La Generalitat avalarà la penyora que el Tribunal de Comptes ha establert en relació a l’Artur Mas, Carles Puigdemont, els exconsellers Oriol Junqueras, Francesc Homs, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva a més de 28 alts càrrecs que els van exercir responsabilitats vinculades als presumptes delictes entre 2011 i 2017.
En realitat, per ser exactes, cal referir-se a l’acte jurídic que durà a terme el govern de Catalunya com a contraaval, perquè aquesta és la figura que utilitza. El que es fa és crear un fons (amb una aportació inicial de 10 milions d’euros), anomenat Fons Complementari de Discos de la Generalitat de Catalunya (FCRCAT) que gestionarà l’Institut Català de Finances (ICF) fins que es posi en marxa una entitat gestora que l’administri.
Aquest fons té com a finalitat genèrica establir una garantia econòmica per als funcionaris de la Generalitat que puguin incórrer en un risc econòmic en l’exercici de les seves funcions i que no estigui suportat per les assegurances ordinàries. Ara el que es faria seria utilitzar una part d’aquest fons, 5,4 milions d’euros, com a contraaval d’un aval que atorgaria una entitat de crèdit, que encara no es coneix, i que seria qui la presentaria al Tribunal de Comptes. D’aquesta manera la Generalitat no tindria una intervenció directa. Cal recordar que aquestes presumptes sancions no són fruit d’una sentència, que arribarà més endavant, sino de la garantia prèvia que el Tribunal de Comptes estableix: fa dipositar el valor de la presumpta sanció fins que el Tribunal resolgui.
La normativa ara creada estableix que si les persones afectades són efectivament condemnades, el contraaval deixa de tenir eficàcia, cosa que obliga als afectats a fer front al pagament de la sanció més als interessos que hagi generat l’operació de contraaval i aval. Si, pel contrari, la resolució del Tribunal de Comptes és absolutòria, els inculpats es veuen lliures de tota càrrega i no hauran hagut de fer front a la penyora que per endavant els hi imposa aquell organisme judicial.
Per tant, en el pitjor dels casos el que guanyen els inculpats és temps perquè la caixa de resistència pugui obtenir els recursos necessaris sense que els seus patrimonis o ingressos es vegin afectats. També significa una poderosa barrera davant futures actuacions del Tribunal de Comptes i, desproveeix a l’estat d’un instrument contundent en relació amb els futurs intents polítics de sedició.
La qüestió de fons és evident, radica en si és legal o no la mesura adoptada per la Generalitat. D’acord amb el seu raonament jurídic, en cap cas hi ha un perjudici econòmic perquè els recursos que constitueixen el fons no escapen mai de la disponibilitat de l’administració, no es mouen de lloc, diguem-ho així, per la figura del contraaval, i el que sí que s’utilitza és l’aval de l’entitat de crèdit. Serà interessant veure quina és aquesta entitat, perquè sens dubte se situarà en el focus de l’escenari polític.
Si es determina que és il·legal, les conseqüències podrien ser greus per al president del govern que signarà el decret llei, per al conseller d’Economia, i de fet per a tot el govern que l’aprovarà, perquè podria donar lloc a un conjunt d’inhabilitacions.
Des de posicions contràries a l’operació, s’assenyala que el procediment és il·legal perquè malgrat que el pagament el pugui fer un tercer, en aquest cas aquest tercer és el creditor, és a dir, el perjudicat, i si és el perjudicat qui aporta els diners és una condonació, i aquesta figura, que es pot donar en l’àmbit privat quan afecta fons públics, és una malversació. També es produiria la circumstància que la Generalitat estaria aportant diners sense que ningú rendeixi comtes d’aquella presumpta malversació, però aquest aspecte sembla que queda compensat perquè ja hem apuntat que el contraaval deixa de ser efectiu si hi ha condemna, i en la situació actual el que preval és la presumpció d’innocència.
Amb un paral·lelisme amb les assegurances es diu que l’administració pública pot concertar pòlisses d’aquesta mena per assegurar la responsabilitat civil dels funcionaris per actuacions negligents, però mai doloses. I es considera en aquest cas que sí que hi ha un dol molt evident des del moment que hi ha hagut una condemna ferma per malversació.
Evidentment, el procediment té molt de paradoxal. La Generalitat crea un fons per protegir unes persones acusades d’utilitzar uns diners que la perjudiquen. Però una vegada més, tal com està establert el procediment, que té com a límit la condemna efectiva, aquest tipus de raonament no se sustenta.
El fet que el govern català utilitzi la figura del decret llei pot dificultar el refús de l’aval per part del Tribunal de Comptes, que no ho pot impugnar. Sí que ho pot fer l’advocacia de l’estat, però aquesta és totalment depenent del govern i evidentment no sembla que Sánchez tingui un especial interès per actuar en contra de la mesura, perquè, entre altres coses, dificultaria l’entesa amb ERC per aprovar els pressupostos de l’estat.
En tot cas, estem davant d’un nou conflicte que, portat al terreny polític, donarà lloc a tensionar encara més la situació, perquè és molt fàcil argumentar que l’independentisme utilitza els recursos de tots per protegir judicialment els seus membres.
S’obre un nou capítol d’una història que sembla que mai s’acaba.
Estem davant d’un nou conflicte que, portat al terreny polític, donarà lloc a tensionar encara més la situació Click To Tweet
