Mas-Colell

Andreu Mas-Colell

Per desgràcia  l’Andreu Mas-Colell ha tornat a ser un dels noms de moda en aquests darrers i informativament intensos dies. Des de les investigacions  iniciades pel Tribunal de Comptes,   denunciades públicament pel seu fill, pel grau de visibilitat internacional de la persona s’han anat derivant  múltiples reaccions, primer d’estupefacció, després de defensa del personatge davant unes  acusacions de malversació i d’unes tremendes propostes de rescabalament i sanció monetàries. Avui  mateix, segon dia de l’estiu oficial,  una colla molt nombrosa de reconeguts economistes col·legues  mundials ho fan palès.

No és que en Mas-Colell, com a persona represaliada per les actuacions estatals en contra del procés, mereixi un tractament diferent d’atenció i de defensa respecte als processats, exiliats, investigats o simplement maltractats. Segur que ell no ho voldria. Però el seu cas posa de manifest desgraciadament de forma reiterada que el teòric funcionament dels mecanismes amb els quals l’Estat es dota per a fer la feina que entre tots li hem atorgat que faci, no acaba d’anar bé. Ara, el Tribunal de Comptes, que sembla que també té alguna cosa a dir sobre possibles utilitzacions impròpies de recursos públics, amb tants interventors, auditors i jutges que ja hi ha.

He tingut la sort de poder col·laborar amb en Mas-Colell quan era conseller d’Universitats i reconec que per aquesta raó estic una mica més dolgut per l’actuació del Tribunal de Comptes.  Fou en ocasió en la posada en marxa de les infraestructures de recerca a Catalunya,  una de les polítiques públiques que al meu entendre més satisfet es pot sentir el nostre país, i he pogut experimentar en directe la seva manera de fer les coses. Ja és d’admirar que una persona que ve de l’excel·lència acadèmica vulgui prestar les seves capacitats a la sempre imperfecta política (i economia!) aplicada, on els models només són referències i les situacions subòptimes constants. Entre altres coses, també li va tocar gestionar les retallades i la insuficiència de finançament quan va ser conseller d’Economia.

Costa veure a una persona així encausada en un procés de control i de càstig aparentment imparcial i impersonal pel cas que unes conferències o gestions públiques a l’estranger estaven o no en línia de les activitats finançables pels pressupostos públics. Em costa veure’l a ell, i també a la Rigau, i al Mas, i a l’Ortega i a tots els perseguits patrimonialment en aquest ditxós procés repressiu.

Del Tribunal de Comptes en sabia poca cosa. Ho reconec amb pena i amb autocrítica: m’he format tot el que he sabut en economia i he dedicat una part important de la meva vida professional a la gestió pública, però no n’havia sentit parlar gaire. I ara, que ja he intentat de compensar la meva ignorància, concloc el que m’ha passat malauradament amb molts organismes de l’Estat com ara l’administració de justícia, els garants de l’ordre públic, la monarquia, i alguns altres. Puc trobar que estan ben pensats, ben «ordenats», potser inclús ben dotats, però amb un funcionament massa mediocre.

Com a ciutadà em sento estafat, ara també pel Tribunal de Comptes. Mira que se n’ha malgastat de recursos públics, per acció o per omissió, en projectes balders o de minsa prioritat (aeroports, AVE, fires, esdeveniments,…), i d’aquest tribunal no n’havíem sentit  a parlar. Tot em deixa molt perplex. Estic convençut que Mas-Colell no ha malversat diners públics, i que l’agenda amb la qual treballa el Tribunal de Comptes respon a l’estratègia de repressió sistematitzada dissenyada per la cúpula del darrer Govern Rajoy per a escarmentar els anomenats líders independentistes. Potser la música que s’està posant aquests dies a la lletra dels indults és el preludi del replantejament repressiu.

En Mas-Colell ha estat sempre un defensor tenaç de la bona gestió del sector públic, sobretot de la seva eficiència, i ho ha dut a terme sempre que ha tingut el poder de fer-ho. Justament aquest va ser un dels factors clau en l’èxit de la gestió de l’activitat investigadora. Justament tornava sobre aquest assumpte en un article recent al diari Ara, en ocasió a la seva participació en les recents jornades del Cercle d’Economia.

No, una actuació oberta, honesta i sabia d’una persona tan sensata com Mas-Colell no es mereix quedar empastifada per una actuació esbiaixada d’una institució poc transparent.

No, una actuació oberta, honesta i sabia d’una persona tan sensata com Mas-Colell no es mereix quedar empastifada per una actuació esbiaixada d’una institució poc transparent Click To Tweet

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Creieu que la concessió dels indults són l'inici de la solució del conflicte a Catalunya?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

2 comentaris. Leave new

  • Mas-Colell fue el responsable de una Conselleria q gestionaba los recursos de la Generalitat en los años en q se desviaron recursos para promover el proceso de secesión, cosa a la q legalmente no se podían destinar, y se tuvo q hacer con partidas camufladas. Eso es malversar los recursos públicos, q es diferente a gastarlos con ineficacia, y el Tribunal de Cuentas esta para controlar eso. No es incompatible ser un buen economista y malversar dinero público.

    Respon
  • Jose Ramon Martinez Romero
    7 juliol, 2021 07:46

    Con todo el respeto a la figura de Mas-Colell, pero la fiscalización de las cuentas de las administraciones es importante. Uno tiene la sensación de que en Cataluña ha habido barra libre y todo valía y el uso partidista y poco neutral de las administraciones y de los dineros públicos que son de todos ha sido casi la norma.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú