La crisi de Casado: les enquestes ensorren el PP

La crisi que viu el PP és també la crisi del lideratge de Pablo Casado que sembla molt difícil de superar. No es tracta només dels suports interns que pugui obtenir ara a la junta directiva del dilluns que ve, ni de les actituds dels dirigents territorials populars, ni tan sols de la pressió mediàtica més aviat desfavorable entre els mitjans de comunicació que habitualment s’alienen amb el PP, ni molt més generosa, vegeu en aquest sentit La Sexta, entre els defensors a ultrança del govern Sánchez. Aquest últim detall no és gens menor, el socialisme prefereix mantenir Casado en el càrrec perquè sap que ja és un opositor molt feble. Però el que realment està enderrocant la seva posició i influeix en tots els comportaments són els resultats de les enquestes que assenyalen amb sensibles diferències una gran caiguda del PP.

Entre els dies 20 i 21 s’han dut a terme diverses enquestes entre les quals destaca la del 21 de GAD3, la de Sigmados per a El Mundo, la Gesop i la de Sociométrica per a El Español. Les diferències en els resultats són sensiblement diverses però coincidents pel que fa a la tendència. El PP cau notablement, mentre que el PSOE puja. Aquest últim partit se situa en una franja compresa, segons enquesta, entre els 106 i 128 escons que li dona GAD3, per tant, el ventall és molt ampli. Si bé la xifra més probable es pot situar per sobre dels 110 diputats.

El PP per la seva banda oscil•la entre els 82 i 94, i més probable el que el situa per sobre dels 85 i per sota dels 90. En tot cas és un desastre perquè perd la primera posició i queda a molta distància dels socialistes. La mateixa enquesta de GAD3 pot assenyalar la dimensió de la caiguda, perquè l’ha dut a terme el 21 de febrer i li atorga al PP 33 escons menys que la realitzada al mes de desembre. Un desastre per a un partit que està a l’oposició.

Vox per la seva banda continua creixent. Va ser el partit que ho va fer en una mesura més gran l’any passat i de moment sembla que continua amb la mateixa tendència. Les enquestes li atorguen entre 69 la que menys, la de GAD3, però que significa 13 escons més dels que li donava al desembre, i els 78 de Sociométrica, pràcticament a tocar dels que obté el PP. El més probable és que en realitat superi els 70 escons, però se situa per sota dels 75.

On hi ha una diferencia extraordinària és en la previsió sobre UP. GAD3 li atorga 17 escons, però Gesop i Sociométrica li donen 36. És a dir, en alguns casos la caiguda és claríssima i en altres es produeix una millora.

Cs continua reduït a la mínima expressió, si bé en alguns casos arriba als 3 escons, i Mas País també presenta una notable dispersió de possibles resultats entre els 2 escons de GAD3 i els 7 de Sigmados.

On hi ha clara coincidència és en el bloc restant tan heterogeni i que cada vegada creix més, els dels partits regionalistes, nacionalistes i provincials, que se situen entre 40 i 42 escons. La majoria d’enquestes no donen xifres separades, excepte Sociométrica.

El resultat constata una vegada més la importància del bloc català, 13 escons d’ERC, 8 de JxCat i 1 de la CUP. Realment és incomprensible com donada la gran fragmentació de vot al Congrés, la dificultat per formar majories, valguin tan poc a efectes de contrapartida els 21 escons que sumen els partits que avui governen a Catalunya.

A molta distància d’aquests estan els bascos, amb 6 escons del PNB i 4 de Bildu. Paga la pena subratllar que la suma d’aquests dos és clarament menor que els que aporta ERC sola. Però les contrapartides polítiques que obtenen les formacions del País Basc són nítidament superiors. La resta es distribueixen a base d’1 o 2 escons pel conjunt heterogeni de partits navarresos, cantàbrics, nacionalistes gallecs.

Destaca aquí a l’enquesta de Sociométrica els 3 escons que li dona a Terol Existeix, que si fossin reals significaria que aquesta formació escombraria a la seva província i continuaria multiplicant la temptació de partits provincialistes que ja s’ha propagat en una mesura notable en les eleccions de Castella i Lleó.

Espanya en aquest moment presenta tres problemes institucionals greus des del punt de vista de la seva governabilitat. Un evidentment és la crisi del partit de l’oposició. La segona és la feblesa de la coalició de govern que en el millor dels casos queda molt lluny de la majoria absoluta i necessita sumar vots d’un espectre molt fragmentat que no garanteix una bona governació. I a aquest segon factor cal afegir-li el tercer que emergeix amb força i que és l’atomització a través de partits provincials que tindrien una importància marginal en coalicions fortes, però que en l’escenari actual, Terol Existeix és un bon exemple, cobren una importància desmesurada. D’aquesta manera representants que tenen uns pocs milers de vots acaben sent decisius i certament aquesta no és una dinàmica que ajudi a establir polítiques sòlides i de bon nivell, perquè tot es transforma en un “tu em dones i jo et dono”.

Arribarà Pablo Casado a Setmana Santa com a president del PP?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.