camp constitucional o unionista perquè opinen que no cal anar a votar perquè l’estat ja vetlla que no hi hagi independència (6,6%) o bé perquè sempre guanyen els nacionalistes i és inútil (4,3%). Però el grup més nombrós, 21%, és aquell que senzillament no votarà perquè no se sent ben representat per ningú. Caldrà veure si al llarg de la campanya l’abstencionisme es redueix perquè si la participació se situa en el 60% o menys, es produiria un important qüestionament del resultat electoral. En realitat, el no anar a votar pot significar una forma de protesta ciutadana pel mal funcionament de partits i govern.
El tercer indicador del desencís sorgeix de que la combinació de pandèmia i eleccions no és massa favorable a la participació, i també permet entreveure el poc entusiasme que impera. Només un 43,6% considera que s’han de fer eleccions en l’actual evolució de la pandèmia, mentre que un 30,8% sosté que no s’han de fer en cap cas i un 21,7% que s’han de suspendre si l’escenari empitjora.
Un quart prové de la situació política, valorada negativament i amb poques esperances de millora. Un 51,4% la valora com a dolenta i un 32,4% com a regular. La visió positiva per tant és ínfima, però és que quan es pregunta com serà d’aquí a un any, un 34% considera que es mantindrà igual i a sobre un 27% pensa que pot empitjorar. Poca esperança es percep en els electors en la millora que pot representar el resultat electoral.
Finalment i com a rematada final, el govern que surti tindrà un molt flac suport dels ciutadans. Possiblement per aquella manca d’horitzons es produeix una dada sorprenent quan s’observen els suports de les coalicions, que són absolutament necessàries per poder governar, donat que ningú assolirà la majoria absoluta. La que té més acceptació és la formada per JxCat i ERC amb el suport de la CUP, i arriba a tenir la preferència d’un migrat 23,8% dels votants. Aquesta xifra és clarament inferior a la suma dels vots de cadascun dels components de la coalició, cosa que augura un govern feble i tempestuós. El tripartit format per ERC, PSC i Comuns, només assoleix un 17,7% del suport quan el vot dels tres partits representa el 50,5%! Aquesta migradesa en els resultats produeix una paradoxa: el tripartit és l’única combinació que assoleix la majoria absoluta dels vots (50,5%) perquè l’independentisme no arriba al 50%, però com coalició només li treu 2 punts d’avantatge a la que formarien els unionistes (15,6%), que per separat sumen tan sols el 20% dels vots. Votats un a un els partits d’un possible tripartit li treuen 30 punts d’avantatge als unionistes, però formant coalició, tan sols 2. La feblesa interna i de suport ciutadà de les coalicions de govern no augura res de bo.
El panorama és per tant realment desolador: una visió negra sobre el present i el futur, escàs suport per a les coalicions que poden governar fins a extrems inaudits. Amb les eleccions tal com estan plantejades, i a no ser que hi hagi un tomb molt important, és molt difícil que en surti res que permeti fer pensar que Catalunya podrà superar la seva crisi política.
Amb les eleccions tal com estan plantejades, i a no ser que hi hagi un tomb molt important, és molt difícil que en surti res que permeti fer pensar que Catalunya podrà superar la seva crisi política Share on X