La crisi de la Covid-19 arreu del món (4): França no se’n surt malgrat la despesa social més alta del món

França concentra l’1% de la població i el 15% de la despesa social de tot el món. El país és el capdavanter tradicional dels índexs de l’OCDE que mesuren la despesa pública.

Amb aquestes impressionants targetes de visita, seria esperable que França presentés unes xifres de gestió de la crisi del coronavirus a l’alçada.

En comptes d’això, França és el quart país del món en morts pel virus per milió d’habitants, tan sols superada per Bèlgica, Espanya i Itàlia segons les dades oficials. Els escàndols, com la manca de mascaretes degut a retallades de l’estoc estratègic nacional, no han parat des del començament de la crisi.

Així doncs, França gasta pràcticament una quarta part (el 24%) del seu PIB en protecció social, però no és capaç de situar-se ni tan sols entre els països que presenten resultats mitjans en la seva gestió del nou coronavirus.

Les crítiques a la gestió de la pandèmia del govern francès d’Emmanuel Macron se centren no obstant en la «manca de mitjans». Com explicar aquesta paradoxa, tenint en compte que França sobrepassa en 14 punts percentuals la despesa pública mitjana dels altres sis socis del G7?

Aquest sonat desajustament entre la despesa i la qualitat dels serveis públics francesos fa pensar que el problema no sigui estrictament la falta de mitjans, com raonen dos experts a Le Figaro, sinó la falta de sentit comú a l’hora de gastar els diners.

Segons Frédéric Douet i Victor Fouquet, l’estat francès ha perdut la seva eficàcia i legitimitat. D’una banda, ha deixat en segon pla la seva funció primordial de la seguretat interior tal i com evidencien les xifres de delictes violents i agressions a les forces policials, que creixen any rere any i se situen en rècords històrics.

D’altra banda, França s’ha endinsat des de la fi de la Segona Guerra Mundial en una selva de prestacions socials per a tot. Entre les despeses més sonades hi ha les transferències bancàries mensuals als estudiants universitaris estrangers sense demanar cap tipus de justificant, o una protecció social de l’habitatge sobredimensionada que obliga els municipis a disposar d’un 25% d’habitatge protegit sobre el total, tot i que a França hi ha tan sols un 14% de pobres segons les dades oficials.

Una situació similar de manca de control es viu al sistema públic de sanitat. Es calcula que aquest compta amb diversos milions de comptes fraudulents que causen un forat de centenars de milions d’euros cada any. El personal sanitari treballa tan sols 35 hores a la setmana, com tots els cossos públics. I al costat d’això, el Ministeri de Salut s’esforça en quadrar els números reduint llits d’hospital.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Sense objectius clars rere les piles de diner públic gastades cada any ni fons reservats per a emergències, França es troba cada cop més lluny de l’ideal del fundador de la Cinquena República encara en vigor. En efecte, Charles de Gaulle volia que el seu país fos estratègicament independent.

Avui, incapaç de preveure, França se situa al mateix nivell en termes de resultats de gestió del coronavirus que països amb PIB per càpita molt inferiors, com són Espanya i Itàlia.

Més sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

França concentra l'1% de la població i el 15% de la despesa social de tot el món. Però és el quart del món en morts de coronavirus per milió d’habitants Click To Tweet

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú