Si en la primera part d’aquest punt clau assenyalàvem alguns aspectes que no acostumen a ser abordats, que expliquen bona part dels mals resultats escolars de Catalunya, avui podem completar-la identificant i definint els factors determinants en l’articulació necessària entre família, escola i entorn social.
La causa base d’un bon o deficient rendiment escolar radica en l’anomenat capital social, que configura els suports psicològics, socials, culturals i cognitius que milloren la capacitat del menor. Aquest capital social presenta tres aspectes. El que ja vam apuntar en la primera part que és la base de tot, el que està localitzat a la família. També és decisiva l’articulació entre aquest i el capital social a l’escola, perquè aquesta, com a institució que és, també disposa d’un en major o menor mesura. I finalment el que aporta el conjunt de la comunitat.
Hi ha una sèrie de variables en relació amb la família que tenen una gran influència. Un és el nivell d’ingressos en sentit positiu i l’altre el risc de pobresa, clarament en sentit negatiu. Hi ha una clara correlació entre el risc de pobresa infantil i el fracàs i abandonament escolar que és la conseqüència del baix rendiment. Es pot observar que el percentatge de risc de pobresa dels menors de 16 anys té una clara correspondència a l’alça amb el percentatge de la població de 24 a 35 anys sense estudis de secundària.
Per exemple, a Finlàndia aquest risc és reduït, del 9%. I la població sense estudis secundaris se situa entorn del 10%. A França les xifres són també del mateix ordre de magnitud, 13% en cada cas. I a Espanya, que és una anomalia per la magnitud dels menors pobres superiors al 20%, també presenta un nivell de joves sense estudis de secundària superior al 30%. Per tant reduir la pobresa infantil significa automàticament aconseguir uns millors resultats escolars. Encara més, no es tracta tant d’augmentar el pressupost estrictament educatiu, com d’incrementar les ajudes per reduir a la mínima expressió els menors pobres. Aquest segon camí és molt més eficaç.
L’altre factor determinant de la capacitat educadora de la família és el capital cultural. Aquest acostuma a anar correlacionat amb el nivell d’ingressos, però això també forma part del passat. Està estudiat que les famílies que impregnen l’educació dels seus fills d’un sentit “progressista” amb escàs ordre domèstic i esforç educatiu malgrat tenir ingressos alts, obtenen pitjor resultats que altres famílies que disposen de menys recursos econòmics, però fan una educació familiar que segueix pautes més tradicionals. En aquest sentit, un factor decisiu sobretot en la fase de l’adolescència, és l’estabilitat del vincle en la relació de parella.
Les ruptures tenen repercussions negatives sobre el rendiment escolar. El temps de dedicació als fills és decisiu. Sobretot el temps net, aquell que va més enllà de les obligacions estrictes per a la seva cura. Està constatat des dels estudis de Coleman clàssics en aquesta matèria, que la caracterització religiosa de la família constitueix un factor positiu en la capacitat d’estudi dels fills. La família que viu la fe assoleix millors resultats. El nombre de germans quan són bastants, 4 o més, una situació molt escassa avui en dia, tendeixen a afeblir els bons resultats i això exigiria l’ús d’ajuda a les famílies nombroses. Les expectatives que creen els pares, especialment la mare, sobre els estudis i el futur del fill sumen punts. Mentre que la inestabilitat locacional (els canvis de domicili) quan acumulen més de dues modificacions en el període d’estudis constitueixen factors que juguen en contra.
En relació a l’escola, són factors importants, com ja hem apuntat al principi, la disponibilitat d’un capital social, és a dir que no sigui una simple acumulació inorgànica de professors i alumenes. En aquest sentit, les escoles amb un ideari perfilat que el transmeti a famílies i estudiants juguen amb avantatge. També la capacitat de fer una bona articulació amb el que és el capital social dels pares. I això necessita un bon coneixement per part de la direcció escolar de com es caracteritza aquest capital social. L’escola confessional, no de nom, sinó de fe, per exemple les escoles dels jesuïtes a Catalunya teòricament són cristianes, però a la pràctica no són confessionals, obtenen normalment millors resultats, com els obté l’estudiant que és religiós practicant malgrat que el centre no ho sigui.
Els aspectes organitzatius, d’autonomia, de disponibilitat de recursos econòmics adequats i la proporció d’alumnes immigrants si no es disposa d’un plus de mitjans proporcionat per aquest fet, són altres factors que juguen a favor o en contra. Millors recursos pot significar majors resultats, però atenció, que aquest pot ser un factor trampa perquè està demostrat que a partir d’un nivell de despesa que Espanya ja ha assolit fa anys, l’increment marginal dels recursos determina una progressió en els resultats escassa o nul·la. Només si aquests recursos tenen objectius precisos sobre factors que redueixen el rendiment, esdevenen eficaços. Atendre millor als de baix nivell de formació, als immigrants, etc.
El rendiment a l’escola sobretot es juga a l’aula. Un factor determinant és el temps efectiu dedicat a ensenyar, és a dir prescindint del temps que es perd en gestió, burocràcia, aconseguir atenció i un bon ordre, etc. Òbviament són importants la pedagogia i els recursos pedagògics adaptats al desenvolupament cognitiu. I juga, com és natural, un rol decisiu la qualitat professional del docent, lligat a les seves característiques com a persona. En aquest mateix àmbit la capacitat de motivar als estudiants determina en moltes ocasions si aquest fracassa o progressa. El nombre d’alumnes per aula, que no acostuma a ser un problema en general en les nostres escoles té, com és lògic, importància. Finalment, també la tutoria, si aquesta està ben feta és decisiva.
Donat el problema específic relacionat amb la comprensió lectora, deixar-se d’experiments pedagògics i treballar intensament en totes les assignatures, i no només les de llengua i literatura, la lectoescriptura, és decisiu. Llegir textos, fer resums, analitzar-los, establir debats sobre la seva compressió és un capítol que hauria de ser central en les actuals condicions a les aules catalanes. Aquesta és una evidència que no s’aplica.
Evidentment hi ha altres factors que són la qualitat de les institucions públiques en relació amb l’ensenyament, que en el nostre país són un desastre. L’escassa durada de les lleis educatives, la manca de consens polític sobre elles, prescindir de l’opinió de tota la comunitat educativa a l’hora d’elaborar-les, voler imposar ideologies, que és una tendència molt accentuada en els governs d’esquerra, i ara, uns dels problemes bàsics és haver convertit la sexualitat i la perspectiva de gènere en el centre de moltes escoles. Aquest fet és decentment molt perillós no només perquè exerceix un adoctrinament, sinó perquè destrueix els marcs de referència estables aquelles idees que orienten la vida que tot infant i adolescent necessita per poder progressar en els coneixements.
Les coses no passen perquè sí, i les idees i les pràctiques tenen conseqüències. El mal estat del sistema educatiu català, que castiga les possibilitats de futur de les persones i el país, és el resultat d’un conjunt de factors que van des dels polítics als corrents culturals imperants que fan molt difícil educar i a la pròpia capacitació i condicions de les famílies i escoles per dur a terme la seva tasca. Refer tot això és francament difícil, i per aquesta raó com més aviat comenci la regeneració i renovació educativa integral, més aviat sortirem del pou en el qual ens hem situat.
